Escoles per al genocidi al Canadà: "Extirpar l'indígena de cada infant"

El 30 de setembre es commemora al Canad&agrave; l&#39;Orange Shirt Day, que al&middot;ludeix a la samarreta taronja que li van prendre a una nena ind&iacute;gena en un dels internats quan la van separar de la seva fam&iacute;lia, i que serveix per recordar el dram&agrave;tic passat i present dels infants ind&iacute;genes al m&oacute;n. La pol&iacute;tica oficial del Canad&agrave; durant 150 anys: esborrar la identitat dels ind&iacute;genes Els missioners francesos al Quebec el 1620 comencen a separar els infants de les seves fam&iacute;lies. El 1920, en el marc de la llei Indian Act (del 1876) per colonitzar els ind&iacute;genes, es decreta l&#39;obligatorietat, a partir dels 7 o fins i tot amb nom&eacute;s 2 anys, d&#39;anar a les 130 escoles residencials (un 60% en mans de l&#39;Esgl&eacute;sia cat&ograve;lica) sota l&#39;amena&ccedil;a d&#39;empresonar els pares. Explica la catalana Shaudin Melgar-Foraster, escriptora i professora a la Universitat de York a Toronto, que s&#39;hi feia un adoctrinament brutal perqu&egrave; oblidessin la llengua i la cultura: &quot;Les condicions eren terribles, tortures de tota mena: els tancaven en un armari sense menjar ni beure, els obligaven a menjar el seu v&ograve;mit; privacions del son, els feien desc&agrave;rregues el&egrave;ctriques amb una cadira; els rapaven els cabells, experimentaci&oacute; m&egrave;dica o esterilitzaci&oacute; en alguns casos.&quot; Hi havia algun bon mestre, per&ograve; la majoria eren monstres explica la Shaudin, i fruit dels abusos el 50% de les criatures van morir. Els internats els anys 70 van passar a mans de les comunitats ind&iacute;genes, per&ograve; no va ser fins al 2005 que el govern del Canad&agrave; va oferir gaireb&eacute; 3 milions de d&ograve;lars a les v&iacute;ctimes, i el 2008 se&#39;ls va oferir una disculpa oficial. Actualment hi ha al voltant d&#39;un 2 per cent de la poblaci&oacute; ind&iacute;gena al Canad&agrave;: els inuits al nord, les Primeres Nacions o indis, i els m&eacute;tis, alguns viuen en reserves dignes, per&ograve; n&#39;hi ha encara en condicions molt prec&agrave;ries: Sense aigua ni electricitat, amb problemes d&#39;alcoholisme, drogoaddicci&oacute; i una taxa molt alta de su&iuml;cidis. El passat juliol Mary Simon es va convertir en la primera dona inuit governadora general del Canad&agrave;, un fet hist&ograve;ric, per&ograve; tot i aix&iacute; persisteix un gran rebuig cap als ind&iacute;genes, explica la professora Shaudin, que es mostra sorpresa davant del fet que la troballa ara de m&eacute;s d&#39;un miler de cossos als internats hagi commocionat la poblaci&oacute; del Canad&agrave; perqu&egrave; dotzenes de documentals ja ho explicaven. El cas de Groenl&agrave;ndia: aprendre a lluitar contra l&#39;home blanc Els inuits vivien a l&#39;&Agrave;rtic per&ograve; quan hi van arribar els blancs missioners, exploradors i comerciants van comen&ccedil;ar un proc&eacute;s d&#39;occidentalitzaci&oacute;: van matar m&eacute;s de 20.000 gossos dels inuits per evitar que s&#39;escapessin, se&#39;ls obligava a fer treballs assalariats i no se&#39;ls identificava pel nom sin&oacute; per n&uacute;meros per esborrar la seva identitat, i van tenir problemes d&#39;alcoholisme, viol&egrave;ncia i su&iuml;cidi, explica Francesc Bailon, llicenciat en antropologia cultural i especialitzat en comunitats ind&iacute;genes de l&#39;&Agrave;rtic. I una de les eines de control va ser tamb&eacute; l&#39;educaci&oacute;: &quot;Van enviar els m&eacute;s intel&middot;ligents, d&#39;entre 6 i 10 anys, a Dinamarca, a 3.000 quil&ograve;metres, per rentar-los el cervell, adquirir la mentalitat danesa i despr&eacute;s que tornessin a Groenl&agrave;ndia per controlar el pa&iacute;s en nom de la metr&ograve;poli.&quot; Per&ograve; se&#39;ls va girar en contra, explica el Francesc, perqu&egrave; els m&eacute;s formats van aprendre a lluitar contra l&#39;home blanc i obrir el cam&iacute; a l&#39;emancipaci&oacute; (van aconseguint l&#39;autogovern el 2009) amb la idea que si es volien protegir de l&#39;home blanc havien de viure a cavall del m&oacute;n modern i el tradicional. El 2010 la pel&middot;l&iacute;cula &quot;Eksperimentet&quot;&middot; va obrir els ulls als danesos i als mateixos inuits sobre el rapte durant 3 d&egrave;cades d&#39;infants ind&iacute;genes per assimilar-los, explica Francesc Bailon. Actualment la poblaci&oacute; ind&iacute;gena de Groenl&agrave;nia est&agrave; en prop del 90%, per&ograve; pesa encara un fort estigma sobre els inuits, als quals els danesos segueixen mirant amb recel i com la seva col&ograve;nia. Les &quot;escoles f&agrave;brica&quot; vigents encara avui No &eacute;s nom&eacute;s el passat, &eacute;s tamb&eacute; el present. Explica Laura de Luis, representant de comunicaci&oacute; de Survival International: &quot;Dos milions de nens i nenes tribals d&#39;&Agrave;sia, &Agrave;frica i Sud-am&egrave;rica van a escoles molt similars als internats canadencs, amb l&#39;objectiu d&#39;adoctrinar-los, dominar-los i prendre&#39;ls les terres i recursos, fruit d&#39;un pensament racista colonial i etnocentrista.&quot; Les conseq&uuml;&egrave;ncies s&oacute;n ind&iacute;genes amb sentiments de rebuig i vergonya cap als seus or&iacute;gens, que no es poden comunicar amb els seus parents en la seva llengua i per tant no hi ha trasp&agrave;s de la cultura ancestral. Laura de Luis posa com a exemple l&#39;escola f&agrave;brica de l&#39;estat indi de Maharashtra, on hi han mort 1.500 nens ind&iacute;genes. Survival International impulsa la campanya &quot;Descolonitzar la hist&ograve;ria&quot; per acabar amb les escoles f&agrave;brica, que proposa un tasca de conscienciaci&oacute; a les escoles del Nord Global. &quot;S&#39;ha de comen&ccedil;ar a descolonitzar com pensem, mirar als pobles ind&iacute;genes com a iguals i respectar els seus drets territorials i iniciatives educatives, com els Yanomani del Brasil i el projecte &#39;Tu cara&#39;.&quot; Les conseq&uuml;&egrave;ncies de separar pares i fills i esborrar la identitat Separar pares i fills atempta contra la sensaci&oacute; de seguretat i de protecci&oacute; de la criatura, i li genera por, ansietat i baixa autoestima explica la psic&ograve;loga Roser Batalla, especialista en el trauma: &quot;Afecta la primera generaci&oacute; i posteriors, que poden experimentar seq&uuml;eles o conseq&uuml;&egrave;ncies del que van viure els pares, avis o besavis, i aix&iacute; es va observar en descendents dels camps de concentraci&oacute;.&quot; El vincle amb els progenitors ajuda l&#39;infant en el desenvolupament i a adquirir la capacitat d&#39;autoregulaci&oacute;, i trobar sortides i motivacions a la vida. Pel que fa a la voluntat d&#39;esborrar la identitat d&#39;aquestes escoles, explica la Roser que quan tenim fills des del minut zero mostrem una manera de ser i fer que defineixen la criatura: &quot;Quan aix&ograve; s&#39;intenta esborrar, s&#39;esborra la base que ens han transm&egrave;s els que ens estimen, i es talla la sensaci&oacute; de qui s&#39;&eacute;s i de pertinen&ccedil;a, i &eacute;s una cat&agrave;strofe.&quot; Per ajudar un infant que ha passat per aquesta experi&egrave;ncia, la psic&ograve;loga proposa escolta i comprensi&oacute;, sense judici, perqu&egrave; emergeixi el relat del que va passar, i poder treballar el reprocessament de les mem&ograve;ries amb l&#39;ajuda del cos que &eacute;s on es registren aquestes experi&egrave;ncies primerenques, per desfer la c&agrave;rrega f&iacute;sica i emocional del trauma viscut. Un llibre extraordinari que us recomanem &eacute;s el reportatge gr&agrave;fic &quot;Un tributo a la tierra&quot;, de Joe Sacco (Reservoir Books), que explica la hist&ograve;ria del poble Dene, al nord-oest del Canad&agrave; amb una natura exuberant i molt ric en mat&egrave;ries primeres; i l&#39;explotaci&oacute; del seu territori feta per part del govern canadenc i de les grans empreses energ&egrave;tiques, i el tipus d&#39;escolaritzaci&oacute; que volia extirpar l&#39;indi de dins dels nens.

Escoles per al genocidi al Canadà: "Extirpar l'indígena de cada infant"

130.000 infants indígenes van ser separats de les famílies, enviats als internats canadencs per esborrar la seva identitat, i 6.000 van morir pels abusos