El 30 de setembre es commemora al Canadà l'Orange Shirt Day, que al·ludeix a la samarreta taronja que li van prendre a una nena indígena en un dels internats quan la van separar de la seva família, i que serveix per recordar el dramàtic passat i present dels infants indígenes al món. La política oficial del Canadà durant 150 anys: esborrar la identitat dels indígenes Els missioners francesos al Quebec el 1620 comencen a separar els infants de les seves famílies. El 1920, en el marc de la llei Indian Act (del 1876) per colonitzar els indígenes, es decreta l'obligatorietat, a partir dels 7 o fins i tot amb només 2 anys, d'anar a les 130 escoles residencials (un 60% en mans de l'Església catòlica) sota l'amenaça d'empresonar els pares. Explica la catalana Shaudin Melgar-Foraster, escriptora i professora a la Universitat de York a Toronto, que s'hi feia un adoctrinament brutal perquè oblidessin la llengua i la cultura: "Les condicions eren terribles, tortures de tota mena: els tancaven en un armari sense menjar ni beure, els obligaven a menjar el seu vòmit; privacions del son, els feien descàrregues elèctriques amb una cadira; els rapaven els cabells, experimentació mèdica o esterilització en alguns casos." Hi havia algun bon mestre, però la majoria eren monstres explica la Shaudin, i fruit dels abusos el 50% de les criatures van morir. Els internats els anys 70 van passar a mans de les comunitats indígenes, però no va ser fins al 2005 que el govern del Canadà va oferir gairebé 3 milions de dòlars a les víctimes, i el 2008 se'ls va oferir una disculpa oficial. Actualment hi ha al voltant d'un 2 per cent de la població indígena al Canadà: els inuits al nord, les Primeres Nacions o indis, i els métis, alguns viuen en reserves dignes, però n'hi ha encara en condicions molt precàries: Sense aigua ni electricitat, amb problemes d'alcoholisme, drogoaddicció i una taxa molt alta de suïcidis. El passat juliol Mary Simon es va convertir en la primera dona inuit governadora general del Canadà, un fet històric, però tot i així persisteix un gran rebuig cap als indígenes, explica la professora Shaudin, que es mostra sorpresa davant del fet que la troballa ara de més d'un miler de cossos als internats hagi commocionat la població del Canadà perquè dotzenes de documentals ja ho explicaven. El cas de Groenlàndia: aprendre a lluitar contra l'home blanc Els inuits vivien a l'Àrtic però quan hi van arribar els blancs missioners, exploradors i comerciants van començar un procés d'occidentalització: van matar més de 20.000 gossos dels inuits per evitar que s'escapessin, se'ls obligava a fer treballs assalariats i no se'ls identificava pel nom sinó per números per esborrar la seva identitat, i van tenir problemes d'alcoholisme, violència i suïcidi, explica Francesc Bailon, llicenciat en antropologia cultural i especialitzat en comunitats indígenes de l'Àrtic. I una de les eines de control va ser també l'educació: "Van enviar els més intel·ligents, d'entre 6 i 10 anys, a Dinamarca, a 3.000 quilòmetres, per rentar-los el cervell, adquirir la mentalitat danesa i després que tornessin a Groenlàndia per controlar el país en nom de la metròpoli." Però se'ls va girar en contra, explica el Francesc, perquè els més formats van aprendre a lluitar contra l'home blanc i obrir el camí a l'emancipació (van aconseguint l'autogovern el 2009) amb la idea que si es volien protegir de l'home blanc havien de viure a cavall del món modern i el tradicional. El 2010 la pel·lícula "Eksperimentet"· va obrir els ulls als danesos i als mateixos inuits sobre el rapte durant 3 dècades d'infants indígenes per assimilar-los, explica Francesc Bailon. Actualment la població indígena de Groenlània està en prop del 90%, però pesa encara un fort estigma sobre els inuits, als quals els danesos segueixen mirant amb recel i com la seva colònia. Les "escoles fàbrica" vigents encara avui No és només el passat, és també el present. Explica Laura de Luis, representant de comunicació de Survival International: "Dos milions de nens i nenes tribals d'Àsia, Àfrica i Sud-amèrica van a escoles molt similars als internats canadencs, amb l'objectiu d'adoctrinar-los, dominar-los i prendre'ls les terres i recursos, fruit d'un pensament racista colonial i etnocentrista." Les conseqüències són indígenes amb sentiments de rebuig i vergonya cap als seus orígens, que no es poden comunicar amb els seus parents en la seva llengua i per tant no hi ha traspàs de la cultura ancestral. Laura de Luis posa com a exemple l'escola fàbrica de l'estat indi de Maharashtra, on hi han mort 1.500 nens indígenes. Survival International impulsa la campanya "Descolonitzar la història" per acabar amb les escoles fàbrica, que proposa un tasca de conscienciació a les escoles del Nord Global. "S'ha de començar a descolonitzar com pensem, mirar als pobles indígenes com a iguals i respectar els seus drets territorials i iniciatives educatives, com els Yanomani del Brasil i el projecte 'Tu cara'." Les conseqüències de separar pares i fills i esborrar la identitat Separar pares i fills atempta contra la sensació de seguretat i de protecció de la criatura, i li genera por, ansietat i baixa autoestima explica la psicòloga Roser Batalla, especialista en el trauma: "Afecta la primera generació i posteriors, que poden experimentar seqüeles o conseqüències del que van viure els pares, avis o besavis, i així es va observar en descendents dels camps de concentració." El vincle amb els progenitors ajuda l'infant en el desenvolupament i a adquirir la capacitat d'autoregulació, i trobar sortides i motivacions a la vida. Pel que fa a la voluntat d'esborrar la identitat d'aquestes escoles, explica la Roser que quan tenim fills des del minut zero mostrem una manera de ser i fer que defineixen la criatura: "Quan això s'intenta esborrar, s'esborra la base que ens han transmès els que ens estimen, i es talla la sensació de qui s'és i de pertinença, i és una catàstrofe." Per ajudar un infant que ha passat per aquesta experiència, la psicòloga proposa escolta i comprensió, sense judici, perquè emergeixi el relat del que va passar, i poder treballar el reprocessament de les memòries amb l'ajuda del cos que és on es registren aquestes experiències primerenques, per desfer la càrrega física i emocional del trauma viscut. Un llibre extraordinari que us recomanem és el reportatge gràfic "Un tributo a la tierra", de Joe Sacco (Reservoir Books), que explica la història del poble Dene, al nord-oest del Canadà amb una natura exuberant i molt ric en matèries primeres; i l'explotació del seu territori feta per part del govern canadenc i de les grans empreses energètiques, i el tipus d'escolarització que volia extirpar l'indi de dins dels nens.