Que les dones entrin a la cuina!

La meva àvia dinava dreta, d'una revolada, i, si calia, es treia el mos de la boca per donar-lo als homes, que ells sempre necessitaven més energia! Ella era de les que feien meravelles amb el menjar. Amb pocs recursos, feia plats per llepar-se'n els dits! A ella ningú li va agrair mai aquella feinada diària, de caps de setmana, festius, bodes i comunions.

Històricament, ens agradi o no, la dona i la cuina s'han entès bé. Per això és ben curiós que, si tan bona ha sigut la relació, no siguem les dones les millors xefs del país, les que anem a fer conferències, les guardonades o les que dirigim les institucions gastronòmiques. No era aquest, el nostre espai?

La pregunta és si hi ha masclisme a la cuina. Jo no he treballat mai en una cuina professional, però moltes cuineres diuen rotundament que sí que n'hi ha. Costa trobar dones xefs, dones caps de partida… Fa poc ho escrivia Maria Nicolau en aquest article titulat "Que no faci falta tenir tants ous". Al món de l'hostaleria, un dels més sacrificats que hi ha, a moltes dones se'ls pregunta constantment com s'ho fan amb la conciliació. I els homes cuiners? No concilien, ells?

L'altra pregunta seria si hi ha masclisme a la gastronomia, l'extens món que inclou productors, historiadors, sommeliers, periodistes o opinadors. Les plomes gastronòmiques més prestigioses són masculines… i aquest món sí que el conec una mica millor. Carmen Alcaraz del Blanco, una jove i bona periodista gastronòmica, s'ha sentit dir que amb la minifaldilla que portava, com volia parlar ella d'Escoffier!

Alguns diuen que les dones mai haurien d'haver sortit de la cuina. El cert és que n'hi falten! Potser el que passa és que parlem de cuines diferents.