Periodisme robot
L'automatització de notícies avança amb passos de gegant. Els lectors tenen una nova oportunitat de triar qualitat o quantitat
Un periodista i una màquina. La tasca: escriure un breu sobre els resultats d'una empresa. El periodista necessita 7 minuts per enllestir un text de 121 paraules, una velocitat que pocs humans podrien igualar. El software, de nom Wordsmith, escriu el breu en 2 minuts.
L'emissora de ràdio nord-americana NPR va fer aquest experiment el 2015. Tot i la rapidesa del software, el text del periodista era més amè i elegant. Periodista, 1 Ordinador, 0.
En els dos anys que han passat des d'aquest prova, els bots i la intel·ligència artificial han avançat tant que cada cop és més difícil distingir entre un text redactat per un humà i un de creat per una màquina. "The New York Times" va desafiar els lectors amb un qüestionari que els convidava a endevinar si, darrere de diferents fragments, hi havia una persona o un ordinador. És pràcticament impossible encertar totes les respostes.
Els bots ja fa temps que són entre nosaltres. Les empreses els fan servir per atendre clients, gestionar les xarxes socials o agafar comandes. Les màquines són molt eficients per fer tasques repetitives, i això no només afecta supermercats, fàbriques o botigues. També afecta el periodisme.
El diari nord-americà "The Washington Post" té el seu propi bot, Heliograph, que ja té un bon currículum: Ha cobert els Jocs Olímpics de Rio i les últimes eleccions presidencials als Estats Units. L'agència de notícies Associated Press utilitza Wordsmith per transformar dades en centenars de notícies cada dia, i la BBC ha rellançat el seu servei en japonès fent servir traducció semiautomatitzada.
La gran pregunta és: ens trauran les màquines la feina? Els bots estan destinats a encarregar-se de tasques tedioses i això és una oportunitat. Amb els bots com a companys de redacció, els reporters tindran més temps per investigar i trepitjar el carrer. Per tant, si les màquines han de permetre fer més i millor periodisme, benvingudes siguin!
Però no siguem ingenus. Hi haurà mitjans que impulsaran el periodisme de qualitat. D'altres -i tots podríem esmentar-ne un parell- aprofitaran aquesta automatització per retallar costos i escampar el que els anglosaxons anomenen "churnalism", un periodisme basat en històries refregides, no confirmades i procedents de comunicats de premsa.
La decisió final dependrà de la voluntat dels propietaris dels mitjans, dels mateixos periodistes i sobretot dels lectors. Volem un periodisme que ens ajudi a entendre el món o textos creats amb algoritmes? Si volem premiar la qualitat davant de la quantitat, cal que siguem periodistes compromesos i lectors exigents, i això implica un esforç. Sempre resultarà més fàcil queixar-se, plorar pel periodisme que no tenim i culpar de tot els bots.
