TOTS ELS ÀUDIOS

S'han trobat 737 resultats.

  • 708 - Menjar i vestir al segle XVIII
    Escolta àudio

    708 - Menjar i vestir al segle XVIII

    El segle XVIII va ser determinant per introduir molts hàbits personals i socials que ara considerem absolutament normals. Per exemple, la higiene, la manera de menjar o la manera de vestir. Aquests canvis van venir determinats per una nova manera de veure el món i de respectar la integritat dels individus i de la col·lectivitat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, professor de Didàctica de les Ciències Socials a la UB, coautor d'"Entre fogons i baguls. Menjar i vestir a la Catalunya del segle XVIII".

  • El comte Sunyer
    Escolta àudio

    El comte Sunyer

    Al llarg del segle X, les rivalitats entre les famílies comtals més destacades, així com els enfrontaments o les aliances amb l'Església, van marcar el procés de construcció del futur Principat de Catalunya. Un dels personatges clau del període és el fill petit de Guifré el Pilós, un governant ambiciós que va saber esperar per fer valer la seva autoritat, enfrontat a rivals exteriors però també de la pròpia família. Aquest personatge era el comte Sunyer. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la UPF i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

  • Marie Curie
    Escolta àudio

    Marie Curie

    La ciència no ha estat impermeable al masclisme dominant en els principals àmbits de la societat. Per això la figura de Marie Curie, sens dubte la científica més popular de tots els temps, guanya encara més rellevància. Primer al costat del seu marit, Pierre Curie, i ja després en solitari, va ser una autèntica pionera i, tot i els pocs recursos disponibles al seu laboratori, va fer avançar la humanitat de manera sorprenent en el coneixement de la radioactivitat i els tractaments del càncer. Pel camí, es va convertir en la primera persona que va guanyar dos premis Nobel. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i del Centre d'Història de la Ciència, CEHIC.

  • 705 - Episodis de la Guerra Civil 5. L'aviació republicana
    Escolta àudio

    705 - Episodis de la Guerra Civil 5. L'aviació republicana

    En esclatar la Guerra Civil Espanyola, unes tres quartes parts de la flota militar del govern de la República eren avions, entre d'altres, uns 550 caces. Les aliances internacionals a un bàndol i a l'altre els van anar fent perdre l'avantatge. Tot i així, va mantenir diversos camps d'enlairament i tallers de construcció d'avions. De totes les batalles que es van lliurar a Catalunya entre el 1936 i el 1939, potser les que formen part de la guerra aèria són les menys recordades, tot i que van ser determinants. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Arnabat, doctor en Història, professor de la Rovira i Virgili i director del CIARGA, Centre d'Interpretació de l'Aviació Republicana i la Guerra Aèria.

  • 704 - Fernao Mendes Pinto
    Escolta àudio

    704 - Fernao Mendes Pinto

    La literatura de viatges ha tingut al llarg de la història un valor testimonial i documental de primer ordre, especialment pel que fa a la descripció detallada dels territoris orientals que anaven coneixent els grans exploradors europeus. Al segle XVI un soldat i navegant portuguès, Fernao Mendes Pinto, va escriure un text cabdal. Un compendi d'experiències pròpies i alienes i relats imaginats, acumulats durant 21 anys de viatges per Orient, que es va publicar de manera pòstuma el 1614 amb el títol "Peregrinació". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i amb Isabel Soler, professora de literatura i cultura portuguesa a la UB, i prologuista de la traducció catalana de "Peregrinació", a càrrec de Gabriel Sampol.

  • 703 - Els núvols confiscats
    Escolta àudio

    703 - Els núvols confiscats

    El 26 de gener del 1939, quan les tropes feixistes van entrar a Barcelona, es proposaven prendre el control de molts enclavaments estratègics de la ciutat de manera ràpida. Entre aquests objectius marcats per ordre militar, n'hi ha un que sobta especialment. Només tres dies després de l'entrada a la capital l'exèrcit franquista va confiscar el material i els arxius del Servei Meteorològic de Catalunya, una institució científica que havia aconseguit reconeixement arreu del món, sobretot en l'observació dels núvols. En aquesta actuació, i en la defenestració del director del Servei, Eduard Fontserè, hi havia més afany de revenja que cap mena d'interès científic... En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Batlló, membre de la Unitat de Sismologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i soci de l'Associació Catalana de Meteorologia; coautor de "1939: Els núvols confiscats".

  • 702 - Els anglesos a la guerra del Francès
    Escolta àudio

    702 - Els anglesos a la guerra del Francès

    A inicis del segle XIX la flota anglesa dominava el Mediterrani, cosa que li permetia accedir a Rússia, l'imperi Turc, l'Índia i altres destins orientals, i també comerciar i bloquejar els interessos francesos. Els britànics van intervenir a la península Ibèrica, primer per ajudar Portugal i després en aliança amb la Junta Espanyola, per tenir un peu al continent europeu i no només al mar. La presència de militars anglesos durant la guerra del Francès en suport a la resistència catalana, i sobretot a València, va ser molt destacada en alguns moments. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Maties Ramisa, doctor en Història, especialitzat en la guerra del Francès.

  • 701 - Les clavegueres dels estats
    Escolta àudio

    701 - Les clavegueres dels estats

    Des de la fi del franquisme, la democràcia espanyola ha viscut episodis destacats de guerra bruta, tant per combatre el terrorisme com més recentment per escapçar l'independentisme. El recurs a vies qüestionables, sovint il·legals, per mantenir la marxa d'un estat i protegir-lo d'amenaces suposades o reals, i de passada enriquir-se, ha estat una temptació constant del poder des de les èpoques històriques més remotes. Per les anomenades clavegueres dels estats fa molts segles que hi corre la brutícia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i amb Jaume Grau, guionista del documental "Las cloacas de Interior" i autor del llibre "Les clavegueres de l'Estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya".

  • 700 - Episodis de la Guerra Civil 4. La desfeta d'Alacant
    Escolta àudio

    700 - Episodis de la Guerra Civil 4. La desfeta d'Alacant

    Arribem al quart capítol de la sèrie que estem dedicant a alguns episodis destacats de la Guerra Civil. Com sol passar en tot conflicte bèl·lic, els darrers dies de la guerra van sumir les principals ciutats en la confusió i el caos; l'entrada de l'exèrcit vencedor coincidia amb l'èxode dels republicans, temorosos d'una repressió que tot just havia començat. Al port d'Alacant, els darrers dies de març del 1939, més de deu mil refugiats esperaven poder emprendre el camí de l'exili. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Viadel, professor de Periodisme a Blanquerna i doctor en Sociologia per la Universitat de València. Coautor de l'article "Alacant 1939: l'exili impossible", a "El Temps".

  • 699 - Ramon Casas i Santiago Rusiñol
    Escolta àudio

    699 - Ramon Casas i Santiago Rusiñol

    Deixant de banda Picasso, l'artista català més destacat de les acaballes del segle XIX i principis del XX és el pintor Ramon Casas. Casas va ser un home afable i amb sentit de l'humor i potser per això es va entendre molt bé amb un altre gran artista, Santiago Rusiñol. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Vinyet Panyella, Gestora cultural, escriptora i comissària d'exposicions.

  • 698 - Llengua i política al segle XVII
    Escolta àudio

    698 - Llengua i política al segle XVII

    D'ençà del final del segle XV l'expansió del castellà, la llengua de la Cort i del poder, en l'àmbit de parla catalana va ser vertical, de les elits cap al poble i de les ciutats cap al camp. Es demostrava que no era una qüestió neutra des del punt de vista polític i de la construcció estatal-nacional espanyola, que des de finals del segle XVI plantejava una homogeneïtzació política i identitària dels súbdits. La pèrdua de poder dels territoris de la Corona d'Aragó va comportar la castellanització de la burgesia catalana i d'alguns monestirs; era l'adopció de la que ja es considerava llengua "oficial". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador ,i Antoni Simón, catedràtic d'Història Moderna de la UAB. Autor de "Llengua i política a la Catalunya del segle XVII. Alexandre Ros i Gomar (1604-1656)".

  • 697 - L'escriptura a la Catalunya incipient
    Escolta àudio

    697 - L'escriptura a la Catalunya incipient

    Cap al segle IX i X, després de la caiguda de l'Imperi Romà, el domini visigòtic i les invasions sarraïnes, Catalunya estava en ple procés de formació. La importància de la cultura escrita en una societat marcada pel baix nivell d'alfabetització i el domini de l'Església sobre molts àmbits de la vida és un terreny d'estudi encara ple de llacunes. Malgrat tot, els textos manuscrits ens aporten moltes dades que ens permeten anar descobrint com s'estructurava aquesta Catalunya incipient. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana a la UAB, responsable de l'edició de les "Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae").

  • 696 - Les Bases de Manresa
    Escolta àudio

    696 - Les Bases de Manresa

    Fa 125 anys el catalanisme polític va protagonitzar un dels moments més destacats de la seva llarga història. Al saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa, els dies 25, 26 i 27 de març, la reunió de la primera assemblea de la Unió Catalanista va desembocar en l'aprovació d'un text fundacional que és el punt de partida de moltes de les reivindicacions mantingudes al llarg del segle XX: les "Bases per a la Constitució Regional Catalana", popularment conegudes com les Bases de Manresa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Rodó, comissari de la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa.

  • 695 - Episodis de la Guerra Civil a Catalunya 3: El front del Segre
    Escolta àudio

    695 - Episodis de la Guerra Civil a Catalunya 3: El front del Segre

    En el tercer capítol de la sèrie que dediquem a alguns dels principals episodis viscuts a Catalunya durant la Guerra Civil, ens ocupem de la que per molts va ser l'ofensiva definitiva, sovint oblidada, perquè els nacionals entressin en territori català. Entre abril i desembre de 1938, a la línia recta de 300 quilòmetres que anava des de Mequinensa fins a la frontera francesa hi va haver un seguit de batalles amb 200.000 homes per cada bàndol. Aquest enfrontament estratègic va constituir l'anomenat "front del Segre". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pol Galitó, llicenciat en Geologia per la UAB i president de l'Associació d'Estudiosos del Front del Segre.

  • 694 - La guerra civil xinesa
    Escolta àudio

    694 - La guerra civil xinesa

    Entre l'abril del 1927 i la fi del 1949, la Xina va viure una confrontació interna que la va acabar convertint en un dels camps de batalla més calents dels inicis de la Guerra Freda. La guerra civil oberta entre el Partit Nacionalista (Kuomintang), liderat per Chiang Kai-shek, i el Partit Comunista de Mao Zedong, va ser seguida amb preocupació i càlculs geoestratègics per la resta del món. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Dolors Folch, professora d'Història de la Xina a la UPF.