Gaza, on el tir al palestí esdevé una inhumana realitat

Infants que juguen a buscar menjar entre la brossa que s'apila als carrers de Gaza; que fan servir els ferros rovellats d'edificis destruïts com a tobogans. Una nena que t'agafa el micròfon i -mentre somrius pensant que juga a ser periodista- t'explica que li han matat el pare i que no tenen diners a casa. "De casos com aquests, n'hi ha a cada cantonada", et diuen els veïns quan et veuen la cara desencaixada. Petits vivint la mort dels seus amb una naturalitat que espanta.

Joves palestins que deambulen pels carrers perquè no tenen feina ni possibilitat de seguir formant-se. Alguns et miren amb desconfiança, conscients que només els posem el focus mediàtic quan hi ha una matança. Nois i noies que t'interpel·len: "Tu saps que el vostre silenci ens mata?". D'altres, a la frontera amb Israel t'ajuden a moure't entre trets de l'exèrcit i drons amb gasos lacrimògens. Escenaris normalitzats en la seva vida diària.

Mares i pares desesperats intentant tirar endavant famílies on, en la majoria de casos, no entra cap sou a casa. Tenint de 4 a 8 hores d'electricitat diàries. Sovint, sense aigua potable perquè les plantes de dessalinització depenen d'un combustible escàs. Tant, que els hospitals arriben al límit de tenir-ne només per una setmana. Passadissos plens de ferits que esperen ser operats. "No vèiem aquestes cues des de la guerra del 2014", explica el personal mèdic.

Una gran presó a cel obert. 2 milions de persones engabiades com animals. Fronteres blindades amb Israel i el pas a Egipte gairebé sempre barrat. Víctimes d'un creixent bloqueig israelià des de fa més d'una dècada. Una societat que s'ha de sentir que està sent instrumentalitzada per Hamas, acusada d'assistir com titelles a les protestes. I et pregunten, indignats: "'De veritat que no tenim prou motius per manifestar-nos sense ser tirotejats?" 

Armes de foc contra pedres. Franctiradors contra joves desarmats. Ocupants contra ocupats. Una seixantena de palestins més assassinats. I els que sobreviuen ho tenen clar: "El procés de pau? Canvis perquè res canviï. Canvis perquè tot continuï igual."