El govern Rajoy instal·la el discurs del "cop d'estat" a la proposta de referèndum
Incertesa sobre com ens despertarem cada dia. Quina tragèdia -toquem ferro- ens despertarà, com ahir a Manchester, per posar totes les alertes com ara a nivell crític per por d'un altre atac imminent? Quines declaracions escandaloses ens tornaran a fer dubtar de l'estat de dret i la separació de poders?
Ahir, al Parlament, a la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya, els periodistes de "Público" Carlos Enrique Bayo i Patricia López, que l'han denunciat des de fa mesos, eren contundents. Tant com això...
Carlos Enrique Bayo
"El més interessant del que hem revelat fins ara d'aquestes clavegueres d'Interior és la seva connexió, evident, amb unes altres clavegueres que són les judicials."
Patricia López
"Si li volen posar una data d'inici, recent, a l'operació Catalunya cal fer-ho a l'any 2010, quan José Zaragoza, del PSC, i Alícia Sánchez-Camacho, del PP, juntament amb el cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas, convoquen a La Camarga, l'examant de Jordi Pujol Ferrusola perquè expliqui la corrupció que presumptament va viure en els viatges que va fer amb ell."
Mentrestant, el relat del govern Rajoy gira al voltant del concepte de "cop d'estat" quan es refereix a la petició d'urnes a Catalunya per decidir "sí" o "no" a la independència. Ja poden anar parlant de "cops d'estat" ministres i de "règims dictatorials" el president del govern espanyol, que, si això que sentíeu al Parlament sobre l'operació Catalunya és veritat, no hi ha pitjor cop d'estat contra el mateix estat que utilitzar les seves estructures per destruir els adversaris polítics amb guerra bruta.
De tota manera, el full de ruta del govern Puigdemont continua. Ahir, el president de la Generalitat va fer arribar formalment la petició de fer un referèndum pactat amb l'Estat a Mariano Rajoy. Resposta?
"Coneix algun país a la història de les democràcies al món, digui-me'n algun!, en què algú plantegi que en un dia aprovarà una constitució, sense debat, sense que l'oposició hi pugui dir res, i liquidi la unitat nacional, segles d'història d'un país. Miri, això només passa a les pitjors dictadures."
Conseqüència de tirar-lo endavant sense autorització? Perdre l'autogovern. Enric Millo ho deixava ben clar ahir. Aquest és el risc.
"La gent el que ha de fer és demanar-li a la Generalitat que no cometi errors i no faci coses fora de la legalitat vigent perquè posa en risc l'autogovern de Catalunya."
Per tant, amb els riscos damunt la taula, les decisions també a les vostres mans quan arribi el moment per decidir si els assumiu o no. Perquè, ara per ara, no tenim altra cosa damunt la taula que això: riscos, riscos compartits ara, i riscos, en un futur, compartibles.
