Tot té la seva tècnica. No és difícil. La Lluveras, una urbanita de cap a peus amb molt bona voluntat, ha passat la tarda en un hort a Barcelona, de la Fundació Benallar. Una tarda envoltada de pebrots, carbassons, mongetes i tomàquets.
Ser dona i casar-se pot comportar la pèrdua del cognom, i això indigna moltes persones, entre les quals, la Carme Lluveras. Quines opcions hi ha segons el país? Quin era el cognom original d'Angela Merkel?
Carme Lluveras enyora la fotografia d'abans, quan era un art analògic que ens descobria allò invisible als ulls, i no aquest impuls maníac de fer-nos selfies tota l'estona. Sentiu el seu discurs, trufat de referències a il·lustres com Nemrod Carrasco, Franz Kafka o Robert Frank.
Avui amb la Carme Lluveras parlem d'un tema que afecta la gent normal: l'esperança de vida. Segons el "Diari de Girona", aquesta s'ha allargat i aviat arribarà als 100 anys, sobretot per a les dones. Tenint en compte que la jubilació és als 65 anys, ens en quedaran 35 per gaudir del temps d'oci. Però, amb la jubilació, ens avorrirem? Al "Lluveras' corner" ho descobrim.
A l'autobús, a l'avió, als autocars, al cinema... per què podríem passejar per la vida amb una bossa de calamars congelats a la mà i no passaria res? Per què s'ha imposat la dictadura del fred? Carme Lluveras no es limita a patir-ho sinó que hi carrega fortament, com és costum.
La Carme Lluveras té una posició poc "mainstream" respecte a l'amistat: ni en té ni en vol, perquè és un terme utilitzat massa a la lleugera. Ella només té aliats i enemics. Reflexió sobre les millors amistats cinematogràfiques amb la participació d'Aristòtil, Ada Parellada, Mafalda, Joan Barril o Elie Wiesel.
Avui la Carme Lluveras ens porta un titular intrigant: "Dormint amb l'enemic". Parlem de la rivalitat: ser rivals a la feina és compatible amb compartir la vida real? Avui al "Lluveras' corner" s'hi atapeeixen qüestions sobre parelles professionals que comparteixen relacions personals i, per tant, parlant professionalment tenen "l'enemic a casa".
Les primeres joies que va veure la Carme Lluveras van ser les de la Castafiore (tenim l'equip dividit, per cert, sobre aquest àlbum). Enfilem Coco Chanel, "Breakfast at Tiffany's", Elizabeth Taylor, Marilyn Monroe, Anastàsia Romànov i la tendència de fer joies amb l'ADN de persones estimades.
Avui la Carme Lluveras ens porta un titular: "Curt i ras". Parlem de les dones rapades, els caps pelats o afaitats. Avui ho abordem sense embuts ni subterfugis. Les interpretacions i els seus significats ideològics, els expliquem al "Lluveras' Corner".
Avui amb Carme Lluveras parlem de la diversitat de costums i de la massificació actual de Barcelona. Li preocupa que molta gent fa el que vol sense tenir en compte als altres, però ha vingut a posar ordre. Per fer-ho, ens dona unes quantes pautes: estimular, motivar i incentivar. Com a cloenda ens porta una frase de Nelson Mandela: "L'educació és l'arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món."
Avui amb la Carme Lluveras parlem de la por, el pànic, el terror: de volar, de treure el peu del llit, de dormir sense llums... Si la frase "Com menys capacitat intel·lectual menys por es pot arribar a passar" és certa, diu ella, resulta que és ben simple.
Carme Lluveras carrega contra el "tertulianisme" i els "opinòlegs" per posar en valor el silenci. Com sempre, ens convida a la reflexió amb grans frases, pròpies i alienes: "Quan la veritat és substituïda per un silenci, aquest es converteix en una mentida."
Carme Lluveras ens fa jugar al joc de "conversar o dialogar": "El contrari del diàleg és tant la mentida com el silenci". Hi juguem i ens exposa la seva tesi sembrada de referències a Shakespeare, Maquiavel, Beethoven i Màrius Serra, entre d'altres.
Carme Lluveras és una gran amant dels perfums; es posa colònia tres cops al dia i té unes idees molt concretes sobre el que hauria de fer el president Roger de Gràcia. Descobriu quines són les normes sagrades de la nostra "maître parfumeur".
Carme Lluveras ho té clar: en esports és molt fàcil, però en altres camps... com es tria el millor? I fins a quin punt té validesa? Haurien de rebre premis, els nens? Partint de la base que Hitchcock no va guanyar mai cap Oscar, quina credibilitat tenen?