El Dia del Pare, res a celebrar?

Tota societat que vulgui ser justa haurà de tenir un dia del pare i de la mare. Qui vol unes pensions decents tenint el Dia del Pare?

Enllaç a altres textos de l'autor

APM?

Xavi Cazorla, Jordi Asturgó i Oriol Dalmau són l'APM? a El matí de Catalunya Ràdio

@APM
Actualitzat

Aquest dilluns va ser el Dia del Pare. Si ho acabes de descobrir potser tens un problema, o no, segons ho celebreu a casa...

Perquè realment és un dia molt útil i necessari! Tant que, si no existís, la gent ho demanaria al carrer... Tota societat que vulgui ser justa haurà de tenir un dia del pare i de la mare. Qui vol unes pensions decents tenint el Dia del Pare?

Què hi ha més bonic que ser una criatura de 3 anys i de forma absolutament voluntària sense que t'ho imposi la mestra de la classe dels esquirols fer un cendrer per al teu pare?

Tots hem passat per aquí… Aquell moment tan de la pel·lícula "Ghost", en què li vas haver de donar a un tros de fang en forma de cendrer. Encara que al final acabava semblant més aviat un pequinès atropellat. I encara que el teu pare no fumés, tant se val, s'havia de fer un cendrer, i punt!

Per casa dels meus pares encara volta una pedra, UNA PEDRA!!! Pintada amb poca gràcia i colors infames i amb una inscripció de "T'estimo, papa". Crec que el meu pare la va guardar per llençar-nos-la al meu germà i a mi i a les nostres professores d'escola si ens atrevíem a fer-li un regal de similar qualitat en anys posteriors.

Que sííí, que el que importa és la intenció de la criatura, que ho ha fet amb tota la il·lusió... i tant... Però si et passes la vida acumulant pedres de colors, doncs sembles un ronyó que no treballa com toca...

Tot i que el repertori posterior de regals a casa meva no va millorar gaire: colònia, corbata, camisa, una foto emmarcada, un dinar, alguna smartbox-ensarronada d'aquelles que és impossible consumir...

Vaja, que no hi crec gaire, en tot això del Dia del Pare…

Dit això, aquest dilluns les meves filles em van regalar un marc de fotos amb una foto dels 3 i em va caure la bava! Vaig plorar com una magdalena! Una foto preciosa... i quin detall tan gran que perdessin part del seu temps a pensar en el Dia del Pare, estalviar diners durant setmanes i per últim anar a comprar el regal... elles... soles... amb els seus 22 i 10 mesos, respectivament, que amb prou feines caminen.

El que us deia, que el Dia del Pare mola.

Anar al contingut