Aquest mes d'octubre s'han complert sis mesos des que l'Aràbia Saudita, encapçalant una coalició de vuit països àrabs, va començar a bombardejar el Iemen per mirar d'aturar els rebels houthis que havien arribat a la capital del país, Sanà. El balanç no pot ser més tràgic: milers de morts i centenars de milers de desplaçats, i milions de persones que, segons denuncia l'ONG Oxfam, passen gana i no tenen accés a aigua potable.
El Tribunal de Justícia de la UE va sentenciar i avalar que es pugui excloure els homosexuals de la donació de sang, per l'alt risc que presenten de contraure i transmetre malalties infeccioses. És una qüestió de seguretat sanitària? És discriminació d'estat? Les persones homosexuals viuen greus episodis de discriminació arreu del món, també al si de la segura i civilitzada Europa.
Després de l'atemptat contra la revista Charlie Hebdo a París, cinquanta líders mundials, caps d'estat, ambaixadors, representants d'arreu del planeta van encapçalar una gran manifestació a favor del dret a la llibertat d'expressió i de rebuig contra els qui van pertorbar la pau mundial. Però molts d'aquests líders van ser fortament criticats per aquesta posada en escena, perquè als seus països la llibertat de premsa, la llibertat de pensament i la llibertat d'expressió no estan garantides, ni de bon tros. Els repassem un per un.
Amb tota probabilitat, aquests són els drets més vulnerats i menys castigats de tots els atacs als drets humans que es comptabilitzen arreu del món. Una de cada tres dones ha estat víctima d'algun tipus d'atac -físic o psicològic- només pel simple fet de ser dona i del fet que la justícia no castiga prou la impunitat dels agressors.
Drones: avions no tripulats i dirigits a distància, desenvolupats per a usos militars. En Dani Vilaró posa sal a la ferida de les guerres que comanda Occident. Quines són les múltiples cares d'aquesta maquinària de guerra: la legal, l'ètica o l'econòmica?
Una enquesta demolidora. 4 de cada 10 joves de l'estat espanyol diu que accepta la pena de mort en casos de crims molt greus. La majoria està d'acord que les parelles homosexuals puguin adoptar; en contra de la turtura policial i a favor que tothom -immigrants i locals- tinguin igualtat d'oportunitats laborals. Una enquesta del Instituto Reina Sodia detecta que els joves d'entre 15 i 25 anys radicalitzen la idea que tenen dels drets humans en funció de si se'ls pregunta per l'esfera col·lectiva o l'esfera íntima.
La resposta és definitivament, sí! En Dani Vilaró ha vingut acompanyat de la Sílvia Torralba, que treballa a la Fundació ARRELS i el seu temps lliure el dedica a fer de voluntària ala Fundació 4t Món. Ho veieu com es pot?
Moltes vegades parlem dels drets de les dones arreu del món. Moltes vegades repetim que elles són les més pobres entre els pobres del planeta. I també són les que pateixen els abusos més descarnats. Noies violades i assassinades a l'índia; nenes mortes a mans dels propis pares, per haver-se casat amb qui elles volien i no pas amb qui els pares pretenien. Són exemples que ens impacten. En Dani Vilaró analitza la no protecció dels drets de la dona al món.
Creix la tensió entre Rússia i Ucraïna al mateix temps que la població demana votar quina sobirania volen. Avui en Dani Vilaró, en el seu espai mensual de Drets Humans, ve acompanyat d'en Felipe Daza, membre de NoVACT, que viatjarà d'aqui a poques setmanes a Kiev per assistir a les eleccions al parlament d'Ucraïna, com a observador internacional de la OSCE.
Es commemora el Newroz, l' Any Nou kurd, i per això en Dani Vilaró ens acostarà avui a la realitat de 35 milions de persones, un poble sense estat, que viu a cavall de 4 països: Turquia, Síria, l' Iran i l' Iraq, en els quals pateixen repressió, menyspreu i fins i tot tortures i pena de mort. I malgrat tot, el Kurdistan construeix estructures de govern que busquen la pau i la tranquilitat del seu poble.
Té a veure amb uns símptomes, unes sensacions molt compartides en el món actual, com serien l'estrés, el malestar físic o l'emocional que afecten molta gent en un món apressat com el nostre. Però la idea d'autocura es valora amb especial atenció quan ens referim a persones que es dediquen a treballar a les ONG, ja que aquest desgast pot acabar també afectant el mateix resultat de l'acció social, de l'activisme o de la cooperació.
La reforma de la Llei de l'Avortament ha aixecat polseguera mediàtica. Però què passa a la resta del món? Com aborden la resta de països la regulació o no de l'avortament i quina és la situació real de les dones al món pel que fa a la salut sexual i reproductiva?
Nurit Peled-Elhanan és professora a la Universitat de Jerusalem i membre fundadora del Tribunal Russell per Palestina. L'any 1997, la seva filla de 13 anys va morir en un atemptat suïcida de Hamas, però lluny de sumir-se en l'odi, es va convertir -juntament amb el seu marit- en una ferma activista de la pau. Va fundar l'Associació de Familiars Israelians i Palestins Víctimes de la Violència, a través de la qual treballa per trobar vies pacífiques que tanquin per sempre el conflicte. L'any 2001 va rebre el Premi Sakharov.
PREMI SAKHAROV 2013 A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ Malala Yousafzai és la nena que sense voler-ho, ha seccejat el món, després que l'any passat els talibans del seu país li disparessin un tret ¿del qual va sobreviure- i que l'ha fet més visible que mai. Ara defensa per tot arreu el dret a l'educació de nens i sobretot nenes.