ANÀLISI

La regla dels dos peus

La norma consisteix a fer servir els dos peus per marxar de qualsevol lloc on el que s'està dient no ens interessa

Enllaç a altres textos de l'autor

Montse Poblet

Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en crisi climàtica

@montsepoblet
Actualitzat

Acabo de descobrir la "regla dels dos peus". Me'n parla amb tota naturalitat Ismael Palacín, el director de la FundacióBofill, mentre fem allò tan antinatural que es coneix com un dinar de feina. M'explica que és una de les regles d'or dels Edcamps, unes trobades que promouen des de fa uns mesos perquè es parli sobre qualsevol tema relacionat amb l'educació, sense ponents ni conferències, sense programa previ ni llistat de temes, i amb una regla, la dels dos peus, que decideixo incorporar a la meva vida a partir d'aquest precís instant.

La regla en qüestió consisteix a fer servir els dos peus per marxar sense complexos ni explicacions de qualsevol lloc on el que s'està dient no ens interessa, no respon a les nostres expectatives o, simplement, ens provoca una son i un avorriment incontrolables.

La regla m'encanta! No tinc ganes de perdre temps ni mirant pel·lícules que no m'interessen ni escoltant conferenciants que no aporten res de nou. No vull perdre ni un minut amb converses insulses o amb discussions que no em porten enlloc; així que, sense necessitat d'arribar a les postres, ja he decidit que la regla dels dos peus formarà part del meu codi de comportament  perquè, a més d'ajudar-me a no perdre el temps, té el valor afegit que ningú pensarà que me'n vaig perquè soc una mal educada; simplement m'adapto a les noves normes de conducta.

El dinar és prou interessant per no aplicar la regla dels dos peus, però quan ens porten els cafès continuo donant voltes a les seves possibles utilitats. Em pregunto si els mestres que la descobreixin als Edcamps de la Bofill l'explicaran als seus alumnes, i sobretot em pregunto si estaran disposats a donar-los via lliure quan el que els expliquin no els interessi, no respongui a les seves expectatives o els avorreixi sobiranament.

Anar al contingut