El bipartidisme de Rajoy: "Som al 2017, la societat mira al futur, no al passat."

Mariano Rajoy, president del govern espanyol, era ahir a Catalunya, i hi tornarà demà, quan al Cercle d'Economia, davant de l'empresariat, pot ser que ofereixi un paquet de mesures econòmiques i en infraestructures per afluixar la tensió independentista.

Què se n'espera? Que afluixi, sí, en algunes de les 23 peticions que ja li va formular la Generalitat l'agost del 2014 i que Carles Puigdemont va ampliar a 46, que per Rajoy són 46-1, perquè descompta el referèndum. És possible que les seves solucions no polítiques sedueixin una part dels qui votarien "sí" si no arribessin, però el conflicte sobreviurà. És com si els líders europeus —entre ells el mateix Rajoy— que s'han trobat a Roma aquest cap de setmana per refrendar el projecte europeu es limitessin a fer una declaració i no reformessin els tractats per solucionar la desconnexió social de les institucions europees. Diuen els 27:

"Hem construït una Unió única amb institucions comunes i valors ferms, una comunitat de pau, llibertat, democràcia, drets humans i estat de dret, un important poder econòmic amb nivells de protecció social i benestar sense precedents."

Drets humans, amb una crisi de refugiats irresolta i delegada en la Turquia d'Erdogan; democràcia i llibertat, en uns estats de dret en què els drets de la ciutadania per exercir la llibertat i la democràcia els estableix cadascun dels estats en funció dels seus interessos i les seves prioritats.

Si no passa d'una Declaració de Roma, la UE no sobreviurà. Si no passa d'un paquet de mesures d'infraestructures, l'Espanya constitucional del 1978 tampoc, per molt que PP i PSOE reivindiquin el seu llegat històric del segle passat, amb Felipe González i Alfonso Guerra flanquejant l'aspirant a secretària general Susana Díaz. Rajoy reivindicava el bipartidisme ahir en una entrevista a "El País", però som al 2017, la societat mira al futur, no al passat.