Històries de gel
Actuacions mítiques com la de Philippe Candeloro o Iúlia Lipnítskaia recorden que el patinatge artístic és més que lliscar sobre gel
L'última setmana de març és sinònim de Mundial de patinatge artístic. Més enllà dels nous campions del món que hem conegut ara a Hèlsinki, el patinatge és molt més que medalles. Són històries. Perquè sobre el gel, i enmig d'algun triple àxel, doble lutz, piruetes i altres exercicis, s'expliquen coses. I aquest és el gran argument que demostra que per gaudir del patinatge no cal entendre'l.
D'entre totes les històries sobre el gel que he arribat a descobrir en tots estos anys, n'hi ha dues que guarde en un raconet especial. Qui no recorda el personatge de D'Artagnan creat per Alexandre Dumas? Aquell jove que arriba a París per formar part de la companyia de mosqueters del rei francès. I una vegada ha arribat a la cort, comencen els duels amb espases, les conspiracions i també els balls amb les belles dames.
Doncs sí, tot això és el que mos explica Philippe Candeloro, plata als Jocs de Nagano 98: enmig d'una sèrie de salts també apreciem com conquerix una jove dama convidant-la al ball de la cort o com creua tota la pista batent-se en un duel que acaba guanyant. I, esclar, amb la satisfacció de l'heroi enamorat, i després d'una faena ben feta, al final guarda l'espasa per esperar el veredicte dels jutges.
Per explicar bé una història no sempre cal haver-la viscut en primera persona. Iúlia Lipnítskaia només tenia 15 anys quan va guanyar l'Europeu de Budapest amb un exercici que encara ara deixa sense alè. "Vull ser la xiqueta de l'abric roig", li va dir a Eteri Tutberidze, la seua entrenadora. "És una pel·lícula molt complicada. L'holocaust no és un tema senzill", li va contestar l'entrenadora quan Iúlia es va encabotar a representar la xiqueta de l'abric roig de "La llista de Schindler".
Ningú ho veia clar però, davant la insistència de Iúlia, el coreògraf Ilia Averbukh va muntar un programa llarg que encara ara és un dels més recordats en el patinatge artístic femení.
Més enllà de modificar, sobre la marxa de la competició, les dificultats per no perdre puntuació, Lipnítskaia va ser capaç de fer molt més que això. Va aconseguir ser la xiqueta de l'abric roig i transmetre l'agonia de viure tancada (l'exercici comença amb una fugida que s'atura en sec en topar amb els murs del gueto), però també mostra l'amor de la seua mare amb una subtil carícia mentre patina dolçament. És una història que gela l'ànima. Perquè el patinatge artístic és molt més que lliscar sobre el gel.
