TOTS ELS ÀUDIOS

S'han trobat 1053 resultats.

  • L'altra cara de Ciutat Meridiana, el barri més empobrit de Barcelona
    Escolta àudio

    L'altra cara de Ciutat Meridiana, el barri més empobrit de Barcelona

    Governi qui governi, Ciutat Meridiana és sempre el barri més pobre de Barcelona. I on més famílies han perdut casa seva, i on hi ha més pisos ocupats i més desnonaments de tot l'estat espanyol. La renda familiar, en caiguda lliure, s'ha esfondrat un 40% des de l'esclat d'una crisi que ja no és crisi, sinó normalitat, amb un de cada quatre veïns que depenen dels serveis socials, un atur rècord i un 30% d'immigració. Però Ciutat Meridiana és molt més que Villa Desahucio, un lloc estigmatitzat pels desnonaments. Parlem amb els veïns del barri per descobrir l'altra cara de Ciutat Meridiana, la de la lluita veïnal incansable per una vida digna, i amb Janet Sanz, regidora de Nou Barris i tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. I fem un tomb amb dues dones que es reivindiquen de perifèria: les periodistes Odei Etxearte i Montse Santolino conversen sobre el moviment independentista en aquest i altres barris de l'àrea metropolitana.

  • Com viuen el procés independentista els veïns dels barris de l'àrea metropolitana?
    Escolta àudio

    Com viuen el procés independentista els veïns dels barris de l'àrea metropolitana?

    Ciutat Meridiana és el barri més pobre de Barcelona, però també el menys independentista. En les últimes eleccions, el 21-D, només el 17% dels veïns van votar partits independentistes. I no poques veus critiquen el classisme, l'apriorisme i la superioritat intel·lectual d'una part del moviment independentista amb els veïns dels barris de l'àrea metropolitana. Com es viu des de Ciutat Meridiana el procés? Fem un tomb amb dues dones que es reivindiquen de perifèria. Les periodistes Odei Etxearte i Montse Santolino conversen sobre com l'independentisme i els partits polítics tracten els barris de l'àrea metropolitana de Barcelona.

  • El voluntariat internacional no és fer-se selfies
    Escolta àudio

    El voluntariat internacional no és fer-se selfies

    El voluntariat internacional, la cooperació, no és fer-se selfies, no és creure's un Messies blanc per salvar el món, sinó aprendre i tornar canviats. Què hem de tenir en compte per viatjar amb una ONG sense alimentar el negoci del volunturisme de catàstrofes, per canviar la mirada i no fer més nosa que servei? El "Solidaris" ho pregunta a les catorze ONGs del país que fan aquests viatges i que participen en la Fira d'Entitats de Voluntariat Internacional "Torna canviada", que organitza Lafede. Des de la llibreria Espai Contrabandos del Raval de Barcelona entrevistem Júlia Granell, de Servei Civil Internacional; Tere Palop, de l'Associació Catalana per la Pau; Francesc Mateu, d'OXFAM Intermón, i Miquel Carrillo, d'Enginyeria Sense Fronteres. Parlem també amb el cantant uruguaià Jorge Drexler, que ens recomana una cançó per canviar el món.

  • Marichuy, la lluita indígena a Mèxic al segle XXI
    Escolta àudio

    Marichuy, la lluita indígena a Mèxic al segle XXI

    Aquest any hi haurà eleccions a Mèxic i, per primera vegada, una candidata independent, dona i indígena està treballant per presentar-s'hi. Es tracta de María de Jesús Patricio Martínez, coneguda com a Marichuy, escollida per 44 pobles indígenes com a candidata. Hem parlat amb el periodista mexicà José Gil Olmos, que ha seguit de molt a prop el recorregut d'aquesta dona, de caràcter tranquil i reservat, que està trencant moltes de les barreres imposades pel sistema on els ha tocat viure.

  • Microcatalunya: una volta pels pobles més petits del país
    Escolta àudio

    Microcatalunya: una volta pels pobles més petits del país

    La família del periodista Marc Serena prové de Viver i Serrateix, un micropoble del Berguedà de menys de 200 habitants. Ell va créixer al Pla de Bages i li agrada veure món. Juntament amb el fotoperiodista Edu Bayer han recorregut 35 comarques catalanes a través dels municipis de menys de 500 habitants preguntant-se: com són aquests micropobles? Com s'hi viu? D'aquest viatge n'han fet el llibre "Microcatalunya, un viatge pels pobles més petits".

  • Micropobles, catalans de segona?
    Escolta àudio

    Micropobles, catalans de segona?

    No són ni l'1% dels catalans, però cuiden una tercera part del territori. Els micropobles lluiten per sobreviure i ho fan sense escola, sense metge, sense transport públic i, molt sovint, sense cobertura. Visitem Gisclareny, el (nou) municipi més petit de Catalunya amb només 26 veïns. Parlem amb l'alcalde, els veïns i experts per preguntar-los com es pot aturar la pèrdua d'habitants que pateixen 332 micropobles catalans, set dels quals en risc de despoblació irreversible. Però, sembla que alguna cosa es mou: joves urbans atrets per la millora de les comunicacions, la qualitat de vida i les noves feines, en esports d'aventura i turisme. Com encaixa a pagès aquest èxode d'urbanites neorurals?

  • Som el que llencem: viure sense residus
    Escolta àudio

    Som el que llencem: viure sense residus

    Els catalans generem 1 quilo i 350 grams d'escombraries per persona i dia. O el que és el mateix: mitja tona de brossa l'any. Les llars catalanes llencen més deixalles que les europees. Però 5 famílies s'han marcat el repte de viure un mes sense generar residus domèstics. Són la punta de llança de la filosofia del residu zero i del consum conscient, perquè amb reciclar no n'hi ha prou. El Jordi, la Julita, el Josep i la Marta ens expliquen la seva experiència residu zero. I juntament amb ells, quatre empreses ens presentaran alternatives a l'usar i llençar. I com cada setmana, farem Xarxa amb la Marta Molina i la Yayo Herrera, directora de FUHEM: Som conscients de la necessitat de canviar hàbits de consum? Al "Solidaris", digue'm què llences i et diré qui ets.

  • Som conscients de la necessitat de canviar hàbits de consum?
    Escolta àudio

    Som conscients de la necessitat de canviar hàbits de consum?

    La Marta Molina conversa amb l'activista ecofeminista i directora de Fuhem, Yayo Herrero. Amb ella reflexionem sobre la necessitat de canviar els hàbits de consum en un planeta amb recursos finits i de les conseqüències que té per a la vida l'actual model econòmic.

  • La venjança d'Altsasu. Baralla de bar o terrorisme?
    Escolta àudio

    La venjança d'Altsasu. Baralla de bar o terrorisme?

    L'Adur, l'Oihan i el Jokin són tres joves d'Altsasu, a Navarra, que fa ja 425 dies que són a la presó per una batussa amb guàrdies civils durant les festes del poble. 425 nits de venjança i càstig, denuncien les seves famílies, que han de fer 9 hores de cotxe, fins a les presons d'Estremera, Aranjuez i Navalcarnero, per poder-los veure 40 minuts rere un vidre. El judici no serà fins l'abril i afronten 375 anys de presó. El fantasma de "tot és ETA" (i contra ETA tot s'hi val) es passeja pels carrers d'Altsasu i, al "Solidaris", viatgem fins a aquesta petita localitat a la vall de la Sakana per parlar amb les famílies i els amics dels presos.

  • Com dic als meus pares que tinc càncer?
    Escolta àudio

    Com dic als meus pares que tinc càncer?

    Els Reis d'Orient ja han passat, però aquesta nit alguns nens i nenes no eren a casa perquè són a l'hospital. Melcior, Gaspar i Baltasar han hagut de pujar fins a Sant Joan de Déu i la Vall d'Hebron, i al "Solidaris" els hem volgut acompanyar per saber si els han portat els regals de la carta, inclòs el que els demana el programa: més inversió en la investigació del càncer infantil. Entrevistem Rosa Casals, Pili Verona, Pepa González i Sara Sansuan, de La Casa dels Xuklis (AFANOC), i mares, pares i germans de nens malalts de càncer. També parlem amb l'exfutbolista del Barça Éric Abidal, una de les cares més visibles de la malaltia.

  • Passeig per la ciutat del consum responsable
    Escolta àudio

    Passeig per la ciutat del consum responsable

    Durant aquestes festes de Nadal, la plaça Catalunya de Barcelona s'ha convertit en la ciutat del consum responsable. La Marta Molina passeja pels seus carrers amb el Xavier Rubio, tècnic de projectes de l'economia social i solidària de l'Ajuntament de Barcelona, que és una de les persones que des de fa tres anys intenta projectar les economies alternatives al bell mig del punt neuràlgic del turisme i les compres a la ciutat.

  • Ningú dormint al carrer, l'objectiu final
    Escolta àudio

    Ningú dormint al carrer, l'objectiu final

    Podries ser tu, podria ser jo, la vida fa moltes voltes. Al "Solidaris" denunciem la realitat invisible dels sense llar, transformem la mirada i els prejudicis cap a les 1.026 persones que dormen als carrers de Barcelona i les 2.421 que ho fan en albergs o en barraques. Per això, el dinar de Nadal del "Solidaris" l'hem fet amb persones sense llar, per canviar mirades i afegir-nos al crit de "Ningú dormint al carrer!". Som al pis zero de la Fundació Arrels i compartim fogons amb Manel Garcés, Valerio n'Dongo i Aurelio López. També ens acompanyen el director de la Fundació, Ferran Busquets, i Lledó Barberà, que és una de les voluntàries. I com cada setmana sortim al carrer amb Marta Molina: Com es passa de no tenir llar a col·laborar amb l'administració pública per combatre el sensellarisme? Amb la "Xarxa Molina" posem també rostre al sensellarimse femení, encara més invisible.

  • El rostre femení del sensellarisme
    Escolta àudio

    El rostre femení del sensellarisme

    Fa dos anys en aquest mateix programa vam entrevistar l'Antonio Cortiñas al parc on dormia quan es va convertir en una persona sense llar. Avui ens acompanya per posar rostre de dona al sensellarisme. Ens trobem amb la Cristina. Té 57 anys. Va perdre la feina i la casa de l'Eixample on vivia i es va trobar dormint al carrer. Avui ens convida a conèixer el que temporalment s'ha convertit en la seva llar, un lloc que l'Antonio també va freqüentar durant la seva etapa de vida sense llar.

  • De Grècia al Congo, de l'Índia a Nicaragua
    Escolta àudio

    De Grècia al Congo, de l'Índia a Nicaragua

    La ràdio sense fronteres fa la volta al món amb els catalans que passen aquest Nadal lluny de casa fent de cooperants i voluntaris, defensant la pau i els drets humans. Irina Canyet, que és a Grècia, fent classes, tallers i activitats per a nens, adolescents i joves refugiats amb l'ONG Where is the life?, i Maria Gobern, que lluita amb les Nacions Unides pels drets de les dones al Congo, protagonitzen aquest "Solidaris" especial. Mayra Villarroya i Jaume Seuma ens expliquen des de l'Índia el seu viatge per set països fent de clowns per a comunitats desafavorides i en situació de vulnerabilitat. I volem fins a Nicaragua per veure com Lucía Mendoza passa el Nadal amb infants i adolescents de Managua en situació de risc.

  • Els bosnians refugiats a Catalunya: la justícia lenta no és justícia
    Escolta àudio

    Els bosnians refugiats a Catalunya: la justícia lenta no és justícia

    La barbàrie no prescriu. Però els jutges de la Haia han trigat un quart de segle a castigar els genocidis de Srebrenica i Sarajevo. La justícia lenta no és justícia, lamenten els bosnians refugiats a Catalunya als anys 90 i que encara hi viuen. Al "Solidaris" n'entrevistem cinc: la Mubera Krka, la Inda Maras, la Sifa Suljic, l'Almir Hujich i el Boban Minic. I fem balanç del Tribunal Penal Internacional per a l'ex-Iugoslàvia, que tanca aquest mes després de 24 anys. El 155 posa en perill el pla d'obertura de fosses del franquisme i el banc d'ADN, que s'inspira precisament en el bosnià. En parlem amb el ciutadà d'honor de Sarajevo i director general de Cooperació de la Generalitat, Manel Vila, amb l'experta en desapareguts i fosses comunes del franquisme Queralt Solé, i amb Carmen Calvo, filla d'un soldat republicà enterrat en una fossa a Cervera l'any 1936.