L'1 d'octubre és l'enemic a batre, les bronques sobre crisi de govern són una arma poderosa per tombar-lo

Ahir al Parlament de Catalunya van passar tres coses:

1. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va reivindicar el seu dret a fer canvis de govern, però no en va anunciar cap. De moment. Això no vol dir que no es decideixi a concentrar en una sola figura del govern, Oriol Junqueras, les decisions clau de l'1-O i tampoc que no es puguin prendre de manera col·legiada, com la compra d'urnes.
2. El Parlament també va aprovar la llei que crea l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, per blindar l'espai de les telecomunicacions del país i fer front, entre altres coses, als ciberatacs.
3. I es va aprovar la proposició de llei de la renda garantida de ciutadania, un dret de totes les persones a tenir un mínim digne garantit per viure quan no tinguin res.

Per tant, vam veure com tiraven endavant dues lleis fonamentals que afecten la nostra vida quotidiana, i la polèmica continua centrada en si Puigdemont concentrarà en Oriol Junqueras tota la responsabilitat del referèndum i en si això és l'expressió de la batalla interna entre el PDeCAT i ERC. Per què? Perquè qualsevol cosa que faci olor de crisi de govern és en aquests moments un instrument de batalla per als qui són contraris al referèndum i volen que fracassi. L'1 d'octubre és l'enemic a batre i les bronques i polèmiques sobre crisi de govern són una arma poderosa per tombar l'1-O i per això hi ha interès que s'emboliqui la troca, a veure si els defensors de l'1-O hi queden atrapats.