Les roses són el mirall de la vida. Cal vigilar per on les agafem!
Ens aixequem sabent que l'atemptat d'ahir al cor de París l'ha reivindicat Estat Islàmic. Un intercanvi de trets que ha acabat amb un policia mort i dos agents ferits. I l'altre titular del dia és: el PP de Madrid, en explosió descontrolada després de la detenció de l'expresident Ignacio González, que esquitxa tant Esperanza Aguirre com la Fiscalia General de l'Estat, que hauria evitat uns escorcolls... Però no només, ahir se'n van fer, d'escorcolls, per possible finançament al PP, en grans empreses: OHL, Saerco i Indra, entre d'altres. I un altre titular és: Mariano Rajoy no té problema per anar a l'Audiència Nacional a testificar pel cas Gürtel. Tot això, ara us ho expliquem... perquè n'hi ha per llogar-hi cadires.
Però demà passat ens despertarem i serà Sant Jordi, i omplirem el país de llibres amb idees per repensar-nos -que falta ens fa-, i de roses amb espines. En el fons, les roses són el mirall de la vida. Per gaudir-ne, has de saber per on agafar-les per no punxar-te. I saber on mirar. Si només mires les espines, és impossible gaudir de la rosa. Si no veus les espines, t'enganya la bellesa.
En el llibre de Xavier Bosch, "Nosaltres dos", un dels personatges diu: "L'horitzó està en els nostres ulls". Sí, i en la vida col·lectiva, el més complicat, el més complex, és fer coincidir els horitzons que compartim, amb la seva bellesa i amb la seva dificultat. I saber-los mirar, els horitzons, a través dels ulls dels altres. No, avui aquesta portada no us parla de l'actualitat, del que està passant i el que passarà en aquests horitzons individuals i col·lectius...
Deixeu-me només compartir un somriure que ahir vam viure l'equip d'aquest programa. Vam obrir una capsa de cartró i en va sortir una rosa de ceràmica. I on hi hauria d'haver l'espina, hi havia un "Gràcies" fet amb filferro. Aneu a Instagram i a Twitter i la veureu. Signava la Roser Oter. I l'acompanyaven aquests versos de Miquel Martí i Pol:
Tot el que descobrim és bell i agrest,
fosc en l'origen, però clar en la forma,
perquè en la forma creix i s'interroga.
Sí, tot el que descobrim és bell i agrest... i ens interroga, cada matí. Multipliquem per tres aquest Sant Jordi aquest any... i vigilem bé per on agafem les roses.
