En aquest capítol podeu escoltar: Concert op. 11/2, RV277, "Il favorito"; Concert per a violí en mi major, RV271, "L'amoroso"; Concert "Per a la solennità di San Lorenzo" en do major, RV556. Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.
ESCOLTA-HO ARAEn aquest capítol podeu escoltar: Cinc concerts per a flauta, corda i BC, del recull op. 10. Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.
En aquest capítol podeu escoltar: Quatre concerts del recull op. 9, "La Cetra". Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prete Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.
En aquest capítol podeu escoltar: Concert per a dues mandolines, corda i b.c. RV532; Concert per a oboè RV461; Concert per a flautí, dos violins, viola i b.c. RV443; Concert per a dos violins, violoncel, corda i b.c. RV565. Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: Cinc concerts de l'op. 8 "Il cimento dell'armonia e dell'invenzione": "La tempesta di mare", "Il piacere", "La caccia", el Concert núm. 9 per a oboè RV454 i el Concert núm. 12 per a oboè RV449. Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: "Les quatre estacions" (quatre primers concerts de l'op. 8 "Il cimento dell'armonia e dell'invenzione"). Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: selecció de concerts de l'op. 4 "La stravaganza". Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants, però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: selecció de concerts de l'op. 3 "L'estro armonico". Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: "Das Lied von der Erde" (moviments 1, 2 i 3); Simfonia núm. 10 (Adagio). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.
En aquest capítol podeu escoltar: "Das Lied von der Erde" (El cant de la terra), (moviments 4, 5 i 6). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.
En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 9 (primer i tercer moviments). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.
En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 8, "Simfonia dels mil" (segona part). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.
En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 8, "Simfonia dels mil" (primera part). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.
En aquest capítol podeu escoltar: Oratori de Pasqua, BWV249. Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març del 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig del 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.
En aquest capítol podeu escoltar: Cantata BWV6 "Bleib bei uns, denn es will Abend werden"; Cantata BWV134 "Ein Herz, das seinem Jesum lebend Weiss". Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març del 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig del 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.
En aquest capítol podeu escoltar: Cantata BWV66 "Erfreut euch ihr Herzen"; Cantata BWV145 "Ich lebe, mein Herze, zu deinem Ergötzen". Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març de 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig de 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.
En aquest capítol podeu escoltar: Cantata BWV4 "Christ lag in Todesbanden"; Cantata BWV31 "Der Himmel lacht, die Erde jubiliert". Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març de 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig de 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.