Cada 15 de maig es recorda la Nakba a Palestina, la catàstrofe que l'any 1948 va provocar l'expulsió de milers de famílies de casa seva fa 70 anys per la creació de l'Estat d'Israel. La Nakba d'aquest any l'acompanya el dol per la mort de 60 palestins durant les protestes de la Marxa del Retorn, convocades per reclamar el retorn dels refugiats i en contra del trasllat a Jerusalem de l'ambaixada dels Estats Units. Què es pot fer des de la comunitat internacional? Marta Molina conversa amb David Bondia, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, i Salah Jamal, autor del llibre "Nakba. 48 relats de vida i exili a Palestina".
El desembre del 2016 la fundació ICEERS va organitzar el primer congrés sobre cànnabis medicinal, donant veu a les usuàries de la medicina cannàbica i a les seves famílies i cuidadores. D'allà va sorgir la Unió de Pacients per la Regulació del Cànnabis, una entitat impulsada per pacients i que s'organitza per millorar la qualitat de vida i els drets i les llibertats d'aquest col·lectiu. Durant aquest cap de setmana, metges, farmacèutics, pacients i familiars d'usuaris de cànnabis medicinal s'han reunit al Col.legi Oficial de Metges de Barcelona per demanar la regulació de l'ús terapèutic del cànnabis.
Avui fem xarxa amb dues dones colombianes que treballen per la pau: Maria del Rosario Vazquez, resident a Catalunya i activista de La Colectiva (associació de dones exiliades, refugiades i migrades de Colòmbia), i Paula Sáenz Rochi, integrant del Partit FARC i exguerrillera de les FARC-EP.
Brasil va acollir durant el mes de març el Fòrum Mundial Alternatiu de l'Aigua. Els organitzadors veuen el Fòrum Mundial de l'Aigua com una fira de negocis que permet que les grans empreses tinguin un accés privilegiat a les decisions dels governs i puguin bloquejar l'avenç en polítiques públiques globals que resolguin la crisi de l'aigua.
A "La xarxa Molina" fem memòria de l'assassinat de l'activista hondurenya Berta Cáceres amb Leonel George i Martín Fernández, de la Plataforma del Moviment Social i Popular, que passen uns dies a Catalunya convidats per la Plataforma Berta Vive.
La Xarxa per la Sobirania Energètica ens ha convidat a fer el Volt 4, un tour oligotòxic per les terres de Ponent i el Pirineu. Durant tot un cap de setmana hem fet xarxa amb activistes que lluiten per la defensa del territori i els subministraments bàsics i que aposten per un nou model energètic a Catalunya, a l'estat espanyol i a Europa des del nostre territori.
El poble saharaui ha intentat resoldre el conflicte polític al llarg de la seva història a través de diverses estratègies. Després de la retirada d'Espanya i l'ocupació del Marroc el 1975 es va veure immers en un conflicte bèl·lic que va finalitzar el 1991. Des d'aleshores, les institucions polítiques internacionals han estat incapaces de forçar una solució a la crisi política i humanitària. La Conferència Sàhara Dempeus va reunir més de 50 organitzacions saharauis i internacionals als campaments de refugiats saharauis on es va intentar marcar una nova estratègia de resistència civil internacional davant del Marroc. L'objectiu: analitzar la situació política actual i les claus d'èxit de la resistència civil no violenta per definir un pla d'acció unitari entre els actors saharauis i internacionals per lluitar contra l'ocupació del Sàhara Occidental.
Repensar la mort per celebrar la vida. Això és el que fa el col·lectiu Luto en Colores, creat per la periodista Sílvia Melero arran de la pèrdua de la seva germana Esther, que es va suïcidar després d'anys de conviure amb una malaltia mental. L'objectiu? Posar sobre la taula una mirada de la mort fora de les pautes socials, educatives i religioses i de tot el que imposa un dol en negre, no només en allò físic i visual, sinó també en les emocions i en el sentiment de culpa. La seva proposta és viure un dol en llibertat.
Aquest any hi haurà eleccions a Mèxic i, per primera vegada, una candidata independent, dona i indígena està treballant per presentar-s'hi. Es tracta de María de Jesús Patricio Martínez, coneguda com a Marichuy, escollida per 44 pobles indígenes com a candidata. Hem parlat amb el periodista mexicà José Gil Olmos, que ha seguit de molt a prop el recorregut d'aquesta dona, de caràcter tranquil i reservat, que està trencant moltes de les barreres imposades pel sistema on els ha tocat viure.
La família del periodista Marc Serena prové de Viver i Serrateix, un micropoble del Berguedà de menys de 200 habitants. Ell va créixer al Pla de Bages i li agrada veure món. Juntament amb el fotoperiodista Edu Bayer han recorregut 35 comarques catalanes a través dels municipis de menys de 500 habitants preguntant-se: com són aquests micropobles? Com s'hi viu? D'aquest viatge n'han fet el llibre "Microcatalunya, un viatge pels pobles més petits".
La Marta Molina conversa amb l'activista ecofeminista i directora de Fuhem, Yayo Herrero. Amb ella reflexionem sobre la necessitat de canviar els hàbits de consum en un planeta amb recursos finits i de les conseqüències que té per a la vida l'actual model econòmic.
Durant aquestes festes de Nadal, la plaça Catalunya de Barcelona s'ha convertit en la ciutat del consum responsable. La Marta Molina passeja pels seus carrers amb el Xavier Rubio, tècnic de projectes de l'economia social i solidària de l'Ajuntament de Barcelona, que és una de les persones que des de fa tres anys intenta projectar les economies alternatives al bell mig del punt neuràlgic del turisme i les compres a la ciutat.
Fa dos anys en aquest mateix programa vam entrevistar l'Antonio Cortiñas al parc on dormia quan es va convertir en una persona sense llar. Avui ens acompanya per posar rostre de dona al sensellarisme. Ens trobem amb la Cristina. Té 57 anys. Va perdre la feina i la casa de l'Eixample on vivia i es va trobar dormint al carrer. Avui ens convida a conèixer el que temporalment s'ha convertit en la seva llar, un lloc que l'Antonio també va freqüentar durant la seva etapa de vida sense llar.
Hi ha persones a casa nostra que encara han de lluitar per exercir el seu dret a vot. Entre el 13 i el 15% de la ciutadania catalana de més de 18 anys no té dret a vot. Per això més d'una trentena d'entitat catalanes impulsen la Plataforma pel Dret a Vot de les Persones Estrangeres amb l'objectiu de revertir el que consideren una situació de vulneració de drets.
Avui fem xarxa amb els que conviuen diàriament amb algun dels elements relacionats amb el Port de Barcelona. Parlem de quines conseqüències té per a la ciutat, per a la salut pública, per al turisme i per al medi ambient l'arribada de creuers al port.
La Marta Molina passeja aquesta setmana per Sant Cosme amb dos educadors que porten incorporat a l'ADN la reivindicació del seu barri. Són el Martí Miguel, de GATS, i el Miguel Ángel Franconetti, que treballa per la promoció escolar de l'alumnat gitano que ha crescut a Sant Cosme des dels inicis del barri. El punt de trobada és La Copa, símbol per algunes associacions d'aquest barri humil del Prat de Llobregat.