Les "motacions" de "fòtil", segons Màrius Serra

L'enigmàrius d'avui ("Es carregà un ordinador Apple i renegà") remet a l'àmbit tecnològic, un dels terrenys amb més canvis de nomenclatura.

Avui en dia ja gairebé tothom té telèfon mòbil, fins al punt que ja no cal dir-ne telèfon i més aviat remarquem el telèfon fix quan ens hi referim. Tampoc cal parlar de telèfons intel·ligents, allò tan horrible de l'"smartphone", perquè tots ja ho són. Gràcies a la senyora sinècdoque en diem mòbil, tant del número com de l'aparell: "em passes el seu mòbil?", "silencieu els vostres mòbils!". Altres llengües n'han acabat dient cel·lular (el "cell" anglosaxó) o fan èmfasi en la mida (el "telefonino" italià). Entre nosaltres, mòbil ha triomfat tant que ha arraconat els altres sentits de la paraula.

Abans, un mòbil podia ser tres coses: la causa que mou un criminal a cometre el crim (el seu mòbil), un dispositiu musical acoblat als llitets dels bebès, d'aquells que si els dones corda giravolten mentre sona "La cançó de bressol" de Brahms (així amb hac intercalada, que sense hac ja els posava el nen) o bé una escultura inestable que es mou segons com bufa el vent (els mòbils d'Alexander Calder).

Ara tots aquests sentits han quedat en un segon pla. El mòbil telefònic és omnipresent. I en canvi, no es mou mai per pròpia iniciativa. N'hauríem pogut dir portàtil, si no fos que els ordinadors portàtils se'l van quedar. O, millor encara, fòtil, la definició del qual és molt més adequada que no pas la de mòbil per definir l'aparell que tots portem a les mans tothora: "objecte transportable o manejable".