L'entrevista

S'han trobat 2909 resultats.

  • "La traductora": Dolors Montserrat, portaveu del PP al Congrés
    Escolta àudio

    "La traductora": Dolors Montserrat, portaveu del PP al Congrés

    Les enrevessades paraules de Dolors Montserrat, portaveu del PP al Congrés, passen per "La traductora" d'Adrià Cuatrecases.

  • Pascual Ortuño, magistrat de l'Audiència de Barcelona: "El judici de l'1-O serà mediàtic"
    Escolta àudio

    Pascual Ortuño, magistrat de l'Audiència de Barcelona: "El judici de l'1-O serà mediàtic"

    Pascual Ortuño, magistrat de la Audiència de Barcelona que acaba de publicar el llibre "Justicia sin jueces", ha dit que el judici de l'1-O serà "mediàtic" perquè "des del principi tothom podrà veure les proves i els interrogatoris, i que tothom tindrà la seva opinió". També ha dit que "la privació de la llibertat, la presó, és horrible. No té sentit per a cap persona". Ortuño ha dit que "si el president Puigdemont no hagués partit a l'exili no hi hauria gent a la presó".

  • Cuixart i Sànchez, preocupats per la desunió independentista
    Escolta àudio

    Cuixart i Sànchez, preocupats per la desunió independentista

    Avui, 16 d'octubre, fa un any que els activistes Jordi Sànchez (expresident de l'ANC) i Jordi Cuixart (president d'Òmnium) van entrar a la presó. Això vol dir que ha passat una tardor, un hivern, una primavera i un estiu...: 365 dies. Un any sencer ha completat el seu cicle natural. Aquest matí saludem Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, i Susanna Barreda, parella de Jordi Sànchez, perquè volem saber com estan tots plegats. Bonet i Barreda han explicat que tant Cuixart com Sànchez estan preocupats per la desunió dels partits polítics. Susanna Barreda ha afegit que "el que va començar com una causa política acabarà com una causa política". Txell Bonet ha conclòs que l'interès dels mitjans internacionals per saber el seu punt de vista no és el mateix que el dels mitjans espanyols.

  • Rita Segato, antropòloga: "Els homes són víctimes del mandat de masculinitat"
    Escolta àudio

    Rita Segato, antropòloga: "Els homes són víctimes del mandat de masculinitat"

    Rita Segato, antropòloga i feminista, explica que la prova que els homes són víctimes del "mandat de masculinitat" és que "moren abans i són més infeliços". L'antropòloga assegura que les dones són més felices i que tenen el "mandat de la moralitat". Segons Segato, la masculinitat té una estructura corporativa. Els homes necessiten proves per mostrar-se idonis i ser acceptats a la corporació. Una d'aquestes proves és la capacitat de control sobre les dones. Sense aquesta prova, no hi ha accés a la corporació. Cal que els homes entenguin què hi guanyen i què hi perden si se sotmeten a aquest mandat de masculinitat. L'antropòloga Rita Segato participa a la Biennal de Pensament Ciutat Oberta del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

  • Ed Harris: "Trump em fa indignar"
    Escolta àudio

    Ed Harris: "Trump em fa indignar"

    L'actor Ed Harris ha rebut el Gran Premi Honorífic del Festival de Sitges. Conegut per "El show de Truman", "Les hores" i "Appaloosa", Harris ha dit que "és terrible que el president Trump es comuniqui bàsicament a través de Twitter. Hi ha tan poca reflexió, tan poca intel·ligència i tan poca veritat, que és molt estressant". Sobre el film "Les hores", l'actor i productor Ed Harris ha dit: "Els humans hem de posar una mica de llum, i això és el que intentem fer".

  • Adam Majó (Oficina de Drets Civils): "Em sembla insultant que diguin que Catalunya és un apartheid"
    Escolta àudio

    Adam Majó (Oficina de Drets Civils): "Em sembla insultant que diguin que Catalunya és un apartheid"

    Què és la nova oficina dels drets civils que posa en marxa el govern? Quines seran les seves funcions? Quin és l'encàrrec que li ha fet el govern? Adam Majó, director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat de Catalunya, respon aquestes preguntes. Majó ha dit que "els drets civils i polítics són molt importants i no es poden banalitzar, i que li sembla insultant que diguin que Catalunya és un apartheid", i ha afegit que "com a Oficina de Drets Civils i Polítics, serem bel·ligerants amb la banalització de les vulneracions dels drets civils i polític".

  • L'extrema dreta a debat: de Le Pen a VOX, passant per Salvini
    Escolta àudio

    L'extrema dreta a debat: de Le Pen a VOX, passant per Salvini

    Actualment, 90 dels seients del Parlament Europeu ja els ocupen formacions d'extrema dreta. Noms com Marine Le Pen, Viktor Orbán, Matteo Salvini o, per què no, VOX o Donald Trump, ja formen part del nostre vocabulari habitual. Avui ens preguntem on està present l'extrema dreta, per què està creixent en els últims anys, de què s'alimenta, per què és un fenomen que es reprodueix arreu del continent i quins riscos hi ha. En parlem amb Miquel Ramos, periodista; Helena Castellà, politòloga especialitzada en migracions, gènere, drets humans i polítiques públiques i autora de l'informe "Extrema dreta, un fenomen europeu", i Xavier Casals, doctor en Història per la UB i professor de la Facultat Blanquerna de Comunicació.

  • Roger Torrent: "No podem mirar-nos de reüll i intentar apunyalar-nos entre nosaltres"
    Escolta àudio

    Roger Torrent: "No podem mirar-nos de reüll i intentar apunyalar-nos entre nosaltres"

    Després que els grups independentistes han perdut la majoria al Parlament, parlem amb Roger Torrent, president del Parlament. Torrent ha dit que "la seva decisió va en la línia de reforçar el govern Torra-Aragonès. És evident que no hi ha cap escenari d'eleccions". El president del Parlament ha dit que "si parlem de desobediència s'ha de fer conjuntament, estratègicament i ha de servir per avançar". Torrent ha conclòs que "si supeditem el moviment independentista a qüestions personals, estem acabats".

  • Manuel Valls: "La sigla de Ciutadans no apareixerà a la meva candidatura"
    Escolta àudio

    Manuel Valls: "La sigla de Ciutadans no apareixerà a la meva candidatura"

    Manuel Valls, exprimer ministre de França i candidat a l'alcaldia de Barcelona, ha dit: "Farem una coalició amb aquest partit (Ciutadans), com espero que la farem amb d'altres". I ha afegit: "Serà una plataforma transversal" i ha conclòs: "Jo soc un candidat independent". Manuel Valls també ha dit que a poc a poc anirà presentant la seva candidatura, on assegura que hi haurà molts noms independents i que la número 2 serà una persona que coneix molt Barcelona. Valls també defensa que Espanya és un estat de dret on hi ha separació de poders, i ha parlat d'empat tècnic entre unionistes i independentistes. Per Valls, Barcelona és part de la solució. L'exprimer ministre francès ha dit que no s'ha plantejat visitar Oriol Junqueras a la presó, tot i que no ho descarta. Valls ha afegit que l'1 d'octubre es van cometre errors per les dues bandes.

  • "El resultat va ser just".  L'anàlisi del concurs de castells amb els seus protagonistes
    Escolta àudio

    "El resultat va ser just". L'anàlisi del concurs de castells amb els seus protagonistes

    La Colla Vella de Valls guanya el concurs de castells de Tarragona i acaba amb l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca, després de 16 anys. N'hem parlat amb Albert Martínez, cap de colla de la Vella dels Xiquets de Valls; Toni Bach, cap de colla dels Castellers de Vilafranca; Albert Mercadé, de la colla Jove de Tarragona, i Josep Almirall, especialista en castells i director del programa "Tres rondes" de Catalunya Informació.

  • Àngels Chacón, consellera d'Empresa: "Hi ha empreses que van marxar per motius polítics"
    Escolta àudio

    Àngels Chacón, consellera d'Empresa: "Hi ha empreses que van marxar per motius polítics"

    Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement, ha explicat que "algunes empreses van marxar per motius polítics". La consellera també ha anunciat que el Centre d'Automoció de Martorell es posarà en marxa el curs 2019, després de l'acord a què acaben d'arribar les parts implicades.

  • Un any després de la vaga del 3-O, cap on va el país?
    Escolta àudio

    Un any després de la vaga del 3-O, cap on va el país?

    Avui fem un diagnòstic des de diferents sectors de la situació que viu Catalunya. En parlem amb Montse Ros, secretària de Comunicació i portaveu de CCOO de Catalunya; Miquel Camps, vicepresident de la PIMEC; Josep A. Planell, rector de la UOC i president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques; David Papiol, secretari de Mobilitzacions i Agitació de la UGT de Catalunya, i Jordi Giró Castañer, president de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya.

  • Jordi Muñoz i Jordi Amat: "Cal fer copartícips de la solució els catalans no independentistes"
    Escolta àudio

    Jordi Muñoz i Jordi Amat: "Cal fer copartícips de la solució els catalans no independentistes"

    Jordi Muñoz, professor de Ciència Política i Dret Públic de la UAB, i Jordi Amat, autor del llibre "La confabulació dels irresponsables", parlen de cap a on va el país un any després de l'1-O. Tots dos coincideixen en la idea que "cal fer copartícips de la solució els catalans no independentistes" i que "cal buscar, dins de la societat, un acord majoritari per trobar un procediment per resoldre això". Jordi Amat ha afegit que "s'han d'agermanar tots els que denuncien l'autoritarisme". Jordi Muñoz ha afegit que "una part de l'independentisme sembla que no hagi après res de l'últim any" i que cal mirar el cicle històric en què ens trobem: "A Catalunya, mai no hi havia hagut tant de suport social amb l'independentisme com fins ara".

  • La logística de l'1-O: "Va ser una feina de formiga, en cascada. Ningú no sabia res de l'altre"
    Escolta àudio

    La logística de l'1-O: "Va ser una feina de formiga, en cascada. Ningú no sabia res de l'altre"

    La logística del referèndum: On eren les urnes? Qui les custodiava? Com van arribar als col·legis electorals? Persones que van encarregar-se de la logística de l'1 d'octubre del 2017 expliquen, amb la veu distorsionada, què van fer ara fa un any a nivell de logística del referèndum. Comunicacions discretes i lleialtat respecte a les fonts que els traslladaven la informació, dues característiques comunes de l'operatiu de l'1-O.

  • Roger Español: "La tanca no anava contra la policia, era per impedir l'avançament de les furgonetes"
    Escolta àudio

    Roger Español: "La tanca no anava contra la policia, era per impedir l'avançament de les furgonetes"

    1.066 persones van ser víctimes de les agressions policials de l'1-O. Parlem amb algunes d'aquestes persones: Roger Español, que va perdre un ull, Sergi Rovira, Alejandra Rayas, Alberto Martín i Pere Font. Pere Font ha explicat que "a l'escola Víctor Català, em van agafar dels testicles i em van fer rebotar a terra". Alejandra Rayas va ser agredida a l'escola Mediterrània, a Barcelona, i ha explicat que "el policia sabia que m'estava fent mal. Primer em va mirar als ulls i després em va colpejar. Em van trencar la cara. Una fissura al nas i una altra al pòmul".