Cada dimecres una nova "motació"

Les motacions de "nicotina", segons Màrius Serra

Màrius Serra

L'enigmàrius d'avui ("Trepitjar tothom per culpa del mono de la nicotina, de vuit lletres") remet a un nom propi camuflat a la nicotina. No es tracta pas ni d'un tal Nico ni de cap Tina, sinó de Jean Nicot de Villamain, ambaixador francès a Lisboa durant el segle XVI. Nicot va introduir el tabac a la cort francesa i, en honor seu, la planta del tabac es diu nicotiana tabacum i el malèfic alcaloide, nicotina.

Nicot és un epònims, un d'aquells noms propis que acaben fent-se comuns ("no pun intended"). Els diccionaris catalans defineixen el terme epònim d'una manera més restrictiva que els d'altres llengües europees. Epònim al DIEC fa "que dona el seu nom a un poble, a una ciutat, a una època" i al DGLC, "personatge el nom del qual és aplicat a la representació d'un fet abstracte". Tot i això, hi ha un consens general a aplicar el terme epònim a adjectius com ara dantesc, kafkià o salomònic, i a noms com masoquisme, lerrouxisme o pujolisme, tots ells molt transparents a l'hora de mostrar el personatge històric que els suscita.

El pas del temps pot emmascarar el nom que origina un epònim, com és el cas de Jean Nicot a la nicotina. El grau d'ocultació acostuma a ser directament proporcional al grau de coneixement del personatge ocult. No és el mateix intuir l'existència d'en Bertran de la Vall del Bac rere l'expressió "fer bertranades" que la del lerrouxista Joan Pich i Pon rere les extravagants "piquiponades". Els meus epònims favorits són aquells que fan el camí invers de la Bíblia. Allà on el verb esdevé carn, ells esdevenen verbs. És el cas de Charles Boycott, Charles Lynch i Joseph Ignace Guillotin, que susciten tres verbs eponímics que podrien descriure el que l'Estat vol fer ara amb els CDRs: boicotejar, linxar i guillotinar.

TEMES:
Motacions