Damn it! Els efectes secundaris de les sèries d'acció
Com en tots els gèneres, l'acció pot (ha de) tenir efectes secundaris en l'estat anímic de l'espectador. Si n'experimenta algun d'advers o pateix reaccions al·lèrgiques, consulti-ho amb el seu serièfil de capçalera. S'està equivocant de sèrie
Tensió, angoixa, taquicàrdia, contracció muscular, agressivitat, dependència... No són els efectes secundaris d'un mal viatge d'Iboprufeno, només són algunes de les reaccions a una bona dosi d'acció en càpsules televisives.
Estàs acomodat al sofà, espatarrat nivell provocació als cupaires de Terrassa, quan, de sobte, notes com et puja la temperatura, se't tensen els músculs i claves les ungles als botons del comandament. Si tries bé i dones llicència per matar, un bon capítol d'acció és capaç de posar-te a 100 l'adrenalina i de fer-te sentir un action man poderós amb la missió de salvar el món, per més que estiguis tirat per terra com un gos i portis la samarreta promocional d'una empresa farmacèutica talla XXL.
Persecucions, fugues, explosions, segrestos, apocalipsi imminent... A la vida real, mai aprovaries la tortura com a mètode per obtenir informació, però a la ficció... Sisplau, com més, millor! Clava-li agulles sota les ungles, arrenca-li les dents una per una, ofega'l en àcid sulfúric fins que canti!!! Bé, espera. Aquí potser m'he passat... Però no és aquesta, la gràcia? A la TV no hi ha límits, i jo estic davant la pantalla per deixar-me portar!
Em meravellen les sèries que tenen el poder d'injectar-te una set de venjança i unes ganes de repartir hòsties que ni Vic Mackey a "The Shield". Com un fragment de ficció pot penetrar tant al terreny anímic fins a accelerar-te el pols? El meu entorn diu que estic al menjador de casa, a 10 metres del mercat de l'Hospitalet, però el meu cor creu que estic empresonada al soterrani de la Unitat Antiterrorista de Los Angeles i que Jack Bauer està a punt de rescatar-me. No és brillant?
És clar que tota aquesta màgia s'aplica també al cinema (qui pogués fer-se unes birres amb John McClane de "Die hard"), però el joc té un tauler molt més gran al format televisiu. De moment, la gran pantalla no pot competir amb cliffhangers extrems com els de "Prison Break" -la primera sèrie amb què em vaig permetre sentir obligada a fer binge-watching- ni amb la tensió de la narrativa a temps real de "24". Així que les properes entregues de "Homeland" i la recent renovació de "Designated survivor" -protagonitzada per una versió light però estimulant de l'immortal Jack Bauer-, ens garanteixen unes temporades més sense mono. Acció en vena!!
