Ja és primavera a la democràcia espanyola
El mateix dia que Espanya inhabilita Mas, Ortega i Rigau, Escòcia anuncia la intenció de fer un segon referèndum. Les comparacions són odioses
La justícia espanyola sembla més determinada que ningú a evitar que el procés sobiranista a Catalunya caigui en el desànim, el cansament o qualsevol altre símptoma de debilitat.
Injecta ànims a la seva manera, ho fa seguint mètodes poc ortodoxos però d'una eficàcia difícilment innegable. Ja han caigut les primeres condemnes d'inhabilitació per la consulta del 9-N contra càrrecs electes catalans, Mas, Ortega i Rigau. I en vindran més. Com el dit de Mourinho clavat a l'ull del malaurat Tito Vilanova, la sentència contra l'expresident de la Generalitat i les dues exconselleres marcarà el camí de les altres causes obertes contra els electes catalans.
Des d'una interpretació cínica de la sentència, es podria pensar que el tribunal ha optat per una sortida tova condemnant a inhabilitacions lleus per desobediència i absolent per prevaricació- com un toc d'atenció abans de passar a escarments majors.
El problema d'aquestes sentències pseudoexemplaritzants és el seu menyspreu als dos milions quatre-cents mil catalans que el 9-N van anar a votar. El menys important és que els condemnats mantinguin que ho tornarien a fer. El més important és que la sentència no altera la voluntat de tornar-ho a fer dels ciutadans que van anar a les urnes. Quin efecte correctiu pot tenir aquesta condemna sobre el comportament d'una ciutadania que reclama poder exercir drets polítics en comptes de rebre càstigs judicials?
Resulta demolidor tancar els ulls, rememorar l'emoció i el civisme d'una jornada que no pretenia trencar res sinó ser un exemple de ciutadania, i tornar-los a obrir per adonar-se que tot allò s'ha volgut pervertir fent-ho passar per un acte delictiu.
I, doncs, ara què? Es tractava que fos el sobiranisme català el més interessat a cridar l'atenció de la comunitat internacional sobre el conflicte polític que manté amb l'estat espanyol. Però sembla que s'hagin invertit els papers. La resposta judicial espanyola, cada vegada més sobreactuada, a un problema estrictament polític cada cop suscita més interès llegeixi's més inquietud- entre les democràcies europees, potser poc amants de nous processos de secessió, però encara menys entusiastes d'emmordassar la ciutadania.
Quin tret diferencial permet explicar que el dia que a Escòcia anuncien que obren la via per un segon referèndum, a Espanya s'inhabilita polítics catalans per haver posat les urnes?
Se'n diu democràcia.
