La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Intuint una primavera plena d'imprevistos

Mònica Terribas

On ens portarà la política xenòfoba que es va instal·lant silenciosament en les democràcies europees i als Estats Units? Enfrontament Turquia-Alemanya. Cap gràcia les declaracions d'Erdogan adreçant-se a Merkel, ara us explicarem per què...

Hem de tenir col·locats els tallafocs ferms perquè no ens cremi la casa de les llibertats que hem assolit. I aquí, instal·lats en la batalla entre partits per la resposta a gestos jurídics -Consell de Garanties Estatutàries amb dictamen consultiu inclòs contra la partida del referèndum-. Reaccions al que era previsible.

Però hem d'intentar no perdre'ns. No oblidem on som: un poder legislatiu i executiu espanyol amb majoria legítima atorgada per les urnes en contra del dret d'autodeterminació i un poder legislatiu i executiu català amb majoria legítima atorgada per les urnes a favor del dret d'autodeterminació.

El subjecte en disputa, vist des d'Espanya, la sobirania espanyola; i vist des de Catalunya, la sobirania catalana. I com es tradueix això? De moment, en judicis i relats públics cada vegada més coincidents -de José M. Aznar o Juan Luis Cebrián- parlant d'aplicar la suspensió d'autonomia, al discurs de l'exlehendakari Patxi López, aspirant a ser el secretari general del PSOE, ahir a Donostia...

El relat de la bogeria antidemocràtica i la fractura social a Catalunya vs. el relat de la legitimitat del referèndum si cal desobeint la Constitució del 78. I aquestes dues realitats, amb reaccions previstes: la de les institucions, amb la possibilitat de veure com el Congrés i el Senat aproven l'aplicació parcial o total de l'article 155; i amb reaccions imprevistes: les del carrer, de la gent, de la societat... que és el que marcarà el futur immediat, la palanca d'efectes transformadors, imprevisibles, i per això, mentre sigui pacífica i massiva, la més poderosa.