TOTS ELS ÀUDIOS

S'han trobat 695 resultats.

  • El còlera a Catalunya
    Escolta àudio

    El còlera a Catalunya

    Entre el 1834 i el 1885, quatre epidèmies de còlera van assolar la península Ibèrica. L'última onada va afectar especialment la comarca del Bages, sobretot la capital, Súria, on van morir un 5% dels habitants. El comerç, els moviments de tropes i el desenvolupament del ferrocarril van afavorir l'expansió d'aquest bacteri originari de l'Àsia que es va estendre per Europa afavorit per les condicions insalubres en què vivien a les ciutats àmplies capes de la població. Jordi Algué i Sala, autor del llibre "Epidèmia, progrés i solidaritat. El còlera de 1885 a Súria" relata els estralls que va provocar aquesta malaltia a la societat industrial catalana del segle XIX.

  • 665 - Joan Baptista Cendrós
    Escolta àudio

    665 - Joan Baptista Cendrós

    Joan Baptista Cendrós va ser empresari, mecenes, promotor cultural i impulsor de moltes iniciatives en defensa de la llengua catalana durant la segona meitat del s. XX, a més d'ambaixador comercial de Floïd, la famosa loció masculina per després de l'afaitat creada pel seu pare a la barberia de Valls. El periodista Genís Sinca, autor d'"El cavaller Floïd" ens acosta a la figura de l'artífex del primer Premi Sant Jordi de novel·la i la Nit de Santa Llúcia, i cofundador d'Òmnium Cultural.

  • 664 - La batalla d'Alpens
    Escolta àudio

    664 - La batalla d'Alpens

    L'exèrcit carlí i el liberal s'enfrontaven el 9 de juliol del 1873 en la que seria una de les batalles cabdals de les guerres carlines. La contesa va tenir lloc a Alpens, la població del Lluçanès a on havia arribat el germà del pretendent, l'infant Alfons, i va enfrontar brutalment el general carlí Francesc Savalls amb el liberal Josep Cabrinetty. Víctor Farradellas, redactor de la revista "Sàpiens" i autor de "50 batalles de la història de Catalunya. Els combats que han format la nació catalana", rememora aquest episodi en què les forces carlines van aconseguir actuar com un exèrcit i no només com un conjunt de partides guerrilleres mal equipades i escampades pel territori.

  • 663 - El protestantisme als Països Catalans
    Escolta àudio

    663 - El protestantisme als Països Catalans

    Des que el 1517 el monjo agustí Martí Luter va iniciar la Reforma protestant, el moviment es va anar introduint amb força als Països Catalans a través de les diferents tradicions que se'n van derivar: dels luterans i calvinistes als presbiterians, dels metodistes als baptistes, etc. Josep Lluís Carod-Rovira, director de la càtedra sobre Diversitat Social de la UPF i autor del llibre "Història del protestantisme als Països Catalans", recorda com es van anar difonent i consolidant pel territori català aquestes creences tan marcades, durant segles, per la intolerància, la persecució i la marginació respecte a les posicions de l'Església de Roma.

  • 662 - Guerra Freda 5. El mur de Berlín
    Escolta àudio

    662 - Guerra Freda 5. El mur de Berlín

    La nit del 12 al 13 d'agost del 1961, les autoritats de la República Democràtica Alemanya van aixecar en secret un mur de 120 quilòmetres de perímetre entre Berlín de l'Est i la part Oest. Erich Honecker, el líder del Partit Socialista Unificat d'Alemanya, va ser l'impulsor d'aquesta construcció que pretenia contenir la fuga de cervells i l'emigració massiva de ciutadans de l'Est cap a l'Oest, i que mantindria separats els berlinesos durant 28 anys. En aquest cinquè capítol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, Enric Calpena conversa amb el periodista Josep M. Martí Font sobre la que va ser la materialització física més evident i dolorosa de la divisió del món en dos blocs.

  • 661 - L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou
    Escolta àudio

    661 - L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou

    Va ser comte de Ribagorça, d'Empúries i de les muntanyes de Prades, lloctinent, ambaixador i també poeta, músic i impulsor de les arts, en particular de l'arquitectura. L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, membre destacat de la corona catalanoaragonesa el segle XIV, va ser un dels personatges més actius de la Catalunya baixmedieval. L'historiador Antoni Conejo da Pena, responsable de l'edició del volum "L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, molt graciós e savi senyor", ens acosta a la figura del fundador de l'hospital gòtic del Coll de Balaguer.

  • 660 - La postguerra al Port de la Selva
    Escolta àudio

    660 - La postguerra al Port de la Selva

    Del 5 al 7 de febrer del 1939 la Legió Còndor alemanya va deixar caure sobre el Port de la Selva 110 tones de bombes. Tres dies després, les tropes franquistes van culminar l'avanç pel nord de Catalunya ocupant aquesta població, a més de Portbou, la Jonquera i Puigcerdà. El Port de la Selva va ser considerat "zona de guerra" fins a 20 anys després de la fi del conflicte civil i va viure una llarga i dura postguerra marcada per la violència, la fam i la misèria. El periodista Vicenç Relats i Casas, autor d'"El Port de la Selva després de les bombes", recorda com aquest poble de l'Alt Empordà va sobreviure als estralls de les bombes i la repressió.

  • 659 - La rivalitat Hunt-Lauda
    Escolta àudio

    659 - La rivalitat Hunt-Lauda

    El campionat del món de Fórmula 1 del 1976 es va convertir en un duel aferrissat entre el campió en aquells moments, l'austríac Niki Lauda, i l'aspirant al podi, el britànic James Hunt. De caràcters antagònics, els pilots de Ferrari i McLaren van mantenir en el primer tram d'aquell Mundial picabaralles dins i fora de la pista en una dinàmica d'agressivitat que es va tallar d'arrel amb el greu accident que va patir Niki Lauda al Gran Premi d'Alemanya. Valentí Fradera, periodista de "L'Esportiu de Catalunya" especialitzat en motor i Fórmula 1, relata aquesta història de rivalitat esportiva que va enfrontar caràcters i maneres de conduir totalment contraposats.

  • 658 - El retorn de Tarradellas
    Escolta àudio

    658 - El retorn de Tarradellas

    El 23 d'octubre del 1977, el president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, tornava a Catalunya, després de setmanes de tenses i complexes negociacions amb el govern presidit per Adolfo Suárez. L'historiador Enric Pujol, autor de "Josep Tarradellas. El retorn del president, juny-desembre 1977", rememora els detalls d'aquesta delicada operació, que suposava el reconeixement institucional de la Generalitat per part de l'estat espanyol i és recordada, entre altres motius, per l'històric "Ja sóc aquí" del president.

  • 657 - Guerra Freda 4. La crisi dels míssils
    Escolta àudio

    657 - Guerra Freda 4. La crisi dels míssils

    L'octubre de 1962, el govern nord-americà va rebre la prova fotogràfica que els soviètics preparaven míssils amb prou abast per arribar al seu territori des de les bases aèries cubanes. S'obria la crisi dels míssils, tretze dies que van tensionar el món i que, tot i tenir com a protagonistes els governs cubà, nord-americà i rus, es va acabar resolent gairebé en secret als despatxos de Kennedy i Khrusxov. En el quart capítol dedicat a la Guerra Freda, Enric Calpena conversa amb el periodista i historiador Pep Martí i Vallverdú sobre aquest episodi i el pacte que hi va posar fi, l'acord que va perpetuar el líder cubà Fidel Castro al poder.

  • 656 - Pirates i corsaris a l'Empordà
    Escolta àudio

    656 - Pirates i corsaris a l'Empordà

    Pirates turcs com el temut Barba-roja, corsaris francesos i anglesos o pirates del nord d'Àfrica campaven per les costes empordaneses a partir del segle XIII. La pirateria era una pràctica molt estesa entre els pobles de la Mediterrània, també en el seu vessant d'activitat autoritzada per l'estat que buscava obtenir uns beneficis complementaris als del comerç i la pesca, i també defensar-se dels atacs de naus enemigues. Gabriel Martín i Roig, autor del llibre "Pirates i corsaris a l'Empordà" ens trasllada a l'època en què la pirateria finançada pel comtat d'Empúries va suposar un maldecap constant per als reis de la Corona d'Aragó.

  • 655 - Periodistes catalans de la República
    Escolta àudio

    655 - Periodistes catalans de la República

    A partir de la dècada dels 30 del segle passat, es va començar a establir a Catalunya un nou model periodístic que aprofitava l'auge de la fotografia i explorava nous gèneres com l'entrevista i el reportatge en profunditat. Entre els nous professionals, fills de la burgesia liberal educats en ple Noucentisme, hi havia les plomes il·lustres de Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Josep Maria Planes o Francesc Pujols. Els periodistes catalans de la República volien explicar Catalunya al món sense intermediaris. Enric Calpena conversa amb Francesc Canosa, director de la "Història del periodisme de Catalunya", sobre el prometedor desenvolupament del periodisme català durant la República, estroncat per l'esclat de la Guerra Civil.

  • 654 - La invasió japonesa de la Xina
    Escolta àudio

    654 - La invasió japonesa de la Xina

    El 7 de juliol de 1937, l'enfrontament al pont Marco Polo de soldats de la Xina i el Japó va fer que comencés la Segona Guerra entre els dos països. El conflicte es va allargar vuit anys, fins al 1945, com un escenari més de la Segona Guerra Mundial i amb l'esgarrifós balanç de 20 milions de morts. Dolors Folch, professora d'Història de la Xina de la UPF, analitza la Segona Guerra sino-japonesa que va enfrontar una Xina llastada per l'enfrontament intern entre nacionalistes i comunistes i un Japó que, després de conquerir objectius estratègics de l'enemic, es va enrocar en un extenuant combat de guerrilles.

  • 653 - La destrucció de monestirs del 1835
    Escolta àudio

    653 - La destrucció de monestirs del 1835

    Entre el 23 i el 26 de juliol del 1835 es va viure una onada de destrucció de convents i monestirs a Catalunya. La complicitat d'alguns religiosos amb la causa carlina, combinada amb un context de crisi política i econòmica, va fer esclatar una espiral de violència que va provocar una autèntica massacre de monjos i l'expulsió de molts altres de les comunitats. Enric Calpena conversa amb Manuel Santirso, professor d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, sobre aquesta revolució anticlerical en què van confluir els interessos de la burgesia i les classes mitjanes i populars, en contra dels privilegis arcaics de les classes senyorials, heretats de l'antic règim.

  • 652 - Guerra Freda 3. La revolta hongaresa del 56
    Escolta àudio

    652 - Guerra Freda 3. La revolta hongaresa del 56

    El 23 d'octubre de 1956 una gran manifestació a Budapest iniciava el moviment de revolta civil contra el domini soviètic. Més de 300.000 persones van assetjar el parlament i es va tombar el monument a Stalin, tot un símbol del significat de la insurrecció. En el tercer capítol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, l'ex corresponsal d'El País a Moscou Josep M. Martí Font analitza la revolta hongaresa del 56, aplacada contundentment per l'Exèrcit Roig i que va provocar més de 20.000 morts.