ANÀLISI

Immadur cruel busca fama

"Youtubers" que enganyen els sensesostre o maltracten gats. Tot s'hi val per ser famós?

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto37

Manel Laborda

Cap de la secció de Societat de Catalunya Ràdio

@mlaborda43
Actualitzat

Fins fa una setmana, per a la majoria dels adults, "reset" era l'últim intent a la desesperada per guanyar la guerra a l'ordinador després d'haver perdut miserablement totes les batalles. Per a la majoria de la "generació Z", pels que van néixer al tombant de segle, ReSet és un jove de 19 anys que té un milió de seguidors a YouTube. És un "youtuber", un "creador" que fa calaix a base de visites després de penjar vídeos amb bromes que sembla que li plantegen els seus seguidors.

Ara, l'hem conegut per haver menyspreat i enganyat un sensesostre oferint-li unes galetes farcides de pasta de dents però també l'hem descobert llançant una sabatilla a uns avis, enrampant el seu gat (aquest vídeo ja l'ha eliminat) o bevent un glop un producte de neteja. Tot, és clar, davant la càmera i amb un públic a qui probablement encara li falten uns quants anys per poder anar a votar.

Si els adults no hem sentit a parlar mai d'una "estrelleta" que arrossega un milió de fans entre els nostres fills, vol dir que hi ha un consum d'oci paral·lel que mai no es creua. No és l'escletxa lògica que separa els gustos entre generacions. És la suma del consum d'oci individualista que ja coneixem amb una oferta il·limitada que permet que un individu mostri sense complexos la seva mala educació, inadaptació o crueltat amb gravacions des del sofà de casa. Tot plegat impulsat per una societat amb tendència a aplaudir més la recerca de la fama que la tolerància o el respecte.

Altres "youtubers" com AuronPlay o Jordi Wild -la majoria dels adults tampoc els coneixem- ja han criticat les bromes de ReSet. Sorprèn que el mateix ReSet aspiri a tancar la polèmica amb una frase autocrítica que defineix en part el problema: "No sóc gaire madur". Primer, ser famós; després, ja arribaran els valors més elementals.

Anar al contingut