El meu veí és un "tecnogenari"

La tecnologia no hauria de ser un altre factor de discriminació entre la gent gran

L'altre dia, en sortir de casa, em vaig topar amb l'Alfred. És un home de gairebé 80 anys que viu al meu barri i que es vanta de ser no només consumidor de tecnologia sinó també col·laborador actiu del món digital.

L'Alfred interactua en xarxes socials, té correu electrònic, juga a videojocs, escriu un blog i s'ha descarregat un parell d'aplicacions per mantenir-se sa i en forma. Però allò que més sorprèn és que també ha adaptat una aplicació que fa servir el seu net perquè s'ajusti al seu ritme de vida i li permeti compartir els seus progressos amb la família i amics.

El cas de l'Alfred podria semblar excepcional, però segons estudis sociològics recents no ho és tant. Cada vegada hi ha més persones grans que s'impliquen directament en el món de la tecnologia, i no només com a usuaris. De fet, els investigadors ja els anomenen els "tecnogenaris", avis i àvies que participen d'un envelliment actiu, que adapten la tecnologia a les seves necessitats i la utilitzen a favor de la seva salut i el seu benestar.

El terme el va fer servir per primera vegada el 2010 la professora Kelly Joyce, de la National Science Foundation dels Estats Units. Kelly ha centrat els seus estudis en la interrelació entre ciència, tecnologia i tercera edat, i potser una de les seves conclusions més interessants és que la gent gran no és incompetent tecnològicament ni incapaç d'introduir els avenços científics a la seva vida.

Els mateixos estudis, però, reconeixen que no abunden els "tecnogenaris" en tots els estrats socials i que, com més alt és el nivell econòmic i cultural, més probabilitat hi ha de trobar gent gran que sigui activa tecnològicament.

Apunten que caldria dedicar més esforços a implementar eines tecnològiques adreçades als més grans per ampliar aquest nombre de "tecnogenaris" en la nostra societat, i que s'hi haurien d'implicar tant investigadors com poders institucionals. Això contribuiria a fer que la tecnologia no sigui un factor de diferenciació o de discriminació social entre la gent d'edat avançada, sinó una eina a favor de la salut i la independència dels nostres avis que, alhora, també els ajudi a lluitar contra la solitud.

El fenomen "tecnogenari" demostra, en definitiva,  que una altra vellesa és possible i que podem tenir un envelliment diferent i de més qualitat. Com el del meu veí Alfred.