Barça..., cent vuitanta i no noranta!

Ningú pot qüestionar l'entrega i l'actitud dels jugadors del Barça ahir al Camp Nou. És una obvietat, però l'eliminatòria es va perdre fa vuit dies a Torí. La Juventus no és el PSG, i els italians han jugat amb la lliçó ben apresa del que els va passar als francesos i no han comès les mateixes errades.

El Barça ha volgut embogir el partit des de l'inici com va fer amb els parisencs, però els italians en saben una estona, de gestionar partits d'aquesta mena, i no s'ha deixat sorprendre. Els de Luis Enrique han confós augmentar el ritme i la velocitat d'execució del joc amb l'ansietat i les presses. Han volgut marcar el tercer abans de fer el primer, i així l'empresa es converteix en impossible.

Ningú li pot negar als jugadors blaugranes l'esforç i l'actitud d'ahir i així ho han reconegut els aficionats a l'acabar el partit, però tractar d'eliminar un equip com la Juventus era cosa de cent vuitanta minuts i no només de noranta.

I de tot plegat, segurament, el que costa més d'entendre és com el Barça, després de l'experiència viscuda a Paris, i dos dies abans de començar l'eliminatòria amb la Juventus, al partit de lliga amb el Màlaga, no en va prendre bona nota i va tornar a caure en les mateixos paranys de l'anada dels vuitens de final.

La nit de la remuntada davant el PSG quedarà per sempre a la història del club, però fa la impressió que d'aquella extraordinària gesta no se'n van saber treure les conclusions necessàries per jugar després amb la Juventus. I és que per passar una eliminatòria, no cal haver d'apel·lar sempre a l'èpica i a les remuntades.