Quan et quedes despullat

Hi ha sessions d'un judici que són gairebé pitjor que una sentència condemnatòria. El judici del cas Pretòria n'és un bon exemple

Surts de la sala de judicis de l'Audiència Nacional el primer, sol, a corre-cuita, mentre la resta d'acusats i advocats recullen a poc a poc. Tens arguments per voler marxar de l'edifici com més aviat millor, després del dur interrogatori de més de tres hores a què t'han sotmès.

El més demolidor, però, no han estat les preguntes incisives de la fiscal, sinó l'audició de les converses gravades per la Guàrdia Civil que ha provocat un silenci nerviós a tota la sala. Tothom sent com parles d'un empresari i dius "jo el que vull és que es prostri als meus peus", comentes d'una interventora municipal que "és una imbècil fastigosa", o demanes sobres amb diners a l'adjudicatari d'un contracte: "Necessito tres coses, una de 2.100, una de 1.980 i una altra de 2.400". El que més crida l'atenció és el to de seguretat, el convenciment que no hi ha ningú que mani més a Santa Coloma de Gramenet, que pots fer i desfer amb total impunitat.

Les gravacions són del 2009. Només dos anys després de renovar la majoria absoluta a l'Ajuntament, ningú qüestiona el lideratge de "Bartu" en una les poblacions més importants de Catalunya. Eren temps de vi i roses.

Ara, però, aquelles converses es converteixen en un autèntic tràngol. Davant el tribunal, les has de sentir amb la mirada perduda i les mans inquietes, sense poder amagar la incomoditat. Són diàlegs que et deixen despullat. Hi ha sessions d'un judici que són gairebé pitjor que una sentència condemnatòria.