Només "carn humana"

Per 500 euros com a molt, vaig i torno de qualsevol lloc del món, com a europea. I molts ciutadans dels països pobres, sovint, ni pagant fins a 20.000 euros a un mafiós, podran arribar vius al Primer Món. Desigualtats? Totes

El fundador de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, va dir que arribar a Barcelona els havia costat "4 dies i 300 immigrants morts". El ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, va tancar els ports italians a un vaixell amb "carn humana". I Europa negocia la creació de camps d'asil -el que per a alguns és un eufemisme de camps de concentració- fora de la UE, a països d'on fugen els migrants. Extraordinari! Sembla que si els tanquem o moren fora d'Europa no fa tant de mal.

I a l'altra banda de l'Atlàntic, Donald Trump ha decidit que en lloc d'empresonar pares immigrants il·legals i fills per separat, els tancarà junts i indefinidament. Gran decisió, també!

El meu marit és indi, i quan anem a l'Índia demano un visat, un tràmit senzill que es pot fer per internet. Però quan els meus sogres han de venir, s'ha de fer una carta d'invitació que passa per la policia i l'ambaixada espanyola, i que triga 2 mesos per a una estada de 3 mesos. I en el cas dels meus cunyats, impossible. Malgrat la carta d'invitació i el compromís d'acceptar pagar una multa davant de notari de 100.000 euros com a garantia per tornar al país d'origen, els han negat l'entrada.

Llibertat, igualtat i fraternitat, sí, però depèn amb qui. Per què els europeus ens passegem per tot el món i per als ciutadans del sud pobre construïm murs, tanques i barreres? Es veu que no tenen dret com nosaltres a buscar una vida digna per a les seves famílies.

Algú pot dir que tenen governs corruptes. Amb més raó els hauríem d'ajudar, no? També es pot donar la culpa als traficants, però hem de tenir present que un mafiós és l'únic que ara per ara dona una oportunitat a qui no en té cap a Europa i està molt, molt desesperat. Només si obrim camins legals i reals als immigrants deixarem sense feina els que s'enriqueixen amb la desesperació de les persones.

Anem-hi reflexionant.