Quadern de viatge: Catalunya Ràdio amb les persones refugiades

El dolor emocional del refugiat, en primer pla
Txell Feixas, corresponsal de Catalunya Ràdio al Líban ["Quander de viatge", dia 17]

Com et sentiries si..., mentre bombardegen casa teva, la ciutat on t'has refugiat sembla indiferent al teu drama? Podries sobreposar-te al xoc de veure que el món continua girant aliè a si ets viu o mort? Com s'esborra una sensació de gana tan extrema que t'hauria portat a matar per aconseguir alimentar els teus?

Són preguntes amb què m'interpel.la en Saeed al-Batal. Reflexions fruït del desconcert emocional que aquest jove sirià va experimentar fa un any quan aterrava a Beirut, escapant del setge brutal que patien els suburbis rebels de Damasc. Només un centenar de quilòmetres separen les capitals de Síria i el Líban però aquí va sentir-se, confessa, d'un altre planeta. Un planeta que ell percebia en blanc i negre.

En aquest cas, la seva passió -convertida en professió- va salvar-lo de quedar-se atrapat en aquesta perillosa alienació mental. En Saeed és cineasta i només amagat darrera la càmera va aconseguir sortir de casa i afrontar la seva nova condició d'exiliat. Gravar la seva adaptació li va servir de teràpia i el va allunyar d'entrar 'al túnel negre', reconeix.

Finalment, sense eufemismes, en Saeed admetia : 'no he pensat en el suïcidi, però entenc que alguns refugiats ho facin'. I és que no tots tenen -o troben- vies d'escapament a tanta pressió. Un passat duríssim , un present desconcertant i un futur incert fan el seu efecte. Aquí al Líban, 4 de cada 10 refugiats sirians han plantejat treure's la vida. I un 20% d'aquest col.lectiu pateix algun tipus de trastorn psicològic.

Acollir un refugiat no és, per tant, garantir-li només benestar físic i assistència material. És també transmetre-li empatia, caliu i seguretat. Només així els processos de resiliència poden tirar endavant.