Despullats de rols

La Manada, tristament, m'ha fet pensar sobre els homes i les dones i els rols que exercim en la societat

Feu l'exercici de mirar un vídeo musical o un anunci. És igual el que es ven o es canta, les dones sempre "vesteixen" poca roba i estan amb actituds sexis. Els homes van elegants, i amb cotxes espectaculars. Difícilment trobareu un anunci de cotxes amb una dona al volant, no conduïm ni comprem cotxes? I no hi ha publicitat de llar o de nens sense dones. Això és el que es pot esperar d'una societat que a l'hora de vendre no ha canviat. 

Però si feu un cop d'ull al carrer, com anem les dones? Per què ens exigim ser atractives? Sabates de taló, faldilles estretes, maquillatge, depilació, líftings... No hi tinc res en contra, però som esclaves de posar el cos al servei de la seducció. I com aneu els homes? Còmodes, cuideu el cos, però seduïu amb naturalitat. Hi ha una pel·li francesa, "No soy un hombre fácil", en què un home es desperta en un món dominat per dones, en què els mascles vesteixen sexis per atraure unes dones fortes i segures, que són com els dona la gana. 

Després de veure la pel·li vam intercanviar els rols a casa i ens vam fer un fart de riure, perquè ens vam adonar dels prejudicis lligats a cada sexe. La Manada no fa gens de riure, és terrorífica i m'ha fet pensar en la responsabilitat que tenim de canviar multitud de rols estereotipats, que condueixen a estampes com les de La Manada. Hem de ser capaços de definir-nos més enllà dels rols d'home o dona, per ser veritablement lliures.