Novel·la històrica, romàntica, de ciència-ficció, policíaca, assaig, poesia, teatre... Hi ha tants gèneres, títols, autors, en definitiva, tantes possibilitats per Sant Jordi que pot resultat difícil triar i encertar. Hem preguntat a diversos llibreters de tot el territori perquè ens recomanin "tres perles", tres llibres que per sorprenents, ben escrits o originals no poden passar desapercebuts. Són títols que no estan signats per autors mediàtics, ni tampoc seran super-vendes, però que val la pena descobrir. Llibreria Edison (Figueres) "Permagel", d'Eva Baltasar. Club Editor L'enfocament vital de la protagonista topa frontalment amb la societat i, especialment, amb la seva germana i la seva mare. Aquesta excusa és l'esquerda per on Eva Baltasar introdueix una crítica contundent, però dolça, als convencionalismes socials. Els punts d'humor negre i alguna dosi de misantropia eleven el llibre a un nivell d'intel·ligència que com a lector s'agraeix moltíssim. La narrativa de ficció catalana no trasbalsava tant (en positiu) des del "Germà de gel" de l'Alicia Kopf. "L'experiència de la pèrdua", de Joan-Carles Mèlich. Arcàdia Mèlich ha creat una joia intemporal. És un text que va molt més enllà del procés de dol, tot i que bàsicament es recolza justament en la pèrdua. És un llibre que és impossible de subratllar, perquè s'hauria de subratllar en la seva totalitat. Quan el llegeixes entens que si un ésser humà ha pogut pensar i escriure quelcom, l'espècie no està perduda del tot. És un llibre purificador, que cura ànimes tristes i amoïnades. "Monòleg del perdó", d'Enric Casasses. Males herbes Enric Casasses no necessita presentació, però sí que necessita ser llegit, sobretot per aprendre d'ell coses que convé no perdre. I una d'elles és aquest escriure tan particularment seu, però al mateix temps tan de tots, tan nostrat. L'altra cosa que cal no perdre, i que amb Casasses es gaudeix a la màxima potència, és aquesta sornegueria, aquesta ironia i aquest sarcasme. El monòleg és una delícia, no pel que aborda, que és l'excusa, si no per com ell és capaç de plasmar-ho sobre el paper. Dòria Llibres (Mataró) "La història dels set penjats", de Leonid Andréiev. Adesiara editorial. Traducció de Jaume Creus Una molt bona notícia que l'editorial Adesiara hagi editat aquesta meravella on ens parla del què suposa la pena de mort. Un llibre breu però molt intens, una joia! Els darrers dies dels condemnats són difícils i punyents, i les distintes reaccions que tenen tots ells davant la fi imminent posen de manifest que la nostra pugna contra el destí indefugible és enterament personal: la por, el neguit, la ràbia, les emocions, tot es desborda a mesura que s'acosta l'hora suprema. "Com s'esbrava la mala llet", d'Antònia Carré-Pons. Club editor Un llibre de contes on els protagonistes són els vells i que sense caure en cap mena de sentimentalisme i utilitzant humor i tendresa ens apropa al què són les relacions humanes i familiars. Un llibre fantàstic que no fa altra cosa que parlar de nosaltres. Absolutament recomanable. "La passejada", de Robert Walser. Editorial Flâneur. Traducció de Teresa Vinardell Puig Una altra bona notícia, l'aparició d'una nova editorial, Flâneur, i la traducció al català del llibre "La passejada", de Robert Walser, publicat per primer cop al 1917. Robert Walser era suís i Kafka el considerava un mestre! Va passar els darrers vint-i-set anys de vida en un psiquiàtric i va morir el dia de nadal de 1956. El narrador del llibre recorda un dia en què va fer una passejada per una ciutat sense nom, i com si fos una llarga conversa ens parla sobre el costum de passejar, cosa que l'autor va fer tota la vida. Va morir caminant per la neu. Un llibre breu i intens, d'un autor que no podeu deixar-vos perdre. La Memòria (Barcelona) "Joventut sense Déu", d'Ödön von Horváth. Editorial Fonoll. Traducció d'Anna Soler Ödön von Horváth, escriptor austrohongarès, és més conegut com a dramaturg, però també és autor de novel·les com "Joventut sense Déu" (1938). Editada per primera vegada en català per una petita editorial de Juneda, Von Horváth, a través d'una trama detectivesca, ens explica la relació d'un mestre d'història amb els seus alumnes en una època convulsa. El llibre va estar prohibit a Alemanya, però va tenir un gran impacte a Europa. Un llibre molt recomanable per a joves adolescents. I per adults també. "A la cambra fosca", de Susan Faludi. Edicions del Periscopi. Traducció de Josep Alemany La memorística, com a gènere literari, és una eina meravellosa per conèixer universos sorprenents. La història que ens explica Susan Faludi, la del seu pare, ens captivarà de bon principi: jueu hongarès supervivent de l'holocaust, emigrant als EUA, fotògraf professional, marit i pare, i retornat a l'Hongria post-comunista per esdevenir una dona trans. "La mà que prenia la meva", de Maggie O'Farrell. L'altra editorial. Traducció de Marc Rubió Totes les obres que hem llegit de Maggie O'Farrell ens han entusiasmat. Les trames que ordeix són sublims i els personatges que construeix són captivadors. Llibreria 22 (Girona) "Lèmmings", de Jordi Dausà. Editorial Llibres del Delicte Despertar-se sense recordar res amb dos cadàvers al costat. És l'entrada a la darrera novel·la de Jordi Dausà. Amb una segona persona inquisitiva, que en molts casos sembla interpel·lar al lector es va construint Lèmmings, una narració per on desfilen un tipus de personatges amorals en el viatge per reconstruir la identitat del protagonista.   "Les possessions", de Llucia Ramis. Llibres Anagrama Llucia Ramis va guanyar el darrer Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb Les Possessions, una narració on la protagonista inicia un retrobament familiar amb el seu pare, que la portarà a retrobar-se amb el seu propi passat i el de la familia. Les possessions és una novel·la evocadora i densa, i sobretot, molt ben cosida. "Permagel", d'Eva Baltasar. Club Editor Eva Baltasar aconsegueix a "Permagel" una veu introspectiva i reflexiva però alhora concisa i directe. Frases carregades de significat i unes descripcions meticuloses fan que en aquesta obra, el que està passant i la manera d'explicar-ho, es complementin a la perfecció. La Central (Barcelona) "Teoria general de l'oblit", d'Eduardo Agualusa. Edicions del Periscopi (Edhasa en castellà) En aquesta novel·la, radical i tendre, acompassada i desbordant, la protagonista intenta sobreviure al dolor i a l'agitació del món resguardada dins de casa darrera un mur de totxanes, però no podrà evitarà que el carrer i el devenir s'hi acabin escolant, i en aquestes parets hi escriurà la seva història, les pors de molts. "Permagel", d'Eva Baltasar. Club Editor Profundament poètica i amb subtils tocs d'ironia, la jove protagonista desbrossa les inquietuts sobre la seva condició sexual, les relacions amb la família, la manera d'estar en el món. Un desencaix que la fa està amagada sota la capa perenne de glaç, on bullen les seves contraposades ganes de morir i de viure. "Ciutat Princesa", de Marina Garcés. Galaxia Gutenberg (català i castellà) Amb prosa afectuosa, natural i d'arrodonides frases, l'autora revisa el seu desplegament vital, lligat a la ciutat i al compromís, que la du a reclama un lloc primordial per l'aprenentatge i l'atenció. I en la ciutat es retroba entre la manera individual de viure-ho i el sentit que li otorga el compartir-ho. L'Espolsada (Les Franqueses del Vallès) "Les tristes recances", de Miriam Toews. Les hores editorial. Traducció de Carme Geronès "Les tristes recances" és el punt de trobada de tot de personatges secundaris al voltant de les dues germanes que conformen una novel·la intel·ligent, necessària i molt bonica. "El risc més gran", de Laura Pinyol. Ara Llibres Una novel·la sobre la vida i les decisions que prenem, la por que ens paralitza i sovint no ens deixa fer el que voldríem sota la pell de la Júlia, una protagonista que es fa estimar, plena de matisos i tot un seguit de personatges secundaris que es fan imprescindibles. "Un país petit", de Gaël Faye. Editorial Empúries. Traducció de Mercè Ubach "Un país petit" és una història que fa mal i alhora és un llibre molt bonic, Faye dibuixa la infantesa a Burundi, un país del que ningú parla si no és per la violència, descriu els paisatges, les olors, el joc al carrer, l'escola i en dissecciona la societat. Llibreria Caselles (Lleida) "Permagel", d'Eva Baltasar. Club editor La seva prosa poètica és addictiva. T'hipnotitza des del primer paràgraf. "El truc", d'Emanuel Bergmann. La Campana. Traducció d'Albert Vitó Un nen, un mag, un truc de màgia... Una barreja d'humor i tendresa que no et deixa indiferent. "La memòria de l'arbre", de Tina Vallès. Anagrama Entranyable visió d'un nen davant la pèrdua de memòria del seu avi. Llibreria Calders (Barcelona) "Permagel", d'Eva Baltasar. Club Editor Instantànea d'un moment en la vida d'una dona explicada per ella mateixa en forma de quasi-monòleg, però amb aparicions puntuals de co-protagonistes (la germana i d'altres) que l'ajuden a definir-se encara més. Està escrit, a més, amb un "ritmàs" sostingut que fa que el lector gairebé tingui la sensació de córrer al darrere d'allò que està llegint. "El fill del corrector / Arre, arre, corrector", d'Adrià Pujol i Rubén Martín Giráldez. Editorial Hurtado&Ortega Tot i que parteix de l'original en català, que és un text d'Adrià Pujol sobre el seu pare (que era el corrector de Josep Pla), aquesta és una edició bilingüe augmentada que presenta també el text en castellà del Ruben Martín i tots els comentaris que els dos autors anaven creuant mentres hi trevallaven. El resultat és divertidíssim i molt esclaridor sobre com conviuen el català i el castellà, com funcionen aplicats a la literatura i a la traducció. "El procés explicat als idiotes", de Roger Pelàez. Editorial Males Herbes És el còmic que fa callar totes les veus que diuen que el procès careix d'autocrítica. Pelàez és la veu d'aquest segle que millor explica tot allò que és humà. Hi desfilen tots els personatges de l'auca catalana i espanyola dels darrers cinc anys, els polítics i els populars, i els posa a explicar-ho tot en clau super cafre i carregada d'humor amarg.  Documenta (Barcelona) "Els fills de Llacuna Park", de Maria Guasch. L'Altra Editorial Trist, quotidià, proper. Un llibre que transmet realitat. La vida que passa sense adonar-nos i el passat que portem a dins. "Quan surt la reclusa", de Fred Vargas. Editorial Amsterdam En aquest relat l'important no és l'assassí. L'important són el seguit de personatges que van apareixent i ens van explicant la seva vida a través de l'aventura que viu el comissari Adamsberg. "Permagel", d'Eva Baltasar. Club Editor Un llibre molt ben escrit, que llisca pàgina a pàgina. Un llibre que destaca doncs per la llengua més que pel seu argument. Breu, concís, inici d'una trilogia, es parlarà molt d'aquest Permagel. De fet, és un dels llibres més comentats entre llibreters. Llibreria Roca (Valls) "Els meus començaments", de Panait Istrati. Editorial Minúscula. Traducció d'Anna Casassas Júlia Secall Roca, llibretera de la Roca, ens recomana aquest títol i el seu autor perquè era un dels favorits del seu avi llibreter. Llibre aparentment simple, però profund i intens "En lloc segur", de Wallace Stegner. Editorial Asteroide. Traducció de Dolors Udina Un cant a l'amistat, als retrobaments i a l'acceptació. Una història ben escrita i que deixa pòsit. És un dels llibre més venuts d'aquesta llibreria. "Charlotte", de David Foenkinos. Edicions 62. Traducció de Mercè Ubach Retrat d'una dona excepcional, avançada al seu temps i marcada per la tragèdia, amb una història d'amor de les que fa mal. Amb una escriptura en forma de frases curtes i punt i a part, és un llibre amb una força imponent. Ja teniu llibre triat? Feu també de prescriptors! Compartiu els vostres llibres a Twiter amb l'etiqueta #SantJordiCR