El fanatisme a la tecnologia no ens fa cap favor

L'obligació de decidir sobre una marca genera una guerra activada des dels mateixos consumidors. I com sempre passa, hi sortim perdent i les marques guanyant

Un usuari de telèfons Apple, convençut de fa anys del sistema iOs, no podrà convèncer, per molt que s'hi esforci, un usuari d'Android de tota la vida. Tampoc els que utilitzen el sistema operatiu Linux faran canviar de parer els de Windows per molts avantatges que els expliquin.

Anem enrere i recordem que ja, de petits, o érem dels Celtics o dels Lakers, i fins i tot començàvem a ser fanàtics de marques de cotxes o de sistemes d'entreteniment.

Amb l'aparició de les xarxes, aquesta conducta, diria que primària, s'ha agreujat i ens convertim en un treballador que li surt gratis a la marca. Som els primers a comprar el producte, el recomanem a coneguts i desconeguts i, fins i tot, ens emprenyem quan en sentim crítiques.

Tinc un amic que no es casa amb cap marca i fins i tot ho porta més enllà. Per exemple, ara fa poc m'explicava que està reaprenent a escriure amb l'ordinador, ja que ha mogut totes les tecles i ara no escriu amb la distribució QWERTY del teclat, sinó que ara ho fa amb el teclat simplificat DVORAK. També ha deixat el ratolí i ara treballa amb "trackball" Em deia que aquest nou aprenentatge l'està obligant a utilitzar els dos hemisferis del cervell.

Obrir-se de mires i no tancar-se a altres eines que utilitzem a diari és essencial per fer les millors troballes que ens facilitin el nostre dia a dia a la feina i a nivell personal. I tu? Treballes per tu o per la marca?