Benvinguda la moda de reivindicar la dona en la ciència!

Cal celebrar que proliferin llibres que mostren a nenes i adolescents que la ciència no és només cosa d'homes

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto37

Purificació Barceló

Redactora de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en ciència

@pjbarc
Actualitzat

Darrerament el món editorial viu un esclat de publicacions amb nom femení que reten homenatge a científiques, tècniques, investigadores i inventores que al llarg de la història han sobresortit perquè han aconseguit fites considerades tradicionalment com a masculines.

Només en els últims mesos han sortit al mercat  diverses propostes en aquesta línia: "Las chicas son guerreras", "Mujeres de ciencia", "Las chicas son de ciencias" i, la més recent, "Supermujeres superinventoras".

Deixant de banda que algú pugui pensar que es tracta d'un fenomen oportunista, és evident que tots aquests llibres posen en valor el paper de les dones investigadores. Amb relats i il·lustracions plasmen l'exemple de pioneres com Hipatia, la considerada primera científica; Valentina Tereshkhova, la primera astronauta; Ada Lovelace, la primera programadora… O de dones que han marcat un abans i un després en l'evolució de la humanitat: Rosalind Franklin, descobridora de l'ADN; Vera Rubin, que va trobar els primers indicis de l'existència de la matèria fosca; Gertrude Elion, que va desenvolupar el primer tractament contra la leucèmia... i moltes més que, lamentablement, no sempre van obtenir el reconeixement que mereixien.

Però potser el més rellevant és que aquestes obres es dirigeixen a un públic preferentment femení i jove, i mostren a nenes i adolescents que ser dona i científica,  inventora o descobridora no és excepcional, que n'hi ha moltes més a banda de Marie Curie i que, per tant, la ciència no és només cosa d'homes.

Com volem que més nenes es plantegin carreres científiques si des de petites tots els referents científics que els mostrem són masculins? No els estem traslladant, potser, el missatge que hi ha una porta invisible que els barra el pas a la ciència i que obrir-la és una gesta massa complicada?

Només si ampliem aquests referents i els mostrem amb exemples reals que les dones poden traspassar totes les portes, que això és habitual i que està al seu abast, les estarem educant realment des d'una perspectiva d'igualtat d'oportunitats, també en l'àmbit científic.

Anar al contingut