Catalunya Ràdio - Girona

S'han trobat 1523 resultats.

  • Assalten un veí de Castellfollit quan sortia de casa i s'emporten joies i diners
    Escolta àudio

    Assalten un veí de Castellfollit quan sortia de casa i s'emporten joies i diners

    Assalt violent a primera hora d'aquest matí a Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa. Dos homes armats han entrat en una vivenda aprofitant que el propietari ha obert la porta del garatge, per treure els gossos a passejar, l'han lligat i agredit i se li han endut joies i diners, uns 2.000 euros en efectiu, segons els Mossos d'Esquadra. La víctima, d'uns 60 anys, viu sol. La policia busca els assaltants.

  • Un any per posar en valor l'obra de Prudenci i Aurora Bertrana
    Escolta àudio

    Un any per posar en valor l'obra de Prudenci i Aurora Bertrana

    Exposicions, reedicions de llibres, l'estrena d'una pel·lícula basada en la novel·la "Josafat" i un congrés acadèmic són algunes de les activitats que es faran aquest any per destacar l'obra de dos escriptors: Prudenci i Aurora Bertrana. Aquest 2017 se celebra el 150è aniversari del naixement de l'escriptor i el 125è del de la seva filla, Aurora. Fèlix Martín explica els objectius d'aquesta commemoració de la mà del seu comissari, el professor de filosofia de la Universitat de Girona Oriol Ponsatí-Murlà, i del conseller de Cultura, Santi Vila, que aquest dimecres, 11 de gener, han presentat els actes a Girona.

  • Pere Vila torna a l'alcaldia de Llançà
    Escolta àudio

    Pere Vila torna a l'alcaldia de Llançà

    Llançà ha canviat d'alcalde. Pere Vila, del PDCAT, ha recuperat el càrrec que tenia des del 2003 i que va perdre a les últimes municipals, després que ahir va prosperar la moció de censura contra l'alcalde d'Esquerra Republicana. Serà un final de mandat amb alcaldia compartida perquè l'acord preveu que Pere Vila cedeixi el càrrec d'alcalde al socialista Francesc Guisset d'aquí 15 mesos.

  • Dos anys de presó i sis anys de retirada de carnet per a la conductora temerària de Llagostera
    Escolta àudio

    Dos anys de presó i sis anys de retirada de carnet per a la conductora temerària de Llagostera

    Un jutjat de Figueres ha condemnat a 2 anys de presó i sis anys de retirada de carnet la conductora que els Mossos van detenir al novembre circulant per l'AP-7 contra direcció, beguda i sense una roda. Hi ha hagut acord entre les parts i la noia no entrarà a la presó perquè no té antecedents.

  • El govern deixa la porta oberta a un canvi de gestor de Vall de Núria
    Escolta àudio

    El govern deixa la porta oberta a un canvi de gestor de Vall de Núria

    L'entitat pública Ferrocarrils de la Generalitat no optarà a renovar la concessió per gestionar l'estació d'esquí de la Vall de Núria, al Ripollès, si s'hi presenta una empresa privada que vulgui fer-ho. Ho ha concretat el director de FGC, Enric Ticó, en una entrevista que li ha fet, aquest dimarts, Albert Requena. La concessió vigent és de 90 anys i s'acaba el mes de febrer. Des de l'Ajuntament de Queralbs confirmen que es reduirà el temps de la nova concessió als 25 o 30 anys, com a molt. Ara estan redactant el plec de condicions que regularà la gestió de l'estació d'esquí i el seu entorn.

  • Porta oberta a un canvi de concessió a l'estació d'esquí de la Vall de Núria
    Escolta àudio

    Porta oberta a un canvi de concessió a l'estació d'esquí de la Vall de Núria

    La Generalitat no optarà a renovar la gestió de l'estació d'esquí de la Vall de Núria, al Ripollès, si s'hi presenta una empresa privada que vulgui fer-ho. La concessió vigent és de 90 anys i s'acaba aquest febrer.

  • Vall de Núria, renovar la concessió
    Escolta àudio

    Vall de Núria, renovar la concessió

    L'Ajuntament de Queralbs i Ferrocarrils de la Generalitat negocien el contingut d'una nova concessió per explotar les pistes d'esquí de la Vall de Núria. Aquesta concessió s'acaba el mes de febrer i els veïns de Queralbs van proposar, entre d'altres, que s'elabori un pla d'acció conjunt entre l'Ajuntament de Queralbs, la resta del territori i FGC, i que hi hagi una comissió de seguiment dels projectes i els acords inclosos a la concessió. Per saber com està el procés, el nostre company Albert Requena ha entrevistat l'alcaldessa de Queralbs, Imma Constans.

  • A disposició judicial el veí d'Olot que va apunyalar un home que intentava defensar la seva cunyada
    Escolta àudio

    A disposició judicial el veí d'Olot que va apunyalar un home que intentava defensar la seva cunyada

    Aquest matí ha passat a disposició judicial el veí d'Olot que dissabte va apunyalar un home que intentava defensar la seva cunyada. La víctima està en estat crític i pronòstic reservat a l'hospital Josep Trueta de Girona. I mentrestant, encara continua en dependències policials pendent de declarar davant del jutge un altre home que dissabte es va dedicar a disparar pels carrers d'Olot, després que el fessin fora d'un bar perquè no volia pagar.

  • Crema intencionada de vehicles durant tres nits seguides a Sant Feliu de Guíxols
    Escolta àudio

    Crema intencionada de vehicles durant tres nits seguides a Sant Feliu de Guíxols

    Els Mossos d'Esquadra i la policia local de Sant Feliu de Guíxols investiguen la crema intencionada de vehicles durant tres nits seguides a Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà. L'Ajuntament demana la col·laboració de la comunitat musulmana, la més afectada per aquesta onada d'incendis.

  • Els misteris d'un vaixell iber de fa 2.000 anys, al descobert
    Escolta àudio

    Els misteris d'un vaixell iber de fa 2.000 anys, al descobert

    Els estudis arqueològics confirmen que un vaixell enfonsat al Cap de Creus fa més de 2.000 anys era dels ibers i que va naufragar després de xocar contra uns esculls. Ho presentaran en una exposició al Museu d'Arqueologia de Catalunya que es farà a Barcelona a finals de març, on es podrà veure el vaixell en una reproducció en 3D. El vaixell, petit, d'uns 10 metres d'eslora, podia navegar pel mar i per una zona d'aiguamolls. Transportava un carregament superior al que es pensava inicialment, unes 200 àmfores de vi, des del Baix Llobregat cap a Narbona. Un centenar ja les van treure del fons del mar a finals del segle XIX. Per tant, estava documentat, però fins l'any passat no es va poder inspeccionar les restes del naufragi amb el submarí Ictineu, i aquest estiu van continuar els treballs amb centenars de fotografies per fer-ne la reconstrucció en una imatge interactiva en tres dimensions.

  • Els economistes creuen que els bancs cobraran per guardar-nos els diners
    Escolta àudio

    Els economistes creuen que els bancs cobraran per guardar-nos els diners

    La majoria dels economistes catalans creu que els bancs acabaran cobrant als clients per tenir els estalvis a les seves entitats. És el resultat d'una enquesta als col·legiats de les quatre demarcacions. Un 55% opina que, tard o d'hora, haurem de pagar per deixar els diners als bancs. Un 40% creu que no, i el 5% restant no s'hi pronuncia. A les comarques de Lleida és on hi ha el percentatge més alt d'economistes, 7 de cada 10, que creu que sí que s'haurà de pagar. El president de la demarcació de Girona del Col·legi d'Economistes, Esteve Gibert, creu que si això acaba passant serà un fre per l'economia. Ho ha dit avui en una compareixença pública a la seu de la Federació d'empresaris gironins, Foeg.

  • Missa de comiat al bisbe Camprodon, a la catedral de Girona
    Escolta àudio

    Missa de comiat al bisbe Camprodon, a la catedral de Girona

    Aquest migdia s'han fet a la catedral de Girona els funerals del bisbe emèrit de Girona, Jaume Camprodon, que va morir dilluns als 90 anys. Una missa exequial que ha aplegat les màximes autoritats religioses i polítiques del país, entre d'altres, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Ha estat una cerimònia amb una situació inèdita a la diòcesi: no hi havia el cos present del bisbe Camprodon. I això perquè ja fa uns anys en va fer donació a la ciència quan morís. Ho ha recordat l'actual bisbe de Girona, Francesc Pardo, en la seva homilia. També n'ha destacat la fe, senzillesa i el seu amor per Catalunya.

  • Sarrià de Ter reclama tenir Institut de Secundària
    Escolta àudio

    Sarrià de Ter reclama tenir Institut de Secundària

    A Sarrià de Ter, al Gironès, reclamen un institut de secundària que eviti als alumnes del poble haver d'anar a Girona o Celrà per fer l'ESO. El ple municipal de l'Ajuntament ha aprovat per unanimitat, en l'últim ple, aquest 27 de desembre, una moció on fa aquesta reclamació al Departament d'Ensenyament. Fèlix Martín entrevista la regidora d'Ensenyament de Sarrià de Ter, Lourdes Gelada, perquè concreti els detalls d'aquesta petició. A Sarrià de Ter, municipi situat al costat de Girona, hi viuen 5.000 persones, i amb les poblacions veïnes de Medinyà i Sant Julià de Ramis, amb qui es fa una planificació escolar conjunta, s'arriba a 8.400. D'aquí en surt una demanda de 4 línies d'ESO, que, segons Gelada, justifica tenir institut propi, que aniria als terrenys de la fotografia, al costat de l'actual pavelló d'esports.

  • Alerta a la UdG per un assetjador
    Escolta àudio

    Alerta a la UdG per un assetjador

    La Universitat de Girona ha augmentat la vigilància privada al campus del Barri Vell després que han detectat la presència d'un assetjador que grava noies al lavabo. Una estudiant ha presentat una denúncia per aquest motiu, i la policia municipal i els Mossos ho investiguen. La UdG ha alertat els estudiants via correu electrònic. De moment han reforçat la vigilància, segons ha concretat a aquesta emissora el vicerector d'Infraestructures, Ricard Rigall, en una entrevista, aquest dijous, de Fèlix Martín. La pots escoltar sencera en aquest enllaç. Segons la descripció que han facilitat a la policia, es tractaria d'un home d'uns 35 anys, no gaire alt, amb cabells castany fosc i ulleres.

  • El Govern es compromet a no aprovar el Pla de Sequera si no hi ha consens del territori
    Escolta àudio

    El Govern es compromet a no aprovar el Pla de Sequera si no hi ha consens del territori

    Aquest matí s'ha constituït la Taula del Ter per tirar endavant i fer el seguiment de la reducció progressiva del transvasament d'aigua del Ter a Barcelona. Govern, entitats i ajuntaments faran reunions periòdiques, la primera a principis de gener, per constatar que les mesures que es prenen es van fent efectives. Entre d'altres, que la planta potabilitzadora de la Tordera treballi al 100%, per poder reduir els hectòmetres transvasats.