La diplomàcia silenciosa fa escala a Atlanta
La trobada entre Jimmy Carter i Carles Puigdemont a Atlanta és una prova que les reivindicacions de la Generalitat són presents a l'agenda internacional
Que l'expresident nord-americà Jimmy Carter rebi el president Puigdemont al Carter Center d'Atlanta - una de les organitzacions més reconegudes en la resolució de conflictes polítics- indica fins a quin punt Catalunya està present en l'agenda dels mediadors internacionals.
Que una setmana abans, el president de la Generalitat conferenciés a Harvard, convidat pel Centre d'Estudis Europeus d'aquella universitat, demostra l'interés acadèmic que el procés sobiranista desperta entre els experts internacionals.
Que una delegació amb dos congressistes nord-americans viatgi a Barcelona per conèixer de primera mà el cas català confirma l'atenció amb què Washington segueix el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
Hi ha, sens dubte, factors d'ordre extern i de conjuntura que han contribuït a internacionalitzar l'interès pel moment polític que protagonitza Catalunya. El Brèxit n'ha posat d'actualitat uns quants.
La sortida del Regne Unit de la Unió Europea torna a posar sobre la taula la demanda d'Escòcia d'un segon referèndum d'independència, en aquest cas amb l'alicient afegit que els escocesos reclamen tornar a autodeterminar-se per no haver de marxar d'Europa.
O només cal observar com ha respost el govern britànic a la pretensió espanyola de treure rèdit del Brèxit per reactivar la seva vella reivindicació de sobirania sobre Gibraltar. Londres hi ha contestat brandant el dret a decidir dels habitants del Penyal i advertint que no negociarà la sobirania de la Roca sense el consentiment dels gibraltarenys.
Fins i tot, a França, un Estat tan poc amic de vel-leitats territorials, el candidat presidencial de la dreta François Fillon surt en defensa del dret d'autodeterminació quan li demanen pel referèndum català en una entrevista a la ràdio pública. Sobta que es declari sobtat per la negació d'aquest dret dels pobles però el cas és que ho diu ben clarament.
Al govern espanyol li resulta antipàtic i difícil de fer entendre que la resposta a la demanda democràtica del referèndum sigui la via repressiva en nom de la llei i l'ordre.
Els mediadors i observadors internacionals ho saben i en van prenent nota.