Pares sí, hooligans no

Els incidents entre l'Alaró i el Collerense en un partit d'infantils no m'impressionen gens: són un fet comú en el futbol base

Els incidents en un partit d'infantils que hi ha hagut a les illes Balears són un fet comú cada setmana. Qui escriu, els viu molts caps de setmana, aquests incidents, en el nostre futbol base.

Diumenge assolellat al camp de la Barceloneta. Els benjamins jugaran a les dues del migdia, quan s'acabi el partit de Territorial. Els nanos se'l miren arran de gespa. El partit se suspèn perquè l'àrbitre ha xiulat penal. El porter ha estat expulsat i comença una batalla campal. El porter, a la porta dels vestidors, dona un cop de puny a un jugador. Cops i empentes a les graderies. Els entrenadors dels benjamins decideixen tancar els nens al vestidor.

El penal no s'ha arribat a xutar –i no parlo d'aquella pel·lícula de Fernando Tejero sobre "el penal més llarg del món". Arriba la policia, no troben el porter. L'àrbitre també està tancat al vestidor; deu tenir uns 20 anys. Parlo amb un dels pares i em quedo sorprès: és el pare de l'àrbitre. Ell també ha vingut a veure el seu fill, com jo al meu petit. "Li agrada arbitrar. Jo ja li dic, que algun dia prendrem mal, però ell vol seguir". Això passa en un dels 5.000 partits, fins a Tercera Divisió, que es juguen a Catalunya cada cap de setmana.

Clot de la Mel. "Este niño es un guarro", s'aixeca un pare cridant i movent els braços des d'un seient de color blau. No tinc paraules. S'alça un altre pare, se li acosta i li clava un cop de puny a la cara. Ni una paraula més. Juguen els alevins; 10 anys.

Camp de les Palmeres. "¿Este niño es tonto?", diu en veu alta."Tonto, no pierdas tiempo, tira ya", crida esbojarrat l'home des d'un balconet del camp. El porter ha de xutar des de la porteria i triga a fer-ho. No sap on ha d'enviar la pilota perquè els companys estant marcats; té 7 anys.

Camp de la Barceloneta. Partit de benjamins. Mitja part. No sé què passa. Jo acabo d'arribar i un dels pares surt corrents cap a la zona de la sortida. Treu una navalla i fereix un altre  pare al braç; tots dos són del mateix equip.

Camp de Marina. Un energumen situat darrere la xarxa de la porteria amenaça amb crits un nen de 9 anys durant el llançament d'un córner. El nen se'l mira astorat. L'home l'intimida amb crits i l'acusa d'agafar un jugador contrari per la samarreta. Ell és qui hauria d'anar a judici...

Feliu i Codina. Partit d'infantils; 13 anys. Un pare recrimina al porter, cridant, que surt de l'àrea quan treu la pilota. La mare del porter s'hi encara i el pare persegueix el noi. Empentes a la graderia. Una mare aparta uns nens petits de la tribuna. Des del camp, els jugadors van mirant els pares. Al final posen seny.

Municipal Districte VI. Partit de benjamins. Entrada per darrere. Un dels pares, que ha vingut a cridar des del minut 1, brama excitat. Falta. Passen cinc minuts, l'home continua cridant i l'entrenador li diu que calli, "que són nens". El pare, guapot, va ben vestit: gomina, jaqueta cara, el seu fulard... Entra al camp per pegar a l'entrenador i un senyor del club l'atura i el fa anar cap a darrere la tanca.

Uns 90.000 nens entre 4 i 18 anys juguen a futbol cada cap de setmana. Aquesta és la crònica del que, directament, ha vist qui escriu aquestes línies. I només han estat 60 partits en un any. Quan es viralitzen els incidents entre l'Alaró i el Collerense en un partit d'infantils, em fa vergonya dir-ho, però no m'impressiona gens. Perdoneu-me. Això ho veuen, sovint, els meus ulls, sense càmeres.