Cada dimecres, una nova "motació"

Les motacions de "rentable", segons Màrius Serra

Màrius Serra

L'enigmàrius d'avui ("S'ho enduia després de desactivar l'alarma") fa pensar en els molts casos de corrupció que assetgen el PP: Cifuentes, Gürtel, Zaplana...

Els validadors ortogràfics dels programes informàtics permeten esmenar molts errors, però també en consoliden d'altres. La gent passa pel corrector el que tecleja a l'ordinador com qui passa un brou pel colador xinès. No passa tant a les xarxes socials, perquè no tothom valida el que penja al mur del Facebook, els comentaris amb què acompanya les seves fotos de fer dentetes a l'Instagram i encara menys els microtextos que difon a través del Twitter. En canvi, molts correus i apunts de blog estan més corregits que una redacció escolar. Tanta fal·lera correctora resulta molt lloable, però cal advertir que la validació automàtica també consolida errors flagrants. Per exemple, un cert ús de l'adjectiu rentable.

Sovint rebo correus d'entitats financeres que m'ofereixen productes molt rentables. Volen dir rendibles, és clar, però com que el validador ortogràfic català no els recusa l'adjectiu rentable ("que es pot rentar") tiren pel dret amb la consciència ben neta. I, és clar, la roba ja m'agrada rentable, però les inversions les preferiria rendibles. A menys que en realitat parlem de blanquejar capitals, l'única circumstància possible en la qual els diners són rentables (i rentats).

TEMES:
Motacions