TOTS ELS ÀUDIOS

S'han trobat 1095 resultats.

  • Per molts anys més de roba estesa
    Escolta àudio

    Per molts anys més de roba estesa

    El Valle "sí se toca", al final. Múrcia guanya la batalla per al soterrament de l'AVE. I la baralla de bar d'Altsasu no és terrorisme. Tanquem temporada amb tres victòries de protesta.

  • Revolta cultural pels drets i llibertats
    Escolta àudio

    Revolta cultural pels drets i llibertats

    El món de la cultura es revolta contra els atacs als drets i llibertats fonamentals: escriptors, músics, actors i periodistes, de diferents ideologies i també de la resta de l'Estat, han signat el manifest "Drets i llibertats" de Lafede.cat per reivindicar la llibertat d'expressió i protestar contra la llei mordassa, la criminalització de l'activisme pels drets humans i la involució democràtica espanyola. El clam per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats tornarà a sentir-se als carrers de Barcelona aquesta tarda. I el "Solidaris" emet un programa especial des de l'antiga presó Model de Barcelona amb l'escriptora Llucia Ramis, la cantant Marina Rossell, l'actriu Diana Gómez, l'il·lustrador Juanjo Sáez i el dramaturg Josep Maria Miró. També parlem amb el raper Valtonyc una setmana després que la justícia belga l'hagi deixat en llibertat mentre es resol l'euroordre de detenció que hi ha sobre ell.

  • Valtonyc: "Entrar a la presó hauria estat la meva derrota. Vaig decidir seguir lluitant"
    Escolta àudio

    Valtonyc: "Entrar a la presó hauria estat la meva derrota. Vaig decidir seguir lluitant"

    Parlem amb el raper Valtonyc en la primera entrevista que concedeix a Catalunya Ràdio des de Bèlgica. Una setmana després que la justícia belga l'hagi deixat en llibertat, Valtonyc assegura que no té por que Bèlgica l'acabi extradint. Diu que va decidir marxar per tenir més veu i també per crear un precedent a Europa en defensa de la llibertat d'expressió. El raper assegura que està en contacte amb la resta de polítics exiliats a Bèlgica i que la gent se'n fa creus quan explica què passa a l'estat espanyol.

  • Joan Reig: "La indústria petroquímica no és la panacea per al camp de Tarragona"
    Escolta àudio

    Joan Reig: "La indústria petroquímica no és la panacea per al camp de Tarragona"

    Parlem amb el músic Joan Reig, bateria d'Els Pets i veí de Constantí. Ens explica com és conviure amb la petroquímica més gran del sud d'Europa des de fa gairebé 50 anys.

  • El poble sota el barret de fum
    Escolta àudio

    El poble sota el barret de fum

    Pudor, fum negre, flamarades, soroll, contaminació. Però la petroquímica de Tarragona, la més gran del sud d'Europa, són també milers de llocs de treball i subvencions milionàries. Els veïns i ecologistes que hi conviuen reclamen més controls i sancions. Aviat farà 50 anys que el franquisme va imposar a aquesta vall del riu Francolí un model de desenvolupament econòmic que ha portat feina i riquesa, però que ha hipotecat el territori, de forma irreversible, contaminant, destruint el paisatge o la pagesia. I ara, els veïns posen en qüestió aquest progrés: volen conviure amb la petroquímica, però no sotmesos, i lluiten per reduir-ne la contaminació. Des de la petroquímica de Tarragona, en parlem amb associacions ecologistes, administració, veïns i representants de la indústria.

  • Andorra: avortament o copríncep?
    Escolta àudio

    Andorra: avortament o copríncep?

    Ni per violació, ni per perill de mort de la mare, ni per malformació del fetus. A Andorra l'avortament encara està prohibit, fins i tot en aquests tres supòsits. El país dels Pirineus és, amb Malta, l'últim reducte europeu que no ha despenalitzat la interrupció voluntària de l'embaràs. Però que sigui il·legal no vol dir que les dones andorranes no avortin. És "vox populi" que passen la frontera per avortar als hospitals catalans o als francesos. I que en alguns casos, fins i tot ho acaba pagant la mateixa Seguretat Social andorrana, discretament i lluny de casa. Des d'Andorra, parlem d'un dret tan fonamental com el sexual i reproductiu, però també de l'Església i de la separació de poders. I d'una hipocresia, d'unes contradiccions, que poden posar en risc el model d'estat d'Andorra. El bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, és el principal obstacle per legalitzar l'avortament. Abdicarà? Renunciarà al coprincipat 740 anys després de la creació d'aquesta figura?

  • Les nenes tenen penis i els nens tenen vulva
    Escolta àudio

    Les nenes tenen penis i els nens tenen vulva

    La identitat sexual no és entre les cames, és al cap. I, de vegades, més sovint del que ens pensem, neixen nens amb vulva i nenes amb penis. No pateixen cap malaltia, no necessiten que cap metge els digui què són, ni que cap psiquiatre els diagnostiqui un trastorn mental. La transsexualitat no és només cosa d'adults, al contrari: una nova generació de menors trans està sortint de l'armari, guanyant a poc a poc visibilitat i acceptació gràcies a unes mares i pares que ja no els reprimeixen, sinó que els donen veu i reivindiquen els seus drets i el seu futur lliure de prejudicis i d'estigma. Avui, emetem el "Solidaris" des de l'escola Magòria de Barcelona amb educadors, pares i mares de menors trans, activistes i professionals del sector de la salut per parlar d'un dret humà, el dret a l'autodeterminació de la identitat de gènere, el dret a decidir lliurement, sense ingerències ni requisits mèdics, si s'és nen o nena.

  • El gènere no binari a Mèxic, el Pakistan i Cap Verd
    Escolta àudio

    El gènere no binari a Mèxic, el Pakistan i Cap Verd

    Avui fem xarxa amb tres maneres de ser diferent lluny de la forma binària de veure i viure el gènere. Viatgem a Mèxic, al Pakistan i a Cap Verd per conèixer el paper dels "muxe", els "kushra" i els "tchindas".

  • Taronges de Lleida: pagesos en risc d'extinció?
    Escolta àudio

    Taronges de Lleida: pagesos en risc d'extinció?

    Imparable, el canvi climàtic amenaça l'agricultura, especialment vulnerable. Estan en perill d'extinció els nostres pagesos? A Catalunya només en queden 26.000, la meitat que fa vint anys, i quatre de cada deu ja tenen edat de jubilar-se. El termòmetre ha pujat 1,6 graus des del 1950, i seguirà enfilant-se tres dècimes més cada dècada. L'any passat va ser el més sec dels últims 70. No sap ploure. I aquest escalfament està capgirant el calendari de les collites: tomàquets, cogombres i albergínies fins Nadal, castanyada sense castanyes, moniatos ni magranes. El risc d'incendis forestals es dispara, com els desplaçats pel canvi climàtic Les nits tropicals ja són norma i potser els viticultors hauran de traslladar vinyes i cellers del Priorat al Pirineu. Com ens adaptem a un canvi climàtic que obliga a repensar la gestió de l'aigua, els boscos i l'agricultura? Al "Solidaris", sobirania alimentària i pagesos des la plana de Lleida, a Gimenells, envoltats de vinyes i de camps fruiters.

  • "Uns graus més", amb Renaldo & Clara
    Escolta àudio

    "Uns graus més", amb Renaldo & Clara

    El pop intimista de Renaldo & Clara posa música al "Solidaris". La banda lleidatana, amb Clara Viñals a la veu i la guitarra i Hugo Alarcón als teclats, interpreta en directe "Uns graus més", del seu últim disc "Els afores".

  • La sobirania alimentària pot funcionar en el sistema econòmic actual?
    Escolta àudio

    La sobirania alimentària pot funcionar en el sistema econòmic actual?

    Quin model alimentari predomina a casa nostra? Com ens alimentem? Sabem d'on ve i qui produeix el que mengem? Tenim contacte amb la pagesia? Sabem com es posa preu a la seva producció? Què passa quan no poden competir amb els productes que venen d'altres llocs del món a preus més baixos? Avui fem xarxa amb Gustavo Duch, que és director de la revista "Sobirania Alimentària"; Rebeca Segura, sòcia cofundadora de la cooperativa de treball Central Parc, i Maria Giner, una de les fundadores del projecte agroecològic La Kosturica.

  • No estem bojos!
    Escolta àudio

    No estem bojos!

    Un de cada quatre catalans patirem un trastorn mental al llarg de la nostra vida. Però, tot i això, encara és un tabú que genera prejudicis, ignorància i por. Hi ha l'estereotip del boig agressiu o l'estigma del tocat de l'ala. Al 81% se'ls discrimina. Per combatre l'estigma dels trastorns psíquics, cada cop són més els afectats, familiars i metges que alcen la veu i surten de l'anonimat, per normalitzar i visibilitzar unes malaltia que s'estan disparant. L'atur i la precarietat, la pobresa energètica i els desnonaments, han empitjorat la salut mental dels catalans. Avui, al "Solidaris", donem la cara per la salut mental des del teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat amb persones que han passat per un problema de salut mental i també amb l'Ana Novoa de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, la psicòloga de Mútua de Terrassa Maica Ruiz, la psiquiatra Eulàlia Anglada i Carlos Alcoba, de l'Associació Obertament.

  • "El teatre fomenta el treball en equip i permet creure en les capacitats de les persones"
    Escolta àudio

    "El teatre fomenta el treball en equip i permet creure en les capacitats de les persones"

    El teatre és una eina molt efectiva i cada cop més utilitzada per lluitar contra l'estigma de les malalties psíquiques. Ja a la Grècia antiga es parlava del valor terapèutic de les arts escèniques, i el grup de teatre Imagina és una de les associacions que utilizen aquesta funció terapèutica i de rehabilitació social. Visitem un dels seus assajos al Teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat per parlar amb el coordinador, Alberto Garcia, i la directora, Susana Cebrían. Tots dos destaquen l'element de dignificació del teatre com un espai que fomenta el treball en equip i que permet desenvolupar totes les capacitats de les persones amb llibertat per expressar-se i sense por d'exposar-se a judicis.

  • Oh, Europa! Balanç de les ONGs un any abans de les eleccions europees
    Escolta àudio

    Oh, Europa! Balanç de les ONGs un any abans de les eleccions europees

    Ara que falta exactament un any per a les eleccions europees i comença el compte enrere, el "Solidaris" fa balanç de la legislatura amb ONGs catalanes i moviments socials. Oxfam Intermón, Amnistia Internacional, La Fede, Fundipau, el Ciemen, Irídia i Justícia i Pau, entre d'altres, suspenen Brussel·les en drets humans, socials, econòmics i polítics, després de la vergonya dels refugiats, les desigualtats creixents i el silenci europeu davant la regressió democràtica i la retallada de drets i llibertats fonamentals. Participen al programa el director de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas; els eurodiputats Ernest Urtasun i Francesc Gambús, i els assessors dels socialistes, els liberals i els verds a l'Eurocambra, Laura Ballarín, Aleix Sarri i Elisabet Nebreda.

  • Com ho ha fet Europa en els últims quatre anys en matèria de drets humans?
    Escolta àudio

    Com ho ha fet Europa en els últims quatre anys en matèria de drets humans?

    Quan falta un any per les eleccions europees, a la xarxa Molina ens atrevim a fer balanç sobre com ho ha fet Europa en els últims quatre anys en matèria de drets humans, socials i polítics. Per fer-ho hem contactat amb organitzacions catalanes que treballen per exigir que aquests drets no es vulnerin i que denuncien la complicitat d'algunes polítiques europees en aquest sentit.