Caçadors del bosó: a la recerca de l'origen de l'univers

Els físics que investiguen partícules elementals són com els poetes i els bojos, perquè no els fa por aventurar-se en indrets desconeguts i perquè comparteixen la intuïció dels primers i la valentia arriscada dels segons.

Ho diu Guido Tonelli, un dels investigadors més reconeguts del CERN, el Centre Europeu de Recerca Nuclear, que aquests dies ha estat a Barcelona per presentar el seu llibre, "El nacimiento imperfecto de las cosas", on explica,  des d'una perspectiva personal i molt humana, l'emocionant procés per capturar el bosó de Higgs, la partícula que va dotar de massa els elements bàsics a partir dels quals es va crear l'Univers tal com el coneixem.

Tonelli ha dedicat la seva vida a intentar entendre què va passar les dècimes de segon posteriors al Big Bang. Després d'anys de simular en el gran col·lisionador d'hadrons del CERN, els moments que van seguir aquesta gran explosió, el desembre del 2011 va fer pública amb Fabiola Gianotti la primera prova de l'existència de la preuada "partícula de Déu", que presentarien en societat el 4 de juliol del 2012.

No sé si realment aquests investigadors tenen un punt de bogeria o l'anhel romàntic dels poetes, però després d'entrevistar Tonelli sí que em sembla que miren d'una manera diferent el món. Per a ells, per exemple, un got no és només vidre dissenyat per encabir-hi una beguda. No poden evitar veure-hi més enllà i imaginar els milers de connexions de partícules que el formen i preguntar-se si cada vegada que l'agafem n'alterem alguna i el convertim en un got diferent.

M'atreu molt la valentia d'aquests investigadors que, gairebé com uns exploradors de novel·la, dediquen la seva vida a la recerca de noves fronteres del coneixement. I em provoca vertigen que afirmin que el que sabem del nostre món és només un cinc per cent de tota la realitat que ens envolta.

Conversar amb Tonelli és compartir aquesta passió pel viatge científic, la seva mirada arriscada; és deixar volar la imaginació i trepitjar una nova dimensió formada per matèries i energies invisibles, i per universos paral·lels. És gràcies a dones i homes com Guido Tonelli que a poc a poc ens podem submergir en els nostres orígens i en els inicis de la vida; que podem entendre una mica més d'on venim i, potser, cap a on evoluciona el nostre Univers. I aquesta és, sens dubte,  la més gran de les aventures que puguem imaginar.