TOTS ELS ÀUDIOS

S'han trobat 706 resultats.

  • 677 - Sarraïns a Catalunya
    Escolta àudio

    677 - Sarraïns a Catalunya

    La presència de musulmans a l'actual Catalunya va ser constant, marcada per diferents etapes polítiques, entre els anys 713 i 1614. En la primera entrada al territori no es pot parlar tant de conquesta com d'invasió, una penetració gradual però força ràpida a càrrec d'àrabs i berbers, sovint enfrontats entre ells. La petja dels 400 anys en què aquest territori va formar part d'al-Àndalus encara avui en dia és detectable en el país. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Dolors Bramon, doctora en Filologia Semítica i en Història Medieval i professora emèrita d'Estudis Àrabs i Islàmics de la UB. Autora de "Moros i catalans. La història menys coneguda dels sarraïns a Catalunya."

  • 676- Beethoven
    Escolta àudio

    676- Beethoven

    De tots els grans talents de la història de la música, aquells que han transcendit totes les barreres de popularitat i que han deixat un llegat reconegut per públics amplis són una minoria. Un d'ells, a l'alçada de Bach, de Mozart o de Verdi, és Ludwig Van Beethoven, un revolucionari, il·lustre precedent i profeta del Romanticisme, famós per les nou simfonies però a més creador d'una obra vasta i complexa que inclou música de cambra, 32 sonates per a piano, música sacra, "lieder" i fins i tot una òpera. A l'"En guàrdia", la vida de Van Beethoven amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Magda Polo, Ppofessora titular d'Estètica i Teoria de les arts i Història de la Música al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona.

  • 675 - La independència als països bàltics
    Escolta àudio

    675 - La independència als països bàltics

    El 1985 el nomenament d'un nou primer secretari del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, va obrir una etapa de transparència i reforma política de tots els territoris unificats amb mà de ferro sota el símbol de la falç i el martell. Alguns van gosar desafiar els poders de Moscou amb èxit. Encara avui el procés d'independència dels països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània, iniciat el 1987 i culminat el 6 de setembre del 1991, amb la cadena humana de dos anys abans com una de les grans fites, es manté com un exemple de civisme i capacitat de mobilització. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Vicent Partal.

  • 674 - Alfabetització a la Catalunya moderna
    Escolta àudio

    674 - Alfabetització a la Catalunya moderna

    Al llarg de l'Edat Moderna, més i més capes de la població van sentir la necessitat d'aprendre a llegir i a escriure, en funció de les necessitats d'una societat que s'estava transformant profundament. L'alfabetització a la Catalunya moderna, entre els segles XVI i XVIII, va anar de la mà de l'Església, que considerava que amb ensenyar a llegir ja n'hi havia prou, i de les famílies, tant al camp com a la ciutat, que van trobar necessari dominar l'escriptura per poder gestionar el patrimoni i l'economia familiar sense recórrer a terceres persones. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Ricard Expósito, llicenciat en Història per la Universitat de Girona i doctor en Història Moderna. Autor del llibre "Nivells d'alfabetització i pràctiques culturals en la Catalunya moderna. Aprendre de llegir, escriure i comptar".

  • 673 - El baró de Koënig
    Escolta àudio

    673 - El baró de Koënig

    El 1902, va ser expulsat de França per estafador i, el 1920, d'Espanya, acusat d'haver atiat la violència a Barcelona durant els anys del pistolerisme. Román Ceano, autor del llibre "Las tres vidas del barón Von Koënig" repassa la biografia del fals aristòcrata alemany Louis Guillaume Rudolf Stallmann, espia, ludòpata i cap d'una banda de pistolers a Barcelona entre el 1918 i el 1920, uns anys funestos pel que fa a les relacions entre obrers i patronal.

  • 672 - Muntanyes de la Grècia clàssica
    Escolta àudio

    672 - Muntanyes de la Grècia clàssica

    Al mont Olimp habitaven els dotze principals déus grecs. L'oracle de Delfos, a la falda del Parnàs, va rebre consultes durant milers d'anys. L'Ida va ser testimoni de la guerra de Troia, segons la "Ilíada", i l'Atos, un obstacle important durant la Segona Guerra Mèdica. El periodista Héctor Oliva, autor de "¿Hay dioses en el Olimpo? Ascensión a las cumbres míticas de la Antigüedad", ens trasllada a les muntanyes de la Grècia clàssica, icones culturals i escenari de batalles decisives, tant reals com mitològiques.

  • 671 - Trobada a Villa Diodati
    Escolta àudio

    671 - Trobada a Villa Diodati

    El juny de 1816 un grup d'intel·lectuals es van reunir a Villa Diodati, una luxosa mansió a la riba del llac Leman, a Suïssa, per escriure relats de terror. L'amfitrió era el poeta anglès romàntic George Gordon Byron. Enric Calpena conversa sobre aquesta trobada cabdal per a la literatura del segle XIX de la qual van sorgir "Frankenstein" de Mary Shelley i "El vampir" de Polidori, amb Marina Espasa, filòloga, escriptora, traductora i crítica literària.

  • 670 - La premsa durant la guerra de Successió
    Escolta àudio

    670 - La premsa durant la guerra de Successió

    Els anys de la guerra de Successió van ser els que van concentrar la producció de fulls de notícies millor i més intensa de la Catalunya moderna. Ho va fer possible una generació d'impressors que havia començat la seva activitat després de la guerra dels Segadors i que a Barcelona estava encapçalada per Rafael Figueró, de la "Gazeta de Barcelona", la primera publicació periòdica catalana composta íntegrament per continguts propis. Xevi Camprubí, doctor en Història Moderna i llicenciat en Periodisme, ens acosta a l'activitat de la premsa a Catalunya durant la guerra de Successió, un conflicte en què els dos bàndols enfrontats també van jugar la batalla de la propaganda i l'accés a l'opinió pública.

  • 669 - Pere Català i Pic
    Escolta àudio

    669 - Pere Català i Pic

    Autodidacte, seguidor de les avantguardes europees, però alhora sempre connectat amb les reivindicacions del catalanisme, el fotògraf Pere Català i Pic va ser un dels artistes imprescindibles de les primeres dècades del segle XX. L'historiador Pablo Giori, autor de "Pere Català i Pic. Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura (1889-1971)" repassa la biografia d'aquest artista, tan avançat en el seu ideari polític com en l'aplicació de tècniques psicològiques per a la publicitat i la propaganda.

  • 668 - Pitàgores
    Escolta àudio

    668 - Pitàgores

    Ha passat a la posteritat com l'autor del famós teorema geomètric sobre els triangles rectangles que porta el seu nom, però tant aquesta com moltes de les descobertes que se li atribueixen devien ser, probablement, mèrit dels deixebles de l'escola pitagòrica. Els més avançats, com Aristòtil o Filolau, es van encarregar d'escriure el llegat filosòfic de Pitàgores, de qui no es conserva cap escrit autentificat. Ramon Masià, llicenciat en Matemàtiques i Filologia Clàssica i doctor en Història de la Matemàtica Grega, ens acosta la figura del fundador de l'escola pitagòrica, un centre de coneixement cabdal per a la concepció posterior de les matemàtiques, però també una societat secreta més lligada al xamanisme que a la filosofia.

  • 667 - La Guerra Freda 6. Polònia
    Escolta àudio

    667 - La Guerra Freda 6. Polònia

    Polònia, el país més devastat per la Segona Guerra Mundial i tutelat des de la fi del conflicte per la Unió Soviètica, va començar a mostrar oposició al règim comunista els anys vuitanta. El procés de canvi al país va ser impulsat per estranys companys de viatge: l'Església catòlica i el sindicat independent "Solidaritat". En el sisè i darrer capítol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, el periodista Pep Martí i Vallverdú analitza el paper dels principals protagonistes del canvi a Polònia: el líder sindical, Lech Walesa; el papa Wojtyla i el general comunista Wojciech Jaruzelsky.

  • 666 - El còlera a Catalunya
    Escolta àudio

    666 - El còlera a Catalunya

    Entre el 1834 i el 1885, quatre epidèmies de còlera van assolar la península Ibèrica. L'última onada va afectar especialment la comarca del Bages, sobretot la població de Súria, on van morir un 5% dels habitants. El comerç, els moviments de tropes i el desenvolupament del ferrocarril van afavorir l'expansió d'aquest bacteri originari de l'Àsia que es va estendre per Europa afavorit per les condicions insalubres en què vivien a les ciutats àmplies capes de la població. Jordi Algué i Sala, autor del llibre "Epidèmia, progrés i solidaritat. El còlera de 1885 a Súria" relata els estralls que va provocar aquesta malaltia a la societat industrial catalana del segle XIX.

  • 665 - Joan Baptista Cendrós
    Escolta àudio

    665 - Joan Baptista Cendrós

    Joan Baptista Cendrós va ser empresari, mecenes, promotor cultural i impulsor de moltes iniciatives en defensa de la llengua catalana durant la segona meitat del s. XX, a més d'ambaixador comercial de Floïd, la famosa loció masculina per després de l'afaitat creada pel seu pare a la barberia de Valls. El periodista Genís Sinca, autor d'"El cavaller Floïd" ens acosta a la figura de l'artífex del primer Premi Sant Jordi de novel·la i la Nit de Santa Llúcia, i cofundador d'Òmnium Cultural.

  • 664 - La batalla d'Alpens
    Escolta àudio

    664 - La batalla d'Alpens

    L'exèrcit carlí i el liberal s'enfrontaven el 9 de juliol del 1873 en la que seria una de les batalles cabdals de les guerres carlines. La contesa va tenir lloc a Alpens, la població del Lluçanès a on havia arribat el germà del pretendent, l'infant Alfons, i va enfrontar brutalment el general carlí Francesc Savalls amb el liberal Josep Cabrinetty. Víctor Farradellas, redactor de la revista "Sàpiens" i autor de "50 batalles de la història de Catalunya. Els combats que han format la nació catalana", rememora aquest episodi en què les forces carlines van aconseguir actuar com un exèrcit i no només com un conjunt de partides guerrilleres mal equipades i escampades pel territori.

  • 663 - El protestantisme als Països Catalans
    Escolta àudio

    663 - El protestantisme als Països Catalans

    Des que el 1517 el monjo agustí Martí Luter va iniciar la Reforma protestant, el moviment es va anar introduint amb força als Països Catalans a través de les diferents tradicions que se'n van derivar: dels luterans i calvinistes als presbiterians, dels metodistes als baptistes, etc. Josep Lluís Carod-Rovira, director de la càtedra sobre Diversitat Social de la UPF i autor del llibre "Història del protestantisme als Països Catalans", recorda com es van anar difonent i consolidant pel territori català aquestes creences tan marcades, durant segles, per la intolerància, la persecució i la marginació respecte a les posicions de l'Església de Roma.