Les possibilitats de la cobla són molt grans. Les experimentacions ho han demostrat del dret i del revés. Avui al "So de cobla" resseguirem propostes d'arranjaments i noves composicions per a aquesta formació que s'han acostat i flirtejat amb aquests ritmes nascuts a Nova Orleans tot just a principis del segle passat. Berling, Gershwin o Shearing, però també Timon, Chamorro o bé Marigó són els que farem sonar.
"Tarda de sardanes", amb la cobla Marinada, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor Jove Amics de la Unió i la direcció d'Edmon Colomer. Aquesta és la proposta d'un programa de concert únic, que posa de relleu com des dels inicis, el Palau de la Música Catalana és un espai obert al camp d'experimentació de les possibilitats expressives de la cobla. Obres d'autors com Juli Garreta o Pau Casals, i transcripcions per a cobla d'obres de Joaquín Turina, Robert Gerhard o Manuel de Falla, entre d'altres. Concert celebrat al Palau de la Música el febrer d'aquest 2024.
Al "So de cobla" d'avui ens visita Rosa Bover i Serra, la neta de Joaquim Serra. Amb ella repassem les vivències i el llegat familiar d'un dels més destacats compositors de la història de la música per a cobla. De com Joaquim (i també el seu pare Josep), van viure i transmetre la música a la seva família, de les seves relacions més personals i de les anècdotes que han sobreviscut a la família, en fem un repàs, tot passant per algunes de les seves peces musicals.
Amb més de 30.000 títols de partitures per a cobla, n'hi ha centenars que fan referència a la primavera i a les flors. I és que és un dels moments de més inspiració. Amb l'arribada d'aquesta estació, al "So de cobla" us oferim un recorregut per alguns dels títols més interessants que autors de tots els temps han dedicat a les flors.
Avui ens endinsem en un viatge a través del temps per explorar un esdeveniment únic en la història cultural de Barcelona: la primera visita d'Igor Stravinsky a la capital catalana, el 1924. I és que a inicis dels anys vint Stravinsky estava immers en una tendència estètica centrada en els conjunts de vent, i va mostrar molt interès en la cobla i la sardana. Tant és així que, el 1924, després d'assistir a un concert de la Cobla Barcelona, va prometre als seus intèrprets que escriuria una sardana per a cobla. De la partitura no se'n sap res, i tot apunta que el geni rus no la va escriure mai, però l'editorial Ficta, el 2021, va voler posar a prova com sonaria aquesta sardana stravinskiana a través d'un concurs musical. El resultat, el sentirem avui, també.
Alumne de clàssics com Eduard Toldrà, i referent de l'actualitat musical catalana, Antoni Ros Marbà ens parla de la seva experiència amb la cobla com a compositor i com a director. Ens parla de Personatges, en majúscula, que va conèixer. I ens parla de la seva aportació a aquesta formació. En plena forma i amb el discurs clar, al so de cobla és un plaer sentir aquest mestre.
Que la cobla ha servit, històricament, per fer ballar tot tipus de música no és una descoberta. De fet, quan neix, ho fa per posar música a les festes i acompanyar les serenates i les ballades festives. I els xotis, les polques, les sardanes (és clar) o els valsos en són repertori habitual. Avui repassem alguns d'aquests valsos, des d'històrics a més contemporanis. També ens fixarem en les primeres sardanes de Juli Garreta, sardanes que ja apuntaven la genialitat del compositor de Sant Feliu de Guíxols. I, finalment, intentem situar on les sardanes tenen els seus precedents més directes, en una dansa medieval del segle XIV, les caroles.
Des que Manuel Oltra va estrenar la seva "Rapsòdia per a piano i cobla", hem pogut sentir altres trobades d'aquests instruments molt celebrades. Un dels seus artífexs ha sigut Albert Guinovart, pianista i compositor que avui ens acompanya al programa. De la seva obra per a cobla i la seva vivència acompanyant-ne seran els eixos del "So de cobla" d'avui.
Un gènere minoritari, però que ha donat grans alegries al món de la cobla, és el format de les sardanes corals. L'obra literària de Maragall, Guimerà o Folch i Torres ha servit de font d'inspiració per a compositors de l'àmbit coblístic. Sardanes que s'han convertit, moltes vegades, en himnes nacionals o locals. Avui repassem alguns dels títols menys coneguts d'aquest gènere. També passarem de puntetes per algunes de les sardanes de Josep Blanch i Reynalt i, a través de les seves mateixes paraules que va deixar escrites, en sabrem detalls i continguts. A més, per tancar el "So de cobla" d'aquest dissabte, ens fixarem en una de les formacions més agosarades i més productives discogràficament, com és la Cobla Contemporània. Ho farem a partir de les moltes i diverses col·leccions que any rere any van presentant. Des dels clàssics i aclamats "Sardaxous" fins als necessaris "Contemporanis".
Edmon Colomer és un dels compositors catalans que més escenaris internacionals ha trepitjat, i s'ha posat al capdavant de formacions que van de Catalunya a Corea. Colomer, qui ha estat convidat a posar-se davant de la cobla, en aquest cas la Marinada, ens parla de les seves impressions al davant d'aquesta formació així com de la figura de Robert Gerhard, compositor al qual hi ha dedicat força hores.
Serra, Toldrà, Comín, Garreta, Pagès o Timon. Aquests són alguns dels noms que firmen el concert que recuperem de la discografia de Catalunya Música. Un concert de les cobles Marinada i Sant Jordi celebrat a L'Auditori de Barcelona el maig del 2023. I parlarem amb Joan Magrané, que hi va estrenar l'obra "Cant auroral".
Una combinació explosiva, en aquest programa que tanca el gener. Per un costat, escoltem algunes de les sardanes menys conegudes d'Enric Morera a través de les seves explicacions. Recuperem textos d'ell mateix on explica fragments d'aquestes obres. També repassem l'obra d'Honorat Vilamanyà, un dels compositors més descriptius en els seves creacions. Considerat un especialista del tractament de la cobla com a ensemble musical. I, finalment, també fem un apunt del que ha passat amb la música urbana tacada de cobla i sardana aquest 2023, perquè han passat moltes més coses que el "Coti x coti".
Compositors que van excel·lir en la seva obra i la seva tasca com a directors. Són pare i fill, en Joan i en Ricard Lamote de Grignon. El primer, nascut el 1872, va ser pianista, compositor i director, i també fundador de l'orquestra simfònica de Barcelona i director del conservatori del liceu; a més d'escriure més de 150 obres, més enllà d'arranjaments i transcripcions. I Ricard, fill de Joan. Nascut el 1899, figura compromesa políticament, col·laborador de figures com Eduard Toldrà o Manuel Blancafort. També va seguir els passos com a compositor i director. A la seva obra, peces simfòniques, corals, bandes sonores i música per a cobla. I per parlar d'ells, ens visita el seu net i besnet, David Craven Lamote.
Passem una hora llarga, avui, parlant amb un dels compositors actuals que més convençuts estan de la música simfònica per a cobla. Coneix bé els clàssics, coneix bé les obres més paradigmàtiques i s'ha convertit, en algun moment, en un dels màxims exportadors d'aquesta formació. Salvador Brotons, que arriba amb un enregistrament nou monogràfic d'obra seva, interpretada per la Cobla Sant Jordi, ens parla dels seus referents, les seves dèries i, és clar, la seva composició.
Primer programa del 2024 i dia de Reis. Avui us volem fer un regal musical en què hem demanat als mateixos compositors que ens expliquin les seves obres. Compositors contemporanis que ens proposen alguna obra del seu catàleg que volen posar en relleu. Autors com Feliu, Ventosa, Chamorro o Pagès, entre molts altres, que posaran a l'antena la seva veu i música.
Programa molt musical, avui, repassant algunes de les obres que compositors de tots els temps han dedicat al Nadal. Sardanes i obres lliures compostes per autors clàssics i contemporanis que han engrandit el patrimoni musical de la cobla dedicat a aquest període tan especial. Tot per començar a ambientar-nos.
Al "So de cobla" ens agrada, de tant en tant, parlar amb calma amb algun músic, compositor o activista de l'àmbit. Gent que hi tenen molt a dir. Avui ens visita el compositor i promotor Josep Maria Serracant, de professió pèrit químic però de vocació curador de l'obra per a cobla. D'ell i el seu entorn han sortit iniciatives com la Cobla de Cambra, Músics per la Cobla o bé un arxiu descomunal (el més gran) de partitures per aquesta formació. Però també d'ell han sortit obres delicadíssimes i amistats amb els principals compositors del moment i dels darrers temps.
Recuperem un treball de la cobla la Bisbal Jove, dirigida per Xavi Molina, que va presentar el 2012: Girona panoràmica. Un projecte original on sardanes i obres escrites per compositors nascuts a les comarques gironines dialoguen amb textos referents a les terres d'aquesta demarcació. Saderra i Puigferrer, Lluís Lloansí, Francesc Cassú o Marcel Sabaté comparteixen enregistrament amb textos de Josep Pla, Joaquim Ruyra o Caterina Albert.
Sabeu que Fèlix Martínez i Comín tenia tendència a ampliar la cobla? Parlarem de dues peces d'aquest compositor en què els 11 instruments van necessitar un reforç per al que volia crear. També ens aturarem en les primeres composicions per a cobla d'autors com Joaquim Serra, Rafel Ferrer, Salvador Brotons i Marc Timón. I apuntarem un subgènere de la sardana com són les sardanes revesses.
Hi ha discos que en serveixen per retrobar-nos amb referents. En el cas de les cobles, quan són aquestes que lideren el projecte, solem trobar enregistraments d'una gran qualitat de composicions que cal revisitar. És el cas del treball que avui us presentem: "Antoni Botey i contemporanis". Botey, un dels compositors catalans de renom del primer terç del segle XX, va ser un músic reconegut i apreciat arreu del país. Després de la seva prematura mort, el 1939, les seves composicions van caure a poc a poc en l'oblit. Avui el volem rescatar d'aquest oblit.
Visita de primer ordre aquesta setmana al "So de cobla". El compositor i mestre Xavier Boliart. Un pont entre els compositors de la talla de Joaquim Zamacois o Manel Oltra i mestres intèrprets contemporanis com Jaume Vilà o Jordi Figaró. Boliart és una de les figures que més lliure ha escrit per a cobla, sense pressions ni prejudicis, obrint nous camins i noves estètiques en aquest camp. Un savi amb moltes coses per explicar.
Visitem el Liceu, en un dels concerts més recordats dels últims temps. Va ser amb motiu dels 60 anys de la Colla Sardanista Violetes del Bosc, el maig del 2006. Hi van prendre part la cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, la Principal del Llobregat, la Principal de la Bisbal, el Cor del Gran Teatre del Liceu i el Cor Vivaldi, sota la direcció de Salvador Brotons. Un concert que posava sobre l'escenari obres de Morera, Oltra, Serra, Jesús Ventura, Francesc Cassú o el mateix Salvador Brotons. Un imperdible de la discoteca de Catalunya Música.
Al "So de cobla" repassem, aquesta setmana, alguns intèrprets històrics (i fins i tot els sentim) que van excel·lir en l'art de la interpretació i que també van deixar composicions on es van deixar lluir. La influència de la música grega sobre l'obra de Josep Maria Ruera i (en una línia més contemporània) el nou treball del col·lectiu GASP (Gasulla, Alcalà, Santiago i Paulí) sonaran, també, en l'antena en aquesta nova entrega.
Encetem al "So de cobla" un viatge a través d'enregistraments discogràfics de la música per a cobla. Avui amb parada i fonda al treball "La Llobregat i els compositors actuals". En aquest cas un enregistrament del 2013 de La Principal del Llobregat sota la direcció d'Alfred Cañamero, i que repassa obres d'autors com Jean Baptiste Arban, Joan Josep Blay, Jordi León, Carles Guinovart, Joan Lluís Moraleda, Manuel Oltra o Xavier Montsalvatge.
Aquest cap de setmana ens visita el tenora i flabiolaire Jordi Figaró. Tenora, flabiolaire, mestre, director... Un músic que, més enllà de la interpretació (excel·lent), ha estat capaç de donar vida a nous projectes musicals, de saber transmetre la passió a l'alumnat i de convertir-se en referent. Ho repassem amb ell, i parlem sense embuts.
Avui us oferim un concert de primer ordre. Concretament amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, al voltant de sardanes dedicades a l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona. Un concert dirigit per Marcel Sabaté i que s'engloba en el centenari de l'entitat i en el cicle de concerts al Casino L'Aliança del Poblenou, a Barcelona. Repassarem obres d'autors que han estat vinculats a l'entitat, com ara Martí Teixidor, Borgunyó, Serra o ja més recents com Jesús Ventura.
Tornem a la graella de Catalunya Música amb una primera entrega del "So de cobla" farcida de bona música. La relació entre Josep Pla i la música de Juli Garreta. Seguirem el rastre de la música garretiana i d'aquest homenot en l'obra del prolífic i controvertit escriptor de Palafrugell. També ens fixarem en dos germans separats per 25 anys i per dues obres ben diferenciades: Josep i Manel Saderra. Unes obres que van de la sardana mesurada i de melodia enganxosa del gran a les composicions exageradament monumentals del més jove. I també us parlarem de la nova proposta de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.
Avui 10 compositores i compositors ens presenten una sardana seva. Autors molt joves, en algun dels casos, o que formen part del repertori habitual de la música per a cobla. Ells mateixos, un per un, ens explicaran una composició i la podrem sentir en aquest programa coral que tanca la temporada.