El galliner

S'han trobat 44 resultats.

  • Sílvia Munt: "El veredicte és per quan tot s'ha acabat. Viure és ajornar el veredicte"
    Escolta àudio

    Sílvia Munt: "El veredicte és per quan tot s'ha acabat. Viure és ajornar el veredicte"

    "La resposta" de Brian Friel (anomenat "el Txékhov irlandès"), transita per les febleses de l'ànima humana, que van des de l'alcohol fins a l'ambició, passant per la pèrdua o la necessitat de l'altre. Veritats amagades en els plecs del dia a dia. Relacions de parella, d'amistat o amb els pares que expliquen les ambigüitats de l'ésser humà. Segur que teniu moltes preguntes, però... i la resposta? Anem-la a buscar amb Sílvia Munt, directora del muntatge, i Àngels Gonyalons, una de les actrius. Les podeu veure al Teatre Goya fins al 12 d'agost.

  • Simona Levi: "La participació és esmenar la realitat"
    Escolta àudio

    Simona Levi: "La participació és esmenar la realitat"

    L'activista i directora teatral Simona Levi presenta el seu especatcle "Realitats avançades 2. Enlluernats per la democràcia", que es podrà veure al Mercat de les Flors el 9, el 10 i l'11 de juliol dins la programació del Grec. Un muntatge on, amb caricatura, humor i molta crítica, l'activista i dramaturga Simona Levi destapa les vergonyes de la falsament anomenada "participació cioutadana" i l'actualitza en plena era digital per reivindicar dues revolucions: una democràcia gestionada des de la ciutadania i la liberalització de la cultura. També entrevistem Toni Ulled, exdirector de la revista "Fotogramas", que ha tancat la redacció de Barcelona, després que l'empresa propietària, Hearst, hagi decidit deslocalitzar la publicació i portar-la a Madrid. Gemma Ruiz, Àlex Gorina i Alfons Gorina ens fan propostes culturals. I Núria Marín ens posa al dia de l'actualitat del cor.

  • Sergi Belbel: "Fins i tot les deixalles tenen la seva pròpia bellesa"
    Escolta àudio

    Sergi Belbel: "Fins i tot les deixalles tenen la seva pròpia bellesa"

    En el muntatge "Una gossa en un descampat", la seva autora, Clàudia Sedó, ha convertit l'avortament que va tenir quan estava de cinc mesos (i tot allò que li va provocar) en el punt de partida del muntatge que podeu veure a la Sala Beckett, sota la direcció de Sergi Belbel. Emoció, contundència i molt de dolor sobre el terra d'un escenari que tan aviat és un descampat o un decorat de teatre com l'habitació d'un hospital o un paritori. Una obra que, des de les vísceres, ens fa viure el patiment i la pèrdua.

  • "Els de la Lleva del Biberó no van poder explicar res als seus fills. Ara ho han fet als néts"
    Escolta àudio

    "Els de la Lleva del Biberó no van poder explicar res als seus fills. Ara ho han fet als néts"

    Només tenien 17 anys i molta por quan els van obligar a defensar les trinxeres durant la Guerra Civil Espanyola. Eren els de la Lleva del Biberó. Quan la memòria encara és viva, en la veu d'alguns dels supervivents, el Teatre Lliure els dedica un homenatge sentit i necessari a parts iguals. Diu un dels personatges: "Els que vam sobreviure vam tenir fills a qui vam ser incapaços d'explicar res. Ara, als nets, els ho hem pogut explicar." I això és el que fan. I això és el que fem avui...

  • Martí: "El negoci em va anar malament, em vaig separar i em vaig quedar sol. M'incomoda la solitud"
    Escolta àudio

    Martí: "El negoci em va anar malament, em vaig separar i em vaig quedar sol. M'incomoda la solitud"

    Avui han vingut els actors de "Sis personatges. Homenatge a Tomás Giner". Una obra de teatre en col·laboració amb el Teatre Lliure i la Fundació Arrels. 5 persones que ho han perdut tot o que viuen al carrer expliquen la història d'un personatge inventat: el Tomás. Un home que de petit va anar a un orfenat i que va acabar dormint al carrer. Hem parlat amb el Juan Carlos Martel, director de l'espectacle, i Jesús Marcos i Martí Ruiz Carreras, actors. És un muntatge professional que ha tingut tan bona acollida que ha prorrogat fins aquest diumenge, dia 17. I no us perdeu les recomanacions de Gemma Ruiz i Àlex Gorina. I les notícies d'última hora de la Núria Marín.

  • Oriol Tarrasón: "Per què ens hem de defensar d'una cosa que no som culpables?"
    Escolta àudio

    Oriol Tarrasón: "Per què ens hem de defensar d'una cosa que no som culpables?"

    Si en comptes del 1603, William Shakespeare hagués escrit "Othello" en aquest món virtual en què vivim, estaríem parlant de "fake news". I aquesta ha estat la visió que les Antonietes que, amb Oriol Tarrasón al capdavant, hi han volgut donar. Un cub blanc, amb càmeres que retransmeten en directe i amb el públic com a part implicada. Us sona? Vet aquí un Shakespeare que no sembla Shakespeare. Una obra que parla de manipulació, desinformació, lluita de poder, racisme i violència de gènere. Benvinguts a la vida real amb el teatre com antídot. Avui han passat per "El matí" Oriol Tarrasón, director i adaptador d'"Othello", i també Òscar Intente, actor interpreta Othello. La podreu veure fins al 24 de juny.

  • Iván Morales: "L'amor que ens venen les cançons pop no és real"
    Escolta àudio

    Iván Morales: "L'amor que ens venen les cançons pop no és real"

    "Esmorza amb mi" és una història escrita i dirigida per Iván Morales que parla de l'amor, el desamor, el món de la parella, les frustracions, i també de l'amistat i de qui voldríem ser i el que realment som. Perquè ni la vida i ni l'amor són com ens venen les cançons pop. Què estem disposats a fer i què estem disposats a sacrificar per esmorzar amb la persona que estimem?

  • "A 'Temps salvatge', els personatges es mouen per la por"
    Escolta àudio

    "A 'Temps salvatge', els personatges es mouen per la por"

    "Temps salvatge" és un temps inclement, al qual no t'acabes d'acostumar, difícil i amenaçador. Un temps que apareix en forma de pintades: "Tornarem per violar les vostres dones". La Sala Gran del TNC és molt gran. Però a "Temps salvatge" es converteix en un lloc tancat, que ofega, que oprimeix, ple d'insolència, de mentides i d'ulls que espien darrere de les cortines. "Temps salvatge" és l'última obra de Josep Maria Miró i la dirigeix Xavier Albertí. Ens en parlen dos dels actors: Míriam Iscla i Manel Barceló. També anem fins a Canes amb l'Àlex Gorina i la Gemma Ruiz ens fa les millors recomanacions culturals.

  • Miki Esparbé: "A les xarxes hi ha moltes dobles vides, com ja escrivia Wilde"
    Escolta àudio

    Miki Esparbé: "A les xarxes hi ha moltes dobles vides, com ja escrivia Wilde"

    "La importància de ser Frank" d'Oscar Wilde. Des del joc de paraules del títol, tota l'obra transcorre al voltant d'una impostura feliç, que finalment deixa de ser-ho. Una història que parla de la hipocresia social que cada vegada més delimita i controla la intimitat dels seus ciutadans. A la Sala Petita del TNC, en trobareu una versió de David Selvas i Cristina Genebat que és una festa. Un veritable cant a la vida, a l'amor i a la llibertat en forma de faula que no s'oblida de la crítica, entre cançó i cançó. A l'estudi, ens en parlen Miki Esparbé i Paula Jornet. També anem fins a Canes, on Àlex Gorina ens posa el dia de les pel·lícules que s'hi presenten; amb la Gemma Ruiz ens avancem a la 7a edició del Festival Primera Persona, i la Núria Marín fa un repàs d'Eurovisión.

  • José Sanchis Sinisterra: "Els vençuts necessiten algú que els torni a fer presents"
    Escolta àudio

    José Sanchis Sinisterra: "Els vençuts necessiten algú que els torni a fer presents"

    El dramaturg, divulgador i director de teatre José Sanchis Sinisterra ha estat guardonat amb el Premi Max d'Honor per la seva trajectòria. És a Barcelona per presentar el seu últim muntatge, "El lugar donde rezan las putas", que es pot veure durant quatre dies a la Sala Beckett, l'espai que ell fa fundar a finals dels 80. Repassem la seva trajectòria i el seu mestratge, que ha esdevingut referent per a molts dels joves dramaturgs del nostre país. També parlem amb Sílvia Munt, que acaba de dirigir "Vida privada", basada en la novel·la de Josep Maria de Sagarra, i amb l'Àlex Gorina repassem la cartellera. La Núria Marín ens actualitza la vida dels nostres famosos.

  • Emma Vilarasau: "Medea podem ser tots"
    Escolta àudio

    Emma Vilarasau: "Medea podem ser tots"

    Medea ho ha perdut tot (l'home, l'amant, la casa, el país, l'orgull) i ha estat condemnada per Creont, rei de Corint, a l'exili. Medea és una dona esquinçada, estrangera, rebel, plena d'ira, de ràbia i de gelosia. Uns instints que la inunden, la dobleguen, l'escupen i la porten a banda i banda del gran escenari del Lliure de Montjuïc per mostrar tot el seu dolor, però també tota la seva força. La força visceral de la dona que ha parit dues criatures; que ha desitjat un home amb tota l'ànima; que ha matat un germà amb les pròpies mans, i que ha estat ultratjada, menyspreada i silenciada pel simple fet de ser dona. I aquesta Medea és Emma Vilarasau. Incommensurable. Sota la direcció de Lluís Pasqual. No us la perdeu.

  • Oriol Broggi: "Èdip és l'obra més gran del teatre"
    Escolta àudio

    Oriol Broggi: "Èdip és l'obra més gran del teatre"

    La recerca de la identitat, els orígens, la lleialtat, les pors, l'amistat, el poder. Els límits del dolor que podem suportar. Sòfocles ho va escriure fa 2.500 anys, però totes i cadascuna de les paraules; totes i cadascuna de les reflexions tenen una vigència que ens transporta a l'actualitat. Des de l'escenari augmentat del Teatre Romea, convertit en la ciutat ferida i condemnada de Tebes, el seu rei Èdip es replega, es busca, es compromet , es perd i es troba. És l'heroi que cau i que es condemna. Avui, un clàssic, a "El matí de Catalunya Ràdio": "Èdip" de Sòfocles. Dirigit per Oriol Broggi i en la pell, un cop més excepcional, de Julio Manrique.

  • Agustí Pons: "Si fóssim a França, Capmany ocuparia la primera lleixa de la FNAC"
    Escolta àudio

    Agustí Pons: "Si fóssim a França, Capmany ocuparia la primera lleixa de la FNAC"

    Aquest 2018 es commemoren els 100 anys del naixement. Al llarg d'aquest any hi haurà molts actes per homenatjar l'escriptora, recuperar-ne la dimensió literària i reivindicar-ne la faceta d'intel·lectual i d'activista cultural. És per això que avui hem convidat tres persones que la coneixen en profunditat, bé perquè l'han coneguda, l'han estudiada o l'han interpretada. Agustí Pons, periodista i autor de la seva biografia, "Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona", i les actrius Carme Sansa i Anna Güell.

  • Leonardo Sbaraglia: "Félix és un heroi a contracorrent"
    Escolta àudio

    Leonardo Sbaraglia: "Félix és un heroi a contracorrent"

    Aquest divendres Movistar+ estrena la primera sèrie de ficció de Cesc Gay, "Félix", protagonitzada per Leonardo Sbaraglia. A mig camí entre el thriller i el drama romàntic, "Félix" explica la història d'un escriptor en hores baixes que busca una dona d'origen xinès que acaba de conèixer i de qui s'ha enamorat perdudament, perquè fa dies que no en sap res. Avui a "El galliner" hem parlat amb ells. També entrevistem Pino Sagliocco, promotor del concert de Roger Waters, dels Pink Floyd, que actua a Barcelona el 13 de juliol, i repassem la cartellera amb els Gorina.

  • "El galliner". Pau Roca: "A 'Bull'", el 70% dels espectadors s'identifiquen amb l'agressor"
    Escolta àudio

    "El galliner". Pau Roca: "A 'Bull'", el 70% dels espectadors s'identifiquen amb l'agressor"

    "Bull" (a la sala Villarroel) és una obra que parla de la crueltat, de la competitivitat portada a l'extrem i de la falta d'empatia. De l'assetjament i l'abús a la feina (i a la vida). De la força del grup contra l'individu quan el grup es conjura per esclafar-lo. Podria ser la jungla, però és una corrida de toros. En parlem amb Pau Roca, director, i Mar Ulldemolins, una de les protagonistes. A "El sistema solar", Aina i Marc Clotet són germans d'una família desestructurada que s'esmicola i que es troba una nit de Nadal. I amb l'Alfons Gorina repassem les estrenes de la cartellera d'aquesta setmana.