Com en tants altres àmbits i sectors professionals, els noms de dona del folklore no s'han valorat prou. Per sort, aquest 2020 tindrem l'oportunitat de reivindicar la figura d'una escriptora, compositora, traductora, catedràtica de francès i folklorista: Palmira Jaquetti. Dilluns es van presentar oficialment els actes de l'Any Palmira Jaquetti, i avui, al "Mans", en parlem amb la seva comissària, la Carme Oriol, catedràtica especialitzada en literatura popular catalana i etnopoètica i una de les responsables de l'Arxiu de Folklore, del Departament de Filologia de la Universitat Rovira i Virgili.
Amb motiu de la Setmana de les Dones, ens volem fer ressò d'una jornada que pretén trencar els estereotips sexistes a la cultura popular. Estem parlant de "Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular", que es viurà a Granollers el 19 de març. En parlem a continuació amb diverses dones protagonistes d'aquestes jornades, que pretenen fer reflexionar en quins àmbits cal introduir un canvi de perspectiva per tal d'afavorir la igualtat de gènere dins del camp de la cultura popular.
Aquesta tarda s'inaugura un centre que segurament va néixer d'una conversa que va començar amb un: "Hi hauria d'haver un espai de formació artística de dansa, glosa i cançó d'arrel a Girona". I així es va crear l'Escola del Foment, un espai on a partir de l'abril es faran cursos en dansa, glosa i cançó d'arrel. Gemma Pla és la directora pedagògica de l'escola.
Aquesta setmana, Lluís Marni, de la Tradillibreria, ens presenta un llibre que podrà erigir-se en un clàssic dels cançoners. Es tracta d"El cançoner de can Ventura", escrit per Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019) i que parteix del treball de camp del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.
Un dels carnavals més destacats del país és el Carnaval de Torelló. Es tracta d'un carnaval amb un gran banda sonora i un munt d'activitats com el Cop d'Estat del Rei Carnestoltes i el retrobament del Falatell, la cercavila d'inversió de les Senyoretes, la rua o la festa del Pullassou. Per saber-ne tota la programació i els actes més remarcables, en parlem amb Blai Marginedes, coordinador del Carnaval de Torelló.
El Carnaval de Vilanova i la Gletrú té més de 250 anys d'història. En tot aquest temps, ha mantingut l'essència burlesca i té un programa d'actes impressionant. Un d'aquests actes és una de les guerres més dolces del món. Per saber-ne més detalls, en parlem amb Yolanda Sànchez, membre de la Federació d'Associacions de Carnaval de la localitat.
Volem començar a repassar els carnavals més destacats del país. I, per això, comencem anant a Solsona. Allí, enguany, la festa celebra un número rodó: la 50a edició. Cal destacar que el Carnaval de Solsona va ser el primer carnaval de tot l'Estat que es va recuperar durant el franquisme, l'any 1971. En parlem amb Joan Solé, membre de l'Associació Festes de Carnaval de Solsona.
La paraula xera té tres significats: carícia, festa o foc molt viu. A Prats del Lluçanès han sabut crear una celebració que uneix aquests significats i molts més en una festa que, a la vegada, rememora una data assenyalada al municipi. I és que per Santa Àgata de fa 306 anys, és a dir, el 5 de febrer del 1714, les tropes de Felip V van incendiar i saquejar Prats del Lluçanès i van provocar l'empobriment i l'èxode de moltes famílies. De tot plegat, en parlem amb Paco García, membre de la Casa de l'Heura, entitat organitzadora de les xeres.
Santa Eulàlia se celebra el 12 de febrer i això significa que aquest cap de setmana la ciutat de Barcelona està de festa major petita. És una de les santes que permet reivindicar la figura femenina dins d'una societat en què la tradició cultural ha estat marcada per la tradició religiosa cristiana. De la llegenda de Santa Eulàlia i dels actes que es faran per reivindicar-la, en parlem amb Joan Camps, del Departament de Festes i Tradicions de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i un dels màxims responsables de la programació de la festa de Santa Eulàlia.
Tots els que treballeu propostes relacionades amb l'arrel estigueu ben atents. I és que és el moment de presentar-ho a la Fira Mediterrània de Manresa, la fira estratègica que recull cada any les novetats en propostes artístiques d'arrel, tradició i cultura popular. La fira serà a l'octubre, però la convocatòria de presentació de projectes s'acaba el 29 de gener. En parlem tot seguit amb el director del certamen, en Jordi Fosas.
Caterina Canyelles serà una de les glosadores que trobareu al costat de Maribel Servera i de Mateu Xurí dijous al CAT amb motiu de la nit de glosa del cap de setmana de les Illes i de la festa dels foguerons. I és que els foguerons, una festa d'arrel mallorquina, s'han anat estenent i implantant a diversos llocs. Per exemple, des del 1993 es van començar a fer a la Vila de Gràcia. Així doncs, conversem amb Caterina Canyelles sobre glosa i els foguerons.
Aquest divendres ha arrencat al Centre Artesà Tradicionàrius l'edició número 33 del festival de referència de la música i la cultura popular i tradicional dels Països Catalans. El festival, com sempre, obre la porta a sonoritats d'arrel d'altres tradicions i presenta un cartell ampli que s'allargarà fins al 3 d'abril. Us en parlem en aquest reportatge.
Aquest mes de desembre s'ha presentat el llibre "Atles de les Festes de Foc dels Pirineus" (Ed. El Dimoni Pelut); un llibre per a totes les edats amb esperit divulgatiu i didàctic. Amb il·lustracions de Lluís Ràfols, aquesta publicació esdevé un recorregut per les celebracions dels solsticis d'estiu i d'hivern de més de 80 municipis pirinencs. En parlem amb Jordi Alsina, l'autor del llibre.
Quan falten pocs dies per a Nadal, us volem parlar de dos clàssics d'aquesta època de l'any: "Els Pastorets" i els pessebres vivents. I és que n'hi ha diverses versions arreu del territori que es podran veure fins passat festes. De tot plegat, en parlem amb Lleonard del Rio, president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, i Jordi Filella, president de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya.
L'any passat, la Unesco va declarar l'art de la pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquest art, fet sobretot en l'àmbit rural, té unes 19.000 construccions inventariades arreu de Catalunya. Al "Mans" hem volgut conèixer millor aquest art i per això n'hem parlat amb el responsable del Centre d'Interpretació de la Pedra Seca, en Diego Teruel.
Al "Mans" som previsors i, per això, avui hem parlat amb l'Amadeu Carbó sobre el seu nou llibre, "Celebrem el Nadal". Però l'Amadeu no només ens ha parlat d'aquesta publicació i les curiositats del Nadal, sinó que també ens ha presentat el llibre "Foc, foc, correfoc". I és que ell és un dels autors d'aquest llibre que ens apropa als orígens dels correfocs, ara que celebrem el 40è aniversari de la creació del primer correfoc.
El Museu d'Arqueologia de Catalunya ha ideat un cap de setmana per donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del país. Es tracta de la Ruta dels Ibers, una proposta que engloba més de cent activitats de tot tipus i gratuïtes que es duran a terme als principals jaciments ibèrics de Catalunya. La coordinadora de la Ruta dels Ibers, Anna Maria Garrido, ens en dona més informació a "Mans".