"No hi ha línia. No puc sortir de Grècia" [Atenes]
L'Ali està desesperat perquè no pot fer una simple connexió via Skype. Al lloc on viu des de fa mesos no té internet i ha d'invertir dues hores de camí -a peu i en metro- per fer la trucada i tornar. Fa un mes seguit que ho prova un cop per setmana.
L'Ali no vol fer una videoconferència amb el que queda de la seva família a l'Iraq. Per sort això ho soluciona a través del mòbil i amb missatges gràcies a un paquet de dades de baix cost.
L'Ali no pretén fer una entrevista de feina, com les que a vegades es fan davant la pantalla en les primeres fases d'una selecció de personal. No, i de fet tampoc l'escollirien a ell. Es fa un fart de riure només d'imaginar-s'ho.
L'Ali és un refugiat i aspira a ser-ho també documents en mà. I el que vol, el que desitja, el que implora, és poder fer el preregistre per demanar l'asil a Grècia, on va arribar fa nou mesos. I per aconseguir-ho l'única forma és, d'entrada, connectar amb l'oficina d'asil a través d'una trucada per internet. El que passa és que els traductors només estan disponibles una o dues hores a la setmana. Ah sí, i que hi ha milers d'Alis intentant-ho. I sempre comunica. I això només és el principi.
Perquè l'Ali va arribar després de l'entrada en vigor del pacte UE-Turquia, el 20 de març del 2016. I encara que aconsegueixi fer el maleït preregistre, el seu cas té tots els números de ser rebutjat o, com a mínim, de ser dilatat en el temps.
Si és que un dia hi ha línia.
