El matí de Catalunya Ràdio

Junqueras des d'Estremera: "La gravació i filtració del vídeo és una intromissió en la nostra vida privada"

El líder empresonat d'ERC respon a les preguntes d'"El matí de Catalunya Ràdio", on remarca que mai renunciarà als objectius democràtics
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Oriol Junqueras ha contestat aquest cap de setmana una vintena de preguntes de Mònica Terribas. La polèmica filtració de les imatges a la presó, el canvi al govern espanyol que ara presideix Pedro Sánchez, o l'enfocament de legislatura actual a Catalunya amb Quim Torra són alguns dels temes destacats de la conversa:

Aquest cap de setmana ha presentat una denúncia contra l'intern que el va gravar a l'interior de la presó. Com ha viscut la filtració d'aquest vídeo?

Les imatges les agafen sense el nostre consentiment, ho desconeixíem. Fins on jo sé, no són imatges degradants. Ara bé, si donem carta de naturalesa que et puguin gravar en qualsevol lloc de qualsevol manera, és obvi que autoritzem una intromissió en les nostres vides privades.

Com es troba després de més de set mesos a la presó?

Refermat en les meves conviccions. Perquè no hem fet res mal fet. Sóc republicà, sóc demòcrata i sóc independentista. Vull viure i conviure en un país on els ciutadans puguin decidir el seu futur. En un país decent que pugui prometre un futur de progrés per als meus fills.

D'on treu la força per suportar la falta de llibertat i la llunyania de familiars i amics?

La part més dura és la familiar. Estar reclòs és dur però el pitjor és la família, és tan injust que se'ls castigui a ells que no ho puc acceptar. I em pregunto quina mena de gent ho decideix. Ja no és venjança, és acarnissament. Ens volen castigar i ho fan fent patir el nostre entorn. Als nostres fills, infants encara. Però vull deixar sempre molt clar que no hem de caure mai en les provocacions. Com diu en Jordi Margarit, ‘Catalunya, tu a la teva'.

Com presideix ERC des de la presó?

Doncs a través del meu equip de col·laboradors que són els que traslladen les meves reflexions i opinions. Ells són la meva veu i els meus ulls.

Pot influir en les decisions que es van prenent?

Sempre he influït d'una manera o una altra perquè sempre he aportat la meva opinió. Ara bé, és una opinió més. Sempre he dit que jo he posat veu a un gran equip, ells són els que de debò han fet la feina i l'han de seguir fent amb més exigència i compromís que mai.

Una de les prioritats del govern de Quim Torra és la restitució de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i la dels antics càrrecs ara empresonats, com vostè mateix. Ho comparteix?

Quim Torra és ara el president de la Generalitat i no seré jo qui li qüestioni la seva opinió quan tot just ha arrencat la legislatura. Al president Torra, li desitjo el millor, tota la sort i encerts.

Aquesta ha de ser la legislatura de la constitució catalana o del pacte amb l'Estat pel dret a l'autodeterminació?

Tant de bo hi hagués un pacte com el que apunten. Però no vull semblar ingenu i encara menys ser jo qui torni a posar un compte enrere en fites tan determinants. Hem de treballar per fer-ho possible, anar madurant fins que sigui imparable i siguem molts més els qui hi donem suport. Si persistim, ens en sortirem.

Si no fos possible el diàleg amb el govern espanyol, caldria activar la via unilateral cap a la independència?

No renunciarem mai als nostres objectius democràtics. Em sembla que s'entén prou bé el que dic. El millor camí serà sempre el més ample, el que permeti sumar més gent. I aquest no és necessàriament el més dret i tampoc el més estret. Sempre democràticament, sempre emplaçant al diàleg amb la multitud d'actors que hi ha en la societat. Però òbviament, el primer de tot, és la nostra voluntat com a país i la nostra capacitat de fer-ne partícips a una sòlida majoria que sigui capaç de no sucumbir davant la formidable aliança conservadora i immobilista que tenim davant i que treballa perquè tot continuï igual.

Quines qualitats té Quim Torra que no tingui Carles Puigdemont?

Tots els presidents de Catalunya es mereixen tot el meu respecte i consideració. Si hi han arribat és perquè reuneixen virtuts més que suficients. Segur que també defectes, com tothom. Torra i Puigdemont són dos caràcters i maneres de fer diferents que segur que volen el millor per al conjunt dels ciutadans de Catalunya. En tot cas, com siguem els qui estem o hem estat al capdavant és irrellevant. Allò rellevant és que la feina que fem i cap on remem sigui útil per a la majoria de ciutadans.

Què espera del president Pedro Sánchez?

El que espero i demano és respecte. Respecte és el d'aquell que et considera i et tracta com un igual. Ha de ser capaç de parlar amb el Govern de Catalunya i de parlar amb respecte, és el mínim que podem esperar, no poso pas el llistó gaire alt. No és un respecte cap al ‘nosaltres' individual; és un respecte a la nostra representació democràtica, a milions de catalans.

Amb el canvi de govern a Espanya, veu més a prop la seva llibertat i la de la resta de presos i preses independentistes?

Tant de bo però no han emès cap mena de senyal en aquesta línia. Cap ni un.

Quins gestos troba que són imprescindibles des de l'Estat per rebaixar la tensió amb Catalunya?

Només cal que jo els digui perquè no els facin. Hi ha diversos gestos possibles i algun de molt clar. Estarem amatents.

Creu que el dirigent socialista assumirà riscos, com li demana el president Torra?

Assumir decisions, encara que enervin el teu extrem, evidencien la talla d'un dirigent. Desconec si Pedro Sánchez té aquesta talla. Ho veurem amb el pas de les setmanes i els mesos. Pedro Sánchez haurà de triar si vol fer canvis superficials com José Luis Rodríguez Zapatero o ser un estadista. És a dir, pot arriscar o pot quedar-se en postureig progressista. Veurem.

El PP i Cs sospiten que el PSOE va tirar endavant la moció de censura contra Rajoy a canvi de concessions als independentistes... Li van donar un xec en blanc?

L'únic que vam fer era l'únic que podíem raonablement fer. Reprovar un govern del PP que va ordenar apallissar la gent l'1 d'octubre, entre moltes d'altres actuacions indignes contra la majoria de ciutadans de Catalunya ja fos en matèria de drets, en inversions en infraestructures o en el compliment dels pressupostos de l'Estat: han perjudicat els interessos del conjunt de catalans i això no permetia que ens inhibíssim mirant cap a un altre costat.

Tem la reacció del PP ara que ha perdut el poder? I de Ciutadans?

Ara mateix els veig molt enfadats i desconcertats, com els va passar el 2004 quan van perdre el poder. Els recomano calma.

A quin preu ERC donaria estabilitat a Pedro Sánchez?

Ara mateix aquesta opció, que demanaria una entesa, és una quimera. La nostra feina no és estabilitzar el PSOE; la nostra feina és fomentar el diàleg i trobar una sortida democràtica en què es respecti la voluntat de la ciutadania.

ERC va dir que el sí a Sánchez era un no a Rajoy. Quin ha de ser el paper del seu partit al Congrés espanyol?

Estic molt orgullós del paper d'ERC al Congrés, del darrer discurs de Joan Tardà. I de tots, començant pel Gabriel Rufián o l'exemple de l'Ana Surra. El seu paper és el que han fet: defensar els interessos de Catalunya i la seva gent i aprofitar l'altaveu de Madrid per explicar la Catalunya de valors republicans que quasi mai no s'explica als mitjans de comunicació espanyols.

Ara seria més difícil reeditar el bloc del 155 i aplicar aquest article per segona vegada?

És una pregunta que fa de mal respondre.

Com interpreta el paper del PNB, primer donant oxigen a Rajoy, aprovant els seus pressupostos i, uns dies després, deixant-lo caure sumant-se la censura del PSOE?

El PNB, en aquesta conjuntura, ha fet el que havia de fer. Va relligar els principis amb els seus legítims interessos.

Porta més de 200 dies a la presó. Durant aquest temps ha tingut algun contacte directe amb Carles Puigdemont a través de cartes o d'alguna trucada?

No és el moment de retrets. No toca i no en vull fer cap. Sort i encerts a tots. Tothom té els seus motius.

TEMES:
Oriol Junqueras Procés català Govern empresonat

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS