ANÀLISI

La manada del prou

No ens calen fusells, però cal dir-ho molt clar: prou a la violència masclista

Enllaç a altres textos de l'autor Montse Virgili

Montse Virgili

Directora i presentadora de "Les dones i els dies"

@montsevirgili
Actualitzat

Amb la boca plena de sorra pel fàstic que em provoca la sentència sobre la violació de La Manada (no necessitem cap jutge que ho certifiqui per saber que ho és), em ve al cap l'Anna Campbell, la noia britànica que va marxar al Kurdistan siri per sumar-se a les files del YPJ (Unitats Femenines de Protecció), l'exèrcit únicament format per dones que lluita contra Estat Islàmic, i que va morir el passat 16 de març a causa de l'explosió d'un míssil llançat per l'exèrcit turc.

L'Anna tenia 26 anys, treballava de lampista i ho va deixar tot per unir-se a un exèrcit femení que lluita acarnissadament per salvar la dignitat de les dones sirianes. Me'n va parlar amb emoció l'Alba Sotorra, documentalista i guanyadora d'un Gaudí. L'Anna i l'Alba eren amigues. Es van conèixer durant el parell d'anys que la cineasta de Reus va marxar al Kurdistan per filmar el documental "Commander Arian", que aquesta setmana competeix al prestigiós festival de documentals Hot Doc de Toronto. Arian és només una d'aquests milers de dones que posa en risc la seva vida per defensar "el dret a existir" de la majoria. Vestides de camuflatge, armades, desvinculades de les seves famílies, cèlibes, aquestes dones han escollit les armes per defensar-se d'Estat Islàmic, l'organització que abusa de les dones del seu país, les mata, les viola i, quan se'ls acut mantenir-les en vida, les converteix en esclaves sexuals.

Aquestes milícies lluiten contra l'abús més obvi i, també, al mateix temps, contra un sistema patriarcal que obliga les noies a matrimonis concertats, a la minoria d'edat, i a tenir fills, sense escollir-ho. Després de dormir, durant mesos, amb elles, al terra, sobre una estora, compartir els àpats, dutxes i converses com una guerrillera més, i fins i tot, viure la primera línia de combat amb la seva càmera, l'Alba Sotorra parla amb el cor i, en veu alta, deixa anar als micròfons de Catalunya Ràdio:

"Si jo també hagués tingut 26 anys, com l'Anna Campbell, potser també m'hauria quedat a lluitar amb ella."

Sens dubte, jo no soc tan valenta com la Sotorra, ni com la Campbell, però quan he sentit la sentència pel judici a La Manada, he pensat que hem de convertir-nos en milícia, en guerrilleres impecables contra la indefensió i la injustícia. Una societat que admet una sentència com la d'avui té les arrels podrides.

No ens calen fusells, però cal dir-ho molt clar: prou a la violència masclista: #josiqueetcrec.

ARXIVAT A:
La Manada
Anar al contingut