Viatjar és observar, aprendre i descobrir, i per això no cal fer molts quilòmetres. Catalunya té racons increïbles. Podem passejar a la vora del mar gaudint de l'olor dels pins, descobrir llacs alpins o amagar-nos de la calor en boscos de fagedes. "Els viatges de la Gran Anaconda" us proposa sis rutes a peu o en bibicleta per gaudir de la natura aquest estiu. No teniu excusa: segur que més d'un d'aquest camins us queda ben a prop. 1. Camins de ronda A la dreta, el blau marí del Mediterrani; a l'esquerra, el verd dels pins. O viceversa. Bellesa al marge, els camins de ronda es van fer als segles XVIII i XIX perquè els carrabiners poguessin vigilar la costa, especialment en zones de contraban. I n'hi ha per tota la costa catalana. De fet, molts d'aquests camins es van dissenyar seguint els corriols que segles abans es feien servir per vigilar els pirates. Però els temps han canviat i ara els camins de ronda ens permeten passejades inoblidables vora el mar. Ells ens menen fins a petites cales solitàries, platges idíl·liques o penya-segats tallats a pic sobre les ones. Com que és impossible triar-ne un de sol, el millor és explorar el tram de GR-92 que tingueu més a prop.   2. Estany gelat de Comaloforno Un llac roman imprès en la nostra retina de forma diferent a com hi resta l'ascens a un cim. No hi ha repte ni conquesta en l'excursió a un estanyol, ni desafiament. Tampoc hi ha competició de cap mena. Arribar-nos a un llac només comporta desig de bellesa, recerca d'un redós de pau, solitari, que ens faci sentir lluny de tot i ens acosti a la nostra essència. Un dels racons que compleix tots aquests adjectius és l'estany gelat de Comaloforno, a la vall de Boí i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El llac es troba a més de 2.500 metres d'altitud i la ruta per arribar-hi és per a excursionistes experimentats, però l'esforç val la pena. 3. Camins dels Bons Homes Camí que va des de Berga pel GR 107, tot resseguint les passes dels bons homes -coneguts pel malnom de càtars- fins al castell de Montsegur, a l'Arieja, a Occitània. Són 200 quilòmetres de dificultat mitjana i alta, dividits en diverses etapes que es poden recórrer a peu, a cavall i, la majoria. en bicicleta. El camí passa per les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell  i l'Arieja, i travessa paisatges espectaculars i feréstecs. És un camí transformador. 4. La volta al Montsant El Montsant és un massís solitari, d'una bellesa corprenedora. El nom de la muntanya ens remet als segles VIII, IX i X, quan molts eremites i ermitans buscaven aixopluc entre els plecs de les roques, a recer de la invasió sarraïna del territori. Eren, sobretot, homes que s'acostumaven a viure en una solitud absoluta, enmig de la natura més feréstega. La volta al Montsant es pot fer en tres etapes i és una passejada de paisatges canviants. La solitud del camí només es trenca quan ens atansem a Ulldemolins, Margalef i la Morera del Montsant, tres de les poblacions que trobarem durant la ruta. 5. La ruta del Ter El Ter és un riu absolutament singular a Europa. Únic. A les vores del seu corrent, des que neix a Vallter fins a la desembocadura a l'Estartit, a uns dos-cents quilòmetres, hi descobrim tots els estadis de vegetació que podem trobar al continent. Per cert, que la desembocadura original no era a l'Estartit, sinó a l'Escala, fins que el comte d'Empúries va decidir desviar el curs fluvial. Una ruta de 220 quilòmetres en bicicleta, que seran una mica més si es va a peu. Durant el camí es poden visitar indrets d'interès cultural. Tot plegat una passejada que es pot dividir en diverses etapes enmig d'una natura esplèndida. 6. Carros de Foc Caminar seguint les rutes de la transhumància, rutes creades per vendre herbes i essències remeieres o transportar la fusta del bosc. Caminar en contraposició a un món trepidant i complex. El Parc Nacional d'Aigüestortes, al Pirineu lleidatà, ens convida a descobrir els Carros de Foc, un recorregut circular que enllaça diferents refugis i llocs meravellosos: l'estany de Sant Maurici, la muntanya dels Encantats, les Agulles d'Amitges, el circ de Colomers, el massís del Besiberri i la vall de Monestero. És una ruta exigent que ens portarà entre blocs de pedra esmicolada, estanys oblidats i congestes de neu a l'ombra dels grans pics.