Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Els viatgers de la Gran Anaconda

Els viatgers de la Gran Anaconda: nous episodis de la cultura inuit i de 5 anys sense mitjons

La nit àrtica és un moment de depressió, de tristesa, perquè a l'Àrtic la llum ho és tot i la foscor és el no-res. La foscor és la mort, diu la gent de la regió. Fins i tot en les poques llums que hi ha, les del nord o aurores boreals, els pobles nadius hi veuen brillar els esperits dels avantpassats. En alguns llocs de l'Àrtic hi ha fins a quatre mesos de nit fosca, molt fosca. D'aquí que ningú vulgui la nit. I molt menys temps enrere, quan la gent vivia en condicions molt més precàries que no pas ara. A l'Àrtic, el més important és la família i la comunitat i cal sacrificar-ho tot per preservar-les. "Ningú vol la nit", com diu també Isabel Coixet en la seva darrera pel·lícula, assessorada per l'antropòleg especialista en l'Àrtic Francesc Bailón.
A "5 anys sense mitjons" sortim des de Bora Bora, on ens havíem quedat, i anem cap a Niue a 2.400 milles nàutiques.

MÉS ÀUDIOS DEL PROGRAMA

SECCIONS