La qualitat del so sí que importa!
Ets capaç de diferenciar un fitxer de so amb compressió o sense? Prova-ho!
Bona part de la música o els podcasts que escoltem a través del mòbil o l'ordinador són en format mp3. Una compressió d'àudio dissenyada per un grup d'experts encarregat de la codificació de l'àudio i vídeo i anomenada MPEG (Moving Picture Experts Group). Ells tenien la tasca de crear un nou format d'àudio amb una qualitat acceptable.
Després de la seva feina, segurament, un mp3 a 128 kbit/segon ens satisfà a tots, ja que la tasca de disseny al darrere d'un mp3 va ser molt llarga i pensada perquè la diferència entre un CD o vinil i l'arxiu en mp3 fos la mínima possible per a l'orella, però que el seu pes d'emmagatzematge fos molt inferior.
Aquesta cançó de Suzanne Vega "Tom's Diner" està considerada com la mare dels mp3. Encara que no és l'única que es va utilitzar per ajustar la codificació, va ser la que l'enginyer Karlheinz Brandenburg va escoltar més a causa de l'inici de la cançó a cappella de la fràgil veu de Suzanne Vega.
Molts usuaris de música busquen els fitxers sense compressió i en la màxima qualitat possible, per això existeix Tidal (que en la seva opció "premium" ofereix qualitat CD de la seva música) o aparells portables com els de la marca Kann, que volen oferir la millor tecnologia d'escolta.
Al final, això de la qualitat sonora és molt subjectiu i depèn molt de l'orella de cadascú, dels auriculars o altaveus i del lloc i el moment de l'escolta. Si voleu saber si sou capaços de diferenciar aquests canvis entre formats, podeu fer la prova aquí. Serà una bona base per decidir si val la pena o no consumir les cançons sense compressió.
