TOTS ELS ÀUDIOS

S'han trobat 702 resultats.

  • El baró de Koënig
    Escolta àudio

    El baró de Koënig

    El 1902, va ser expulsat de França per estafador i, el 1920, d'Espanya, acusat d'haver atiat la violència a Barcelona durant els anys del pistolerisme. Román Ceano, autor del llibre "Las tres vidas del barón Von Koënig" repassa la biografia del fals aristòcrata alemany Louis Guillaume Rudolf Stallmann, espia, ludòpata i cap d'una banda de pistolers a Barcelona entre el 1918 i el 1920, uns anys funestos pel que fa a les relacions entre obrers i patronal.

  • Muntanyes de la Grècia clàssica
    Escolta àudio

    Muntanyes de la Grècia clàssica

    Al mont Olimp habitaven els dotze principals déus grecs. L'oracle de Delfos, a la falda del Parnàs, va rebre consultes durant milers d'anys. L'Ida va ser testimoni de la guerra de Troia, segons la "Ilíada", i l'Atos, un obstacle important durant la Segona Guerra Mèdica. El periodista Héctor Oliva, autor de "¿Hay dioses en el Olimpo? Ascensión a las cumbres míticas de la Antigüedad", ens trasllada a les muntanyes de la Grècia clàssica, icones culturals i escenari de batalles decisives, tant reals com mitològiques.

  • 671 - Trobada a Villa Diodati
    Escolta àudio

    671 - Trobada a Villa Diodati

    El juny de 1816 un grup d'intel·lectuals es van reunir a Villa Diodati, una luxosa mansió a la riba del llac Leman, a Suïssa, per escriure relats de terror. L'amfitrió era el poeta anglès romàntic George Gordon Byron. Enric Calpena conversa sobre aquesta trobada cabdal per a la literatura del segle XIX de la qual van sorgir "Frankenstein" de Mary Shelley i "El vampir" de Polidori, amb Marina Espasa, filòloga, escriptora, traductora i crítica literària.

  • 670 - La premsa durant la guerra de Successió
    Escolta àudio

    670 - La premsa durant la guerra de Successió

    Els anys de la guerra de Successió van ser els que van concentrar la producció de fulls de notícies millor i més intensa de la Catalunya moderna. Ho va fer possible una generació d'impressors que havia començat la seva activitat després de la guerra dels Segadors i que a Barcelona estava encapçalada per Rafael Figueró, de la "Gazeta de Barcelona", la primera publicació periòdica catalana composta íntegrament per continguts propis. Xevi Camprubí, doctor en Història Moderna i llicenciat en Periodisme, ens acosta a l'activitat de la premsa a Catalunya durant la guerra de Successió, un conflicte en què els dos bàndols enfrontats també van jugar la batalla de la propaganda i l'accés a l'opinió pública.

  • 669 - Pere Català i Pic
    Escolta àudio

    669 - Pere Català i Pic

    Autodidacte, seguidor de les avantguardes europees, però alhora sempre connectat amb les reivindicacions del catalanisme, el fotògraf Pere Català i Pic va ser un dels artistes imprescindibles de les primeres dècades del segle XX. L'historiador Pablo Giori, autor de "Pere Català i Pic. Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura (1889-1971)" repassa la biografia d'aquest artista, tan avançat en el seu ideari polític com en l'aplicació de tècniques psicològiques per a la publicitat i la propaganda.

  • 668 - Pitàgores
    Escolta àudio

    668 - Pitàgores

    Ha passat a la posteritat com l'autor del famós teorema geomètric sobre els triangles rectangles que porta el seu nom, però tant aquesta com moltes de les descobertes que se li atribueixen devien ser, probablement, mèrit dels deixebles de l'escola pitagòrica. Els més avançats, com Aristòtil o Filolau, es van encarregar d'escriure el llegat filosòfic de Pitàgores, de qui no es conserva cap escrit autentificat. Ramon Masià, llicenciat en Matemàtiques i Filologia Clàssica i doctor en Història de la Matemàtica Grega, ens acosta la figura del fundador de l'escola pitagòrica, un centre de coneixement cabdal per a la concepció posterior de les matemàtiques, però també una societat secreta més lligada al xamanisme que a la filosofia.

  • 667 - La Guerra Freda 6. Polònia
    Escolta àudio

    667 - La Guerra Freda 6. Polònia

    Polònia, el país més devastat per la Segona Guerra Mundial i tutelat des de la fi del conflicte per la Unió Soviètica, va començar a mostrar oposició al règim comunista els anys vuitanta. El procés de canvi al país va ser impulsat per estranys companys de viatge: l'Església catòlica i el sindicat independent "Solidaritat". En el sisè i darrer capítol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, el periodista Pep Martí i Vallverdú analitza el paper dels principals protagonistes del canvi a Polònia: el líder sindical, Lech Walesa; el papa Wojtyla i el general comunista Wojciech Jaruzelsky.

  • 666 - El còlera a Catalunya
    Escolta àudio

    666 - El còlera a Catalunya

    Entre el 1834 i el 1885, quatre epidèmies de còlera van assolar la península Ibèrica. L'última onada va afectar especialment la comarca del Bages, sobretot la població de Súria, on van morir un 5% dels habitants. El comerç, els moviments de tropes i el desenvolupament del ferrocarril van afavorir l'expansió d'aquest bacteri originari de l'Àsia que es va estendre per Europa afavorit per les condicions insalubres en què vivien a les ciutats àmplies capes de la població. Jordi Algué i Sala, autor del llibre "Epidèmia, progrés i solidaritat. El còlera de 1885 a Súria" relata els estralls que va provocar aquesta malaltia a la societat industrial catalana del segle XIX.

  • 665 - Joan Baptista Cendrós
    Escolta àudio

    665 - Joan Baptista Cendrós

    Joan Baptista Cendrós va ser empresari, mecenes, promotor cultural i impulsor de moltes iniciatives en defensa de la llengua catalana durant la segona meitat del s. XX, a més d'ambaixador comercial de Floïd, la famosa loció masculina per després de l'afaitat creada pel seu pare a la barberia de Valls. El periodista Genís Sinca, autor d'"El cavaller Floïd" ens acosta a la figura de l'artífex del primer Premi Sant Jordi de novel·la i la Nit de Santa Llúcia, i cofundador d'Òmnium Cultural.

  • 664 - La batalla d'Alpens
    Escolta àudio

    664 - La batalla d'Alpens

    L'exèrcit carlí i el liberal s'enfrontaven el 9 de juliol del 1873 en la que seria una de les batalles cabdals de les guerres carlines. La contesa va tenir lloc a Alpens, la població del Lluçanès a on havia arribat el germà del pretendent, l'infant Alfons, i va enfrontar brutalment el general carlí Francesc Savalls amb el liberal Josep Cabrinetty. Víctor Farradellas, redactor de la revista "Sàpiens" i autor de "50 batalles de la història de Catalunya. Els combats que han format la nació catalana", rememora aquest episodi en què les forces carlines van aconseguir actuar com un exèrcit i no només com un conjunt de partides guerrilleres mal equipades i escampades pel territori.

  • 663 - El protestantisme als Països Catalans
    Escolta àudio

    663 - El protestantisme als Països Catalans

    Des que el 1517 el monjo agustí Martí Luter va iniciar la Reforma protestant, el moviment es va anar introduint amb força als Països Catalans a través de les diferents tradicions que se'n van derivar: dels luterans i calvinistes als presbiterians, dels metodistes als baptistes, etc. Josep Lluís Carod-Rovira, director de la càtedra sobre Diversitat Social de la UPF i autor del llibre "Història del protestantisme als Països Catalans", recorda com es van anar difonent i consolidant pel territori català aquestes creences tan marcades, durant segles, per la intolerància, la persecució i la marginació respecte a les posicions de l'Església de Roma.

  • 662 - Guerra Freda 5. El mur de Berlín
    Escolta àudio

    662 - Guerra Freda 5. El mur de Berlín

    La nit del 12 al 13 d'agost del 1961, les autoritats de la República Democràtica Alemanya van aixecar en secret un mur de 120 quilòmetres de perímetre entre Berlín de l'Est i la part Oest. Erich Honecker, el líder del Partit Socialista Unificat d'Alemanya, va ser l'impulsor d'aquesta construcció que pretenia contenir la fuga de cervells i l'emigració massiva de ciutadans de l'Est cap a l'Oest, i que mantindria separats els berlinesos durant 28 anys. En aquest cinquè capítol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, Enric Calpena conversa amb el periodista Josep M. Martí Font sobre la que va ser la materialització física més evident i dolorosa de la divisió del món en dos blocs.

  • 661 - L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou
    Escolta àudio

    661 - L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou

    Va ser comte de Ribagorça, d'Empúries i de les muntanyes de Prades, lloctinent, ambaixador i també poeta, músic i impulsor de les arts, en particular de l'arquitectura. L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, membre destacat de la corona catalanoaragonesa el segle XIV, va ser un dels personatges més actius de la Catalunya baixmedieval. L'historiador Antoni Conejo da Pena, responsable de l'edició del volum "L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, molt graciós e savi senyor", ens acosta a la figura del fundador de l'hospital gòtic del Coll de Balaguer.

  • 660 - La postguerra al Port de la Selva
    Escolta àudio

    660 - La postguerra al Port de la Selva

    Del 5 al 7 de febrer del 1939 la Legió Còndor alemanya va deixar caure sobre el Port de la Selva 110 tones de bombes. Tres dies després, les tropes franquistes van culminar l'avanç pel nord de Catalunya ocupant aquesta població, a més de Portbou, la Jonquera i Puigcerdà. El Port de la Selva va ser considerat "zona de guerra" fins a 20 anys després de la fi del conflicte civil i va viure una llarga i dura postguerra marcada per la violència, la fam i la misèria. El periodista Vicenç Relats i Casas, autor d'"El Port de la Selva després de les bombes", recorda com aquest poble de l'Alt Empordà va sobreviure als estralls de les bombes i la repressió.

  • 659 - La rivalitat Hunt-Lauda
    Escolta àudio

    659 - La rivalitat Hunt-Lauda

    El campionat del món de Fórmula 1 del 1976 es va convertir en un duel aferrissat entre el campió en aquells moments, l'austríac Niki Lauda, i l'aspirant al podi, el britànic James Hunt. De caràcters antagònics, els pilots de Ferrari i McLaren van mantenir en el primer tram d'aquell Mundial picabaralles dins i fora de la pista en una dinàmica d'agressivitat que es va tallar d'arrel amb el greu accident que va patir Niki Lauda al Gran Premi d'Alemanya. Valentí Fradera, periodista de "L'Esportiu de Catalunya" especialitzat en motor i Fórmula 1, relata aquesta història de rivalitat esportiva que va enfrontar caràcters i maneres de conduir totalment contraposats.