La Ciència des de fa segles intenta trobar el secret de la invisibilitat sense èxit. Mentre tant un experiment de realitat virtual ens ensenya què sentiríem si fóssim invisibles. Avui hem explicat què cal perquè un objecte sigui invisible com els avions que són invisibles. De fet, hem fet un experiment d'invisibilitat en directe!
El dissabte va fer 60 anys que va morir Albert Einstein. El geni Alemany era un mite els darrers dies de la seva vida, per això van ser molts els que es van disputar trossos del seu cervell per poder-lo estudiar. Un cervell que va viatjar milers de quilòmetres i amb una extraordinària i estranya història.
Fa 4 dies Valery Spiridonov, un programador rus de 30 anys, va afirmar que serà el primer ésser humà que se sotmetrà al trasplantament de cap plantejat pel doctor italià Sergio Canavero. No obstant això, ja han sortit a la palestra diversos experts que han assenyalat les grans dificultats que té l'operació i les seqüeles que pot comportar per al pacient. Què hi ha de cert en tot plegat? És possible? Impossible? Ens ho ha explicat el nostre científic Dani Jiménez.
Amb Dani Jiménez hem analitzat l'actualitat científica en la recerca de la clonació dels mamuts i també ens hem preguntat com ens canvia el cos quan estem a l'espai. Sense gravetat el cos s'allarga, el cor s'arrodoneix i perdem massa muscular. Així que si volem anar a Mart o fer vida a la Lluna cal conèixer molt bé com son aquests canvis i poder-los evitar!
Amb Dani Jiménez hem analitzat l'actualitat científica en la recerca de la clonació dels mamuts i també ens hem preguntat com ens canvia el cos quan estem a l'espai. Sense gravetat el cos s'allarga, el cor s'arrodoneix i perdem massa muscular. Així que si volem anar a Mart o fer vida a la Lluna cal conèixer molt bé com son aquests canvis i poder-los evitar!
Dani Jiménez al seu espai de Ciència s'ha preguntat si la mida importa? Estem parlant de caps i de cervells. Tens el cap gros o el cap petit? Creus que els cabuts tenen més cervell i més neurones? La mida del cervell té a veure amb la nostra intel·ligència? A més, també hem parlant de si els fills són més intel·ligents que els pares perquè ha sortit un article que diu que el coeficient intel·lectual va en augment...Així doncs en el futur tots serem genis?
Després de l'èxit de l'aplicació "apadrina un tio"...la Ciència no s'ha quedat enrere i ha nascut el projecte "apadrina un científic" . La situació de la ciència i els científics està malament i qualsevol iniciativa per millorar el finançament és bona. En Dani Jiménez també ens ha parlat d'una de les històries de la ciència més apassionants: la guerra dels corrents.
Dani Jiménez ens ha parlat de Thomas Edison i Nikola Tesla que són potser dues de les ments més prodigioses de la història de la humanitat. Però el que la majoria de gent desconeix és que entre tots dos hi va haver una disputa científica i econòmica pel control del descobriment del segle XIX, l'electricitat.
Dani Jiménez ens ha parlat dels materials del futur. Fa 150 anys volien substituir el marfil per fer boles de billar i es va engegar una indústria que canviaria el món: Els plàstics. Altres materials es coneixien des d'antic com l'alumini o l'acer però també els últims 100 anys s'han modificat per fer-los més comuns i residents.
Dani Jiménez ens ha parlat dels secrets dels adhesius, com funcionen? Perquè enganxen? Perquè no enganxen? Hem parlat des dels més potents als més senzills, des dels més antics als més moderns, arrel de l'afer Tutankamon amb el superglue.
Dani Jiménez ens ha parlat dels secrets dels adhesius, com funcionen? Perquè enganxen? Perquè no enganxen? Hem parlat des dels més potents als més senzills, des dels més antics als més moderns, arrel de l'afer Tutankamon amb el superglue.
Avui el Dani Jiménez ens ha parlat de 5 pel·lícules on ens van colar un gol i que científicament no s'aguanten. Amb errors enormes que si haguessin passat amb un tema històric, ens hauríem posat les mans al cap, però amb la ciència ens van intentar enredar!
Ets guapo o lleig? El Dani Jiménez ens ha explicat avantatges i inconvenients que te ser més o menys atractiu segons la Ciència. Normalment tendim a pensar que tenir una cara "normal i corrent» és una de les pitjors coses que ens pot passar però un estudi científic realitzat per un grup d'investigadors de la universitat de Princeton, diu que la gent s'acostuma a fiar més d'aquells que tenen un rostre comú, normalet, baja. No passa el mateix amb els que tenen uns trets facials molt o poc atractius, els lletjos o els guapos, ja que les persones confien menys d'ells.