TOTS ELS ÀUDIOS

S'han trobat 743 resultats.

  • Cal·lígula
    Escolta àudio

    Cal·lígula

    Capítol 713 - Els seus contemporanis ja el van veure com un monstre cruel i histriònic, depravat i megalòman, un governant absolutista i tendent als excessos en públic i en privat. D'altres van al·legar bogeria per explicar-ne el comportament, tot i que aquesta bogeria potser va ser la coartada política per justificar la seva fi. En tot cas el seu regnat breu, situat entre els de Tiberi i Claudi, entre els anys 37 i 41 després de Crist, va deixar un rastre indeleble en la història de l'imperi romà: estem parlant de Gai Juli Cèsar August Germànic, conegut per la posteritat pel sobrenom de "Cal·lígula". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la UAB.

  • Els catalans a la conquesta d'Amèrica
    Escolta àudio

    Els catalans a la conquesta d'Amèrica

    Reemissió de l'"En gàrdia!" emès el 18/11/2007, amb comentaris d'Oriol Junqueras, col·laborador del programa en aquella època.

  • Copons: pioners del comerç i la banca
    Escolta àudio

    Copons: pioners del comerç i la banca

    Capítol 712. Al llarg del segle XVIII, tot i els efectes de la Guerra de Successió, Catalunya va mantenir la iniciativa econòmica; no només a la costa, sinó també a l'interior. Un grup d'emprenedors de la comarca de l'Anoia, al voltant de la vila de Copons, va aconseguir bastir una xarxa comercial que abastava tot Espanya, a la recerca de nous mercats per als excedents de producció de manufactures. Aquests primers traginers i venedors ambulants no van trigar a diversificar els seus negocis, optant pel comerç a l'engròs, la inversió immobiliària o la banca. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Assumpta Muset, doctora en Història Moderna per la UB i professora d'Història Econòmica Mundial.

  • Richard Wagner
    Escolta àudio

    Richard Wagner

    Capítol 711. Richard Wagner. Poeta, músic, pensador, revolucionari... Pocs artistes condensen en la seva figura la història del segle XIX d'una manera tan clara. Una vida turmentosa i nòmada, carregada d'escàndols i fames més o menys fonamentades, està indissolublement lligada a una obra operística monumental. No és cap exageració assegurar que en la història de la música hi ha un abans i un després de Richard Wagner. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Manel Bertran, enginyer, empresari, membre de l'Associació Amics del Liceu i fundador del Club Wagner de Barcelona.

  • La batalla de Dunkerque
    Escolta àudio

    La batalla de Dunkerque

    Capítol 710. El maig del 1940, milers de soldats aliats havien quedat bloquejats al port i les platges de Dunkerque, atrapats entre l'avanç alemany pel territori francès d'una banda i l'oceà Atlàntic de l'altra. Entre el 29 de maig i el 4 de juny, soldats britànics, francesos, belgues i canadencs, un total de 338.000 homes, van poder escapar de la pinça nazi gràcies a l'anomenada "operació Dinamo", consistent a evacuar els aliats en tota mena d'embarcacions que els portessin a la Gran Bretanya. Aquella fugida desesperada de Dunkerque, per alguns un miracle, va suposar una victòria moral que influiria decisivament en el curs de la Segona Guerra Mundial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània de la UB.

  • Sherlock Holmes a Catalunya
    Escolta àudio

    Sherlock Holmes a Catalunya

    Capítol 709. Poc es pensava Sir Arthur Conan Doyle que el protagonista de la seva novel·la "Estudi en escarlata", del 1887, es convertiria en un maldecap per a ell i en un referent literari per a la resta del món. La fama de Sherlock Holmes es va estendre ràpidament per tot arreu. N'hi va haver prou amb quatre novel·les i 56 relats breus perquè el detectiu resident al 221 B de Baker Street, una adreça que en aquell moment era totalment fictícia, fos considerat pràcticament com una persona real per milions de lectors, molts d'ells a Catalunya. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Josep Lluís Martín Berbois, doctor en Història Contemporània per la UAB i membre del Cercle Holmes.

  • 708 - Menjar i vestir al segle XVIII
    Escolta àudio

    708 - Menjar i vestir al segle XVIII

    El segle XVIII va ser determinant per introduir molts hàbits personals i socials que ara considerem absolutament normals. Per exemple, la higiene, la manera de menjar o la manera de vestir. Aquests canvis van venir determinats per una nova manera de veure el món i de respectar la integritat dels individus i de la col·lectivitat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, professor de Didàctica de les Ciències Socials a la UB, coautor d'"Entre fogons i baguls. Menjar i vestir a la Catalunya del segle XVIII".

  • El comte Sunyer
    Escolta àudio

    El comte Sunyer

    Al llarg del segle X, les rivalitats entre les famílies comtals més destacades, així com els enfrontaments o les aliances amb l'Església, van marcar el procés de construcció del futur Principat de Catalunya. Un dels personatges clau del període és el fill petit de Guifré el Pilós, un governant ambiciós que va saber esperar per fer valer la seva autoritat, enfrontat a rivals exteriors però també de la pròpia família. Aquest personatge era el comte Sunyer. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep M. Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la UPF i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

  • Marie Curie
    Escolta àudio

    Marie Curie

    La ciència no ha estat impermeable al masclisme dominant en els principals àmbits de la societat. Per això la figura de Marie Curie, sens dubte la científica més popular de tots els temps, guanya encara més rellevància. Primer al costat del seu marit, Pierre Curie, i ja després en solitari, va ser una autèntica pionera i, tot i els pocs recursos disponibles al seu laboratori, va fer avançar la humanitat de manera sorprenent en el coneixement de la radioactivitat i els tractaments del càncer. Pel camí, es va convertir en la primera persona que va guanyar dos premis Nobel. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i del Centre d'Història de la Ciència, CEHIC.

  • 705 - Episodis de la Guerra Civil 5. L'aviació republicana
    Escolta àudio

    705 - Episodis de la Guerra Civil 5. L'aviació republicana

    En esclatar la Guerra Civil Espanyola, unes tres quartes parts de la flota militar del govern de la República eren avions, entre d'altres, uns 550 caces. Les aliances internacionals a un bàndol i a l'altre els van anar fent perdre l'avantatge. Tot i així, va mantenir diversos camps d'enlairament i tallers de construcció d'avions. De totes les batalles que es van lliurar a Catalunya entre el 1936 i el 1939, potser les que formen part de la guerra aèria són les menys recordades, tot i que van ser determinants. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Arnabat, doctor en Història, professor de la Rovira i Virgili i director del CIARGA, Centre d'Interpretació de l'Aviació Republicana i la Guerra Aèria.

  • 704 - Fernao Mendes Pinto
    Escolta àudio

    704 - Fernao Mendes Pinto

    La literatura de viatges ha tingut al llarg de la història un valor testimonial i documental de primer ordre, especialment pel que fa a la descripció detallada dels territoris orientals que anaven coneixent els grans exploradors europeus. Al segle XVI un soldat i navegant portuguès, Fernao Mendes Pinto, va escriure un text cabdal. Un compendi d'experiències pròpies i alienes i relats imaginats, acumulats durant 21 anys de viatges per Orient, que es va publicar de manera pòstuma el 1614 amb el títol "Peregrinació". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i amb Isabel Soler, professora de literatura i cultura portuguesa a la UB, i prologuista de la traducció catalana de "Peregrinació", a càrrec de Gabriel Sampol.

  • 703 - Els núvols confiscats
    Escolta àudio

    703 - Els núvols confiscats

    El 26 de gener del 1939, quan les tropes feixistes van entrar a Barcelona, es proposaven prendre el control de molts enclavaments estratègics de la ciutat de manera ràpida. Entre aquests objectius marcats per ordre militar, n'hi ha un que sobta especialment. Només tres dies després de l'entrada a la capital l'exèrcit franquista va confiscar el material i els arxius del Servei Meteorològic de Catalunya, una institució científica que havia aconseguit reconeixement arreu del món, sobretot en l'observació dels núvols. En aquesta actuació, i en la defenestració del director del Servei, Eduard Fontserè, hi havia més afany de revenja que cap mena d'interès científic... En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Batlló, membre de la Unitat de Sismologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i soci de l'Associació Catalana de Meteorologia; coautor de "1939: Els núvols confiscats".

  • 702 - Els anglesos a la guerra del Francès
    Escolta àudio

    702 - Els anglesos a la guerra del Francès

    A inicis del segle XIX la flota anglesa dominava el Mediterrani, cosa que li permetia accedir a Rússia, l'imperi Turc, l'Índia i altres destins orientals, i també comerciar i bloquejar els interessos francesos. Els britànics van intervenir a la península Ibèrica, primer per ajudar Portugal i després en aliança amb la Junta Espanyola, per tenir un peu al continent europeu i no només al mar. La presència de militars anglesos durant la guerra del Francès en suport a la resistència catalana, i sobretot a València, va ser molt destacada en alguns moments. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Maties Ramisa, doctor en Història, especialitzat en la guerra del Francès.

  • 701 - Les clavegueres dels estats
    Escolta àudio

    701 - Les clavegueres dels estats

    Des de la fi del franquisme, la democràcia espanyola ha viscut episodis destacats de guerra bruta, tant per combatre el terrorisme com més recentment per escapçar l'independentisme. El recurs a vies qüestionables, sovint il·legals, per mantenir la marxa d'un estat i protegir-lo d'amenaces suposades o reals, i de passada enriquir-se, ha estat una temptació constant del poder des de les èpoques històriques més remotes. Per les anomenades clavegueres dels estats fa molts segles que hi corre la brutícia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i amb Jaume Grau, guionista del documental "Las cloacas de Interior" i autor del llibre "Les clavegueres de l'Estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya".

  • 700 - Episodis de la Guerra Civil 4. La desfeta d'Alacant
    Escolta àudio

    700 - Episodis de la Guerra Civil 4. La desfeta d'Alacant

    Arribem al quart capítol de la sèrie que estem dedicant a alguns episodis destacats de la Guerra Civil. Com sol passar en tot conflicte bèl·lic, els darrers dies de la guerra van sumir les principals ciutats en la confusió i el caos; l'entrada de l'exèrcit vencedor coincidia amb l'èxode dels republicans, temorosos d'una repressió que tot just havia començat. Al port d'Alacant, els darrers dies de març del 1939, més de deu mil refugiats esperaven poder emprendre el camí de l'exili. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Viadel, professor de Periodisme a Blanquerna i doctor en Sociologia per la Universitat de València. Coautor de l'article "Alacant 1939: l'exili impossible", a "El Temps".