Investir o envestir?

L'independentisme, entre l'aplicació dels resultats del 21 de desembre i l'amenaça del 155. L'Estat, entre la raó de la força i la voluntat dels catalans.

L'Estat no va de farol

Busca escarmentar l'independentisme amb un càstig exemplar. Les resolucions del jutge Llarena ens ho recorden ben clarament quan denega la sortida de la presó dels líders independentistes perquè els seus ideals els fan sospitosos de reincidència delictiva.

L'Estat pressiona amb el 155, la presó, l'exili i els processos judicials per rebel·lió, sedició, desobediència o malversació i intenta forçar el sacrifici de Carles Puigdemont.

Investidura o eleccions?

Noves eleccions representaria malbaratar la majoria absoluta que l'independentisme va revalidar a les urnes el 21 de desembre, en les pitjors condicions possibles i sota les duríssimes regles de joc imposades per l'Estat amb l'aplicació del 155. Si es pot gestionar una victòria, per què regalar trumfos als guionistes de Tabàrnia?

No era una pregunta retòrica

Quan en plena campanya pels comicis del 21D Puigdemont preguntava a Rajoy si respectaria els resultats que sortissin de les urnes, algú podia pensar que es tractava de pura tàctica electoral per castigar l'adversari.

Tres mesos d'aplicació del 155 demostren que no era així i que l'estat d'excepció política implantat a Catalunya bloqueja la investidura del candidat que té el suport de la majoria del Parlament democràticament elegit.

No van ser unes eleccions amb plenes garanties

Amb candidats a la presó sense poder fer campanya o a 1.300 quilòmetres de distància dels electors, l'independentisme va renovar la majoria absoluta al Parlament. Els líders independentistes perseguits van poder presentar-s'hi però, ara que estan en condicions de tornar a formar govern, els qüestionen els drets polítics.

Voler convertir en cadàvers polítics aquells que han obtingut la confiança dels electors perquè els representin és envestir les urnes.